Muixerangues

"Els orígens remots de la muixeranga poden tindre relació amb els esclaus negres"

Entrevista de Joan Bofarull (historiador expert en muixerangues i castells) a Pau Pertegaz periodista i muixeranguer, autor d’aquesta nova teoria.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Les muixerangues provenen dels esclaus africans?

-Els orígens remots de la muixeranga poden tindre relació amb els esclaus negres, d’ací la presència de balls de "negrets" amb torre humana.

-Per què es posa a investigar sobre l'origen de les muixerangues?

-Ho trobe una qüestió de curiositat natural. Des del moment que vaig començar a fer muixeranga, em vaig fer preguntes sobre quin podria ser l’origen de tot açò. Vaig llegir tot el que vaig poder al respecte, perquè tampoc no hi ha moltes coses escrites. És un camp que pot ser molt fecund per als investigadors. Com que he dit per mi ha estat una cosa natural, aquesta curiositat: t'apassiones per una manifestació cultural tan genuïna com la muixeranga i el següent pas és interessar-te pels seus orígens.

-Fins ara, hi havia una teoria que relacionava la muixeranga amb els moriscos o amb els musulmans, què en pensa?

-Aquesta teoria sempre m'ha fet dubtar perquè, al meu entendre, deixa moltes preguntes sense resposta. Pense que és molt improbable que la muixeranga provinga d'un substrat morisc i, pel que fa a la connexió amb els acròbates del Magrib, crec que és molt complicada històricament.

-La cultura àrab ha influït molt al País Valencià en l'economia, la tècnica, l'art, etc. Hi ha algun element festiu que hagi passat del món musulmà al món cristià?

-No. Hi ha autors que asseguren que hi ha un tall cultural, que els conqueridors cristians no assumeixen cap tret de la cultura musulmana, sobretot si pensem en elements festius. És molt difícil imaginar els musulmans formant part d'un seguici processional de l'època medieval o l'època moderna.

-Ara formula una teoria nova, la podria resumir?

-Sí. Pense que, d'alguna manera, l’origen remot de la muixeranga està relacionat amb un dels col·lectius més silenciats de la nostra història, la població subsahariana esclava que hi havia en l'antic Regne de València (i en la Corona d'Aragó en general) a partir de la segona meitat del segle XV. Ho demostra l’abundància de balls coneguts com "negrets" existents al País Valencià, alguns dels quals contenen o contenien una torre humana.

-D'aquests negres, en sabem molt poques coses i no els tenim presents per a res...

-Està documentat que a l'antic Regne de València, a partir d'una determinada data, hi ha moltíssims esclaus, molts dels quals negres; formaven part de la quotidianitat de la societat moderna. També està documentat que aquests negres participaven, i normalment encapçalaven, els seguicis festius i processionals. I pense que hi ha elements molt significatius com per a pensar que eixe col·lectiu de persones esclaves (o que havien sigut esclaves, els lliberts) estan connectades a les muixerangues actuals.

-D'on eixien aquests esclaus, qui els portava? Aquestes acrobàcies, existeixen en algun lloc de l'Àfrica?

-Els esclaus negres comencen a arribar en la segona meitat del quatre-cents, majoritàriament a través dels vaixells portuguesos. Fins que no comença el comerç amb Amèrica, quan el centre es trasllada a Sevilla, el gran mercat d'esclaus de la Mediterrània és la ciutat de València, condició que havia heretat de la ciutat de Barcelona. A València hi havia comerciants de la ciutat, però també florentins, sards, mallorquins i d’altres llocs, que duen a terme enormes inversions en mercaderia humana perquè donava molts beneficis.

Llavors, els portuguesos fan les seues captures des del riu Senegal fins més enllà de la desembocadura del Congo. Estem parlant d'una àrea vastíssima que ells anomenen "negreria" o Guinea. Al port de València està documentada l'arribada d'homes i dones de moltíssimes cultures africanes. La denominació de l'època de vegades coincideix i de vegades no, amb l’actual: arriben individus de les cultures diola, wòlof, mandenkà, igbo, ioruba... De totes eixes, m'han cridat l'atenció els igbos, particularment, perquè encara tenen molt viva la tradició acrobàtica i de torres humanes. És molt senzill trobar, per exemple en el "youtube", vídeos d'acrobàcies i figures que fan els igbos, algunes de les quals poden recordar les muixerangues. Però estic convençut que altres cultures d'eixa zona també les tenen, perquè contínuament te les vas trobant per internet. És un camp que es pot explorar.

