El fet que l’encara president dels Estats Units hagi estat expulsat de Twitter -i les altres xarxes socials mainstream- pot tenir una contrapartida inesperada. De fet, ja l’està tenint. De cop i volta, xarxes socials que emparen el discurs de l’odi sota la premissa de la “llibertat d’expressió”, i que fins ara estaven en un segon pla, han irromput a l’escena pública. L’increment de persones adherides a plataformes com Parler o Gab.ai -xarxes copades per la conspiranoia, el masclisme i l’extrema dreta- ha estat considerable des de l’assalt del Capitoli.
Després d’aquests fets, Twitter va bloquejar de forma definitiva el perfil de Donald Trump i Facebook li ha aplicat un bloqueig indefinit. També Twitch, Instagram i Tik Tok han optat per tancar els perfils del mandatari nord-americà.
“Hem estat negociant amb diferents portals i aviat farem un anunci important, mentre estem mirant també les possibilitats de construir la nostra pròpia plataforma en un futur pròxim”, anunciava Trump des del seu perfil oficial de president dels Estats Units, poc després del bloqueig.
Només saber-se aquestes notícies, ja hi havia qui es fregava les mans.
El 9 de gener, Parler, una de les xarxes alternatives que emparen el discurs de l’odi que més utilitzen els seguidors de Trump, es disparava fins al número u de la llista de descàrregues d’Apple. Poc després, la companyia trauria de la seva botiga l’aplicació. Google faria el mateix. Al seu torn, Amazon expulsaria i bloquejaria Parler dels seus servidors, cosa que fa que ha dut a la plataforma a denunciar la companyia de Jeff Bezos.
“Estic en procés de connectar amb l’equip del president Trump per parlar. El compte de Gab del president ja està reservat amb desenes de milers de seguidors”, anunciava en un missatge als usuaris el fundador de Gab.ai, Andrew Torba. A hores d’ara, quan algú vol accedir a aquesta xarxa social es troba un missatge que anuncia que la plataforma “creix ràpidament en un històric èxode des de les Big Tech i fent front a sofisticats a atacs que busquen silenciar i censurar”. Afegeixen que això està essent motiu de lentitud pels seus perfils.
La dreta global ha començat, doncs, a fer el salt a aquestes plataformes. Mentre estava activa, figures com el líder valencià de Ciutadans, Toni Cantó, l’exdiputat català del mateix partit Juan Carlos Girauta, la diputada del PP Bea Fanjul i l’ultradretà Santiago Abascal es van crear perfils a Parler. El líder de Vox també té un perfil a Gab.ai, plataforma a la qual el partit va fer el salt, de forma oficial, el febrer de 2020 -tot i que abans ja hi havia fòrums de debat relacionats amb el partit-.
Complicacions
L’intent de les grans tecnològiques per bloquejar el discurs de Trump a les seves plataformes, justificat per estar ple de falsedats, pot comportar noves preocupacions. La primera, la difusió de xarxes socials on la normalitat la marquen els perfils conspiranoics i d’extrema dreta i on els mecanismes i les possibilitats de control del qual s’hi difon són molt menors. A més, l'èxode d’usuaris cap a aquestes plataformes es podria disparar si Trump anuncia la seva presència activa en alguna d’elles.
El transvàs a noves plataformes pot dificultar, per exemple, la tasca dels comprovadors de fets que es dediquen a detectar informacions falses, els coneguts com a fact-checkers. Segons Cristina Tardàguila, directora adjunta de la International Factchecking Network, “hem detectat el creixement notable de plataformes xifrades”. Explica que han crescut les descàrregues de Telegram i Signal, també l’esmentada Gab -Parler, després del bloqueig d’Amazon, la considera fora de joc. “En línies generals, el que veiem és que el discurs camina cap a altres costats, i a mesura que ho faci cap a plataformes xifrades, la nostra tasca serà més difícil, excepte si aquestes aplicacions prenen posicions molt clares per no ser el proper problema”, exposa.
Twitter presenta una diferència respecte a Gab: l’accés obert a l’API de la plataforma. Simplificant el concepte, són aquelles dades que permeten que unes plataformes puguin interaccionar amb altres. “Les plataformes amb l’API oberta, permeten llegir-les de seguida a través de les eines que els fact-checkers fem servir. Permeten veure què és viral, què diu la gent i què és el que cal comprovar primer. Si no saps això, fas les comprovacions a cegues”, detalla Tardàguila.
