Els problemes amb el vaccí d’AstraZeneca s’han multiplicat els últims mesos. De fet, des del principi aquesta vacuna ha resultat problemàtica. Si més no per a la Unió Europea. Els dubtes que s'han llançat sobre ella portaren a la suspensió temporal d'usar-la a 16 països continentals. Un veto que aquest divendres l'Agència Europea del Medicament ha rectificat en aconsellar el seu ús perquè "és segura i efectiva". Però des de Gran Bretanya ja s’està contraatacant, deixant entendre que rere l'actitud de la UE hi ha interessos polítics. Aquesta setmana es publicaven a Londres diversos informes sobre el seguiment d’efectes secundaris de la de Pfizer. Que, si fa no fa, resultes ser per l'estil de l'altre vaccí. És a dir que si se li apliqués la mateixa «prudència» demostrada amb la d’AstraZeneca s’hauria de concloure que cal imposar-li, al vaccí fet als Estats Units, les mateixes mesures que s’han imposat al britànic. Tanmateix no ha passat així, tal i com és ben conegut. Per què? No hi ha explicacions oficials però sobrevola com a possible raó l’enfrontament polític entre la Unió i el Regne Unit per mor del Brèxit.
Guerra dels vaccins. AstraZeneca és una empresa britànica, amb seu a Cambridge, creada el 1999 a partir de la fusió de la britànica Zeneca i la sueca Astra, que ha desenvolupat el seu vaccí amb la Universitat d’Oxford. La seva gran competidora en territori europeu és la nord-americana Pfizer, amb seu a Nova York, que s’alià amb l’alemanya BioNTech per desenvolupar una vacuna contra la Covid. La primera es ven a raó d’uns 2,5 euros per dosi mentre que la segona està en el mercat per uns 15 euros per dosi. La Unió ha comanat a Pfizer aquest últims dies dosis per valor de 120 milions per compensar l’aturada en la dispensació de la vacuna d’AstraZeneca, la qual li hauria costat uns 25 milions. És a dir que en pocs dies el guany de l’empresa estatunidenca -amb col·laboració amb l’alemanya referida – serà de prop de 100 milions gràcies a les reticències que diversos països de la Unió expressaren respecte del vaccí britànic i, també és ver, per les dificultats que té AstraZeneca de servir les comandes fetes. Val a dir que l’empresa britànica i la Universitat d’Oxford asseguren que no volen fer negoci amb la seva vacuna i que el preu de venda de cada dosi és el de cost i que no el canviarà mentre l’Organització Mundial de la Salut (OMS) mantingui la declaració de pandèmia. Mentrestant, Pzifer, la més gran empresa farmacèutica del món, està guanyant ingents quantitats de diners.
Resulta estrany, tot plegat. Perquè no existeix cap evidència científica que justifiqui l’actitud d’Europa contra la vacuna britànica. De fet, tots els estaments científics i mèdics, amb l’OMS al capdavant, han assegurat que no hi ha cap vinculació provada entre el vaccí d’AstraZeneca i greus efectes secundaris, i molt menys mortals. De fet, aquesta mateixa setmana es publicava a Londres un informe per l’estil dels que s’han publicat del vaccí britànic però amb el de Pfizer com a protagonista: igualment es podria concloure la mateixa necessitat de tenir la “prudència” que han demostrat fins a 16 països europeus amb la vacuna del Regne Unit. Però no ha passat així.
Aleshores, per què aquesta guerra de vacunes entre la UE i el Regne Unit? No es poden menystenir les raons polítiques, o sigui el Brèxit. Així s’explicaria l’actitud molt més preventiva de les autoritats europees davant de la vacuna britànica. Si més no és la idea que s'està obrint camí a Gran Bretanya. Simplement com a forma de fer pagar al Regne Unit la seva sortida de la Unió.
Els responsables del vaccí britànic es mostraven molt durs aquesta setmana amb les autoritats de la Unió. El director de l’equip científic de la Universitat d’Oxford que desenvolupà el fàrmac amb AstraZeneca, Andrew Pollard, es demanava a què responia l’actitud europea si no “existeix cap relació entre els coàguls sanguinis i la vacuna produïda” pel laboratori britànic, declarava a Radio 4 de la BBC. “No hi ha cap senyal de cap problema”, asseverava. Aquest divendres, l'esmentada Agència Europea del Medicament li ha donat la raó.
El malestar cap a la Unió creix al Regne Unit. Explica la BBC que “no és la primera vegada que països d’Europa mostren cautela davant la vacuna d’AstraZeneca. Inicialment no recomanaren l’ús per a majors de 65 anys. El president (francès) Macron va dir aleshores que era ‘pràcticament inefectiva’. Ara s’ha revertit aquella opinió”. Sense dir-ho expressament, la BBC induïa a pensar que existeixen raons no científiques ni mèdiques que explicaren l’actitud de les autoritats continentals.
La ràdio i televisió pública britànica constatava així mateix que el que fan els països europeus en relació al vaccí d’AstraZeneca suposa que “els fa dependre més de la vacuna de Pfizer” i que això pot tenir devastadores conseqüències sanitàries, perquè la vacuna nord-americana podria no ser suficient per compensar la manca d’inoculacions de la britànica, per la qual cosa es posaria en risc la vida de molta gent. Dilluns passat, en declaracions a la BBC, el científic Davis Spiegelhalter, de la Universitat de Cambridge, talment ho deia, argumentava que mentre la massiva vacunació amb AstraZeneca està donant uns resultats “espectaculars” al Regne Unit, al continent les coses no van tan bé, ni prop fer-hi, i així i tot s'aturà per prevenció la inoculació del vaccí d'AstraZeneca. “A vegades pot ser molt dolorós esperar per intentar tenir certeses. No vacunar a la gent costarà vides”, advertia.