- Tenim alguna descripció que ens expliqui què feien aquests negrets?

- L'única descripció que he trobat és en una festivitat molt important de rebuda al rei Felip II a Tortosa, el 1585, que descriu a "unos negrillos muy bien hechos, en umbros de otros" i ressalta també el seu component burlesc. El cronista els destaca perquè feien una cosa molt espectacular i es pot interpretar la construcció d’una torre humana.

-En el seu article parla dels Negrets de l'Alcúdia, que és un grup que existeix actualment i que es podria relacionar amb aquests antics negrets.

-Sí, els Negrets de l'Alcúdia són una mostra viva que hi pot haver relació amb aquests col·lectius d’afrodescendents perquè la colla té el nom de "Negrets"; tradicionalment han actuat amb la cara pintada de negre, representant els negres; fan la figura més antiga documentada, que és la campana; i la seua cançó tradicional, que és el "Pobre negret" parla d'un negre esclau (que té un amo) i dels seus companys de germandat o de confraria. Això va ser el primer element que em va dur a relacionar-ho.

Però també hi ha moltíssims balls de negrets al llarg del territori valencià. Recentment, per exemple, se n'han documentat uns quants en la comarca dels Ports i el de Forcall també feia una torre humana. I també hi havia Negrets en Carcaixent, en Alzira, en Xàbia,... Escorcollant un poquet els arxius, podrien començar a eixir balls de negrets molt antics, que s'han perdut però que, segurament, estarien relacionats amb aquest fenomen.

-També parla d'un grup més exòtic, del Perú...

-Sí. Els "Negritos del Perú" és una tradició que em va ajudar a fer aquesta connexió. En el Perú, concretament en el departament d'Acoria, en els Andes centrals peruans, hi ha una tradició de torres humanes que sempre ens ha cridat molt l'atenció als muixeranguers per les semblances, entre les seues figures i les muixerangues. I, evidentment, no podien tindre un altre nom que el de "negritos".

Però, en el seu cas, tenen molt clar que la seua tradició prové dels antics esclaus africans que arribaren a aquella zona a treballar en les mines. Per això es diuen "negritos", actuen amb una màscara negra (com els Negrets de l'Alcúdia quan es pintaven la cara) i fan unes figures que, curiosament, són molt paregudes a les muixerangues perquè també es despleguen els seus membres, també hi ha un xiquet o xiqueta que corona la figura. És un procés que pot tindre analogies i a mi em va resultar inspirador.

-Quines sensacions ha tingut vostè, com a investigador, quan ha vist que descobria una nova teoria?

-Jo no sóc investigador, la meua vida professional no és ser historiador. La veritat és que va ser molt impactant i, realment, em feia una mica de vertigen. Sempre he tingut la sensació, des que vaig començar a elaborar aquesta hipòtesi, que ho teníem al davant però que no ho havíem vist. Perquè tampoc descobrisc moltes dades o documents nous que no conegués el col·lectiu investigador en aquesta matèria, sinó que els he interepretat sota una mirada nova. Però, sí, un poquet de vertigen, perquè, arribar i dir una cosa que no havia dit ningú fa impressió.

-Aquesta teoria ens fa pensar en la població negra, que ha patit tanta injustícia. Creu que aquesta reflexió és oportuna?

-Sí. En la presentació de la meua teoria és un aspecte en el que no he aprofundit, perquè preferia parlar més de la muixeranga, estrictament. No s'ensenya a les escoles que, fa no massa anys, la nostra societat era esclavista. El col·lectiu esclau, particularment el subsaharià, és el gran silenciat de la nostra història. A partir de relacionar-lo amb una manifestació tan pròpia dels valencians, s’obren moltes finestres. Una nova valoració d’allò subaltern, per exemple. També podríem pensar en com la cultura dominant de vegades s'apropia de les cultures subalternes o de les seues expressions, i l’ús que se’n fa. Poden sorgir moltíssimes reflexions o mirades decolonials (hi ha moltes maneres de dir-ho). Un debat, ara per ara, molt viu en el món. De vegades ens pensem que això està molt lluny de nosaltres, però la veritat és que també és un procés que podem fer com a societat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.