Creu, també que els calen més dades per saber les conseqüències de la sortida de Trump de Facebook: “Falta transparència per part de Twitter i Facebook per saber com van prendre la decisió. Dades i evidències per saber per què ara i no abans”. Afegeix, també que veuen que “hi ha un augment de plataformes privades, però no sabem quina mena de gent hi ha anat i què estan comunicant”. Cal tenir en compte que el fenomen Trump ha coincidit amb un canvi de les condicions de privacitat de WhatsApp que ha despertat força polèmica.
Al seu torn, la professora de comunicació de la Universitat Ramon Llull, Susana Pérez, explica que la marxa de Trump podria accentuar el fenomen de les bombolles filtre, malgrat que encara és d’hora per treure conclusions definitives. Segons aquesta professora, “les xarxes socials són bombolles filtre, és a dir, un lloc on les persones hi van per reforçar les seves preferències”. Un fenomen que ens fa tendir a seguir a persones que pensen de forma similar a nosaltres.
Aquesta professora, que forma part de l’equip de Verificat (el primer portal de fact-checking en català), destaca que l’estructura d’aquestes plataformes està pensada per convertir-les en una mena de joc “que fa que tu mantinguis la teva atenció, per exemple amb qüestions com els seguidors, les etiquetes o els retuits. Tot està pensat perquè et pugi una mica l’ego cada vegada que reps un nou seguidor”. Aquests mecanismes són els que constitueixen les bombolles filtre que fan que “tota l’estona consumeixis continguts que t’agraden i et fan sentir bé, i no continguts que puguin qüestionar les meves idees o enfortir les meves capacitats crítiques”, comenta Pérez.
L’entrada a Gab o Parler d’aquests seguidors crearia, segons la professora, “bombolles dins de bombolles, amb missatges molt més polaritzats”. Malgrat que les persones tenen aquesta tendència a seguir perfils afins, xarxes com ara Twitter tenen una diversitat estructural més gran que no pas Gab o Parler, on bàsicament s’hi concentren discursos de la dreta més radicalitzada. “No crec que sigui millor que aquests seguidors de Trump estiguin encara més amagats i tancats dins la seva pròpia bombolla”, reflexiona Pérez.
Finalment, aquesta professora posa de relleu l'evolució que han tingut plataformes com Twitter. Si fa uns anys es consideraven a si mateixes mers "contenidors de contingut", ara han passat a posar tota mena de filtres, arribant a expulsar usuaris rellevants com Trump i a reconèixer que els seus algoritmes poden "afeblir la democràcia".
No ve de nou
Parler i Gab.ai, però, no han aparegut d’un dia per l’altre. La primera es va fundar el 2018, la segona el 2016. Des de llavors han estat objecte de diferents polèmiques. Per exemple, la que va involucrar Gab.ai quan es va descobrir que l’autor d’un tiroteig a la sinagoga de Pittsburgh (EUA) que va matar 11 persones l’octubre de 2018 tenia un compte verificat en aquesta xarxa social. Segons recollia El Salto, l’assassí havia escrit al seu perfil frases com ara “els jueus són els fills de Satanàs” o “1488”, la combinació entre el codi que fa referència a les catorze paraules del supremacista David Lane ("Hem d'assegurar l'existència del nostre poble i un futur per als nens blancs") i al lloc de l’abecedari que ocupen les inicials de Heil Hitler.
El fundador de Gab, Andrew Torba és obertament seguidor de Trump, es defineix com a “conservador, republicà i cristià” i va donar suport a les protestes a les portes del Capitoli, tot i que després dels fets es va afanyar a negar que donés suport a l’assalt de l’edifici.
Al seu torn, Parler va ser fundada a Nevada pels empresaris John Matze i Jared Thomson. Hi ha, però, un altre cognom destacat: Mercer. El fil que lliga aquesta plataforma amb Donald Trump. L’empresari Robert Mercer ha estat una dels principals inversors i conseguidors de finançament de Parler, una tasca que ja va fer amb Breitbart News, els mitjà de referència de l’alt right impulsat per Steve Bannon, i Cambridge Analytica, companyia que el 2018 es va veure involucrada en un escàndol després que un treballador revelés que feia accions a través de Facebook amb voluntat d’influir en les eleccions, violant la normativa de la xarxa social. També ha estat un dels principals finançadors, els darrers anys, del Partit Republicà i les campanyes electorals de Donald Trump.
La seva filla, Rebekah Mercer, segons informacions de la CNN, hauria estat clau per persuadir a Donald Trump l’any 2016 de redefinir la seva campanya electoral i contractar a Steve Bannon i Kellyanne Conway com a assessors. A més, va formar part del comitè executiu de l’equip de transició de Trump quan aquest va entrar a la casa blanca.