-Per què creu que la llotja del Camp Nou genera tan desig?
-Per interessos. Perquè al final, el Barça mou molts interessos pel que el club significa. Hi ha molta gent que se sent atreta per això i per tot el que implica pels interessos empresarials, mediàtics i econòmics.
-Com a candidat, s’hi ha trobat? Se li ha apropat gent que no s’esperava?
-Sí, però gent molt menys sofisticada del que imaginava, d’un entorn bastant fosc, de gent amb poc talent, amb perfils qüestionables i que suposo que durant molts anys han tingut el seu modus vivendi al voltant del Barça.
-Ho pot desenvolupar?
-M’han fet promeses i hi ha hagut gent, fins i tot, que m’ha vingut amb precontractes ja escrits. “Si em signes aquest precontracte jo et duré milers de signatures i et faré president”. Acollonant.
-Milers de signatures? Gent que té paquets de carnets o de DNIs de socis?
-No sé com funciona això, però ho hem vist aquests darrers dies. Els processos, tal i com els tenim establerts, obren la porta a tot tipus de rumorologia i de situacions estranyes. Per això estem amb una voluntat ferma d’intentar canviar-ho d’una vegada per totes, per protegir el club.
-Creu que les elits empresarials han perdut poder d’influència sobre els candidats a la presidència pel fet que Juan Rosell o Jordi Roche no s’han presentat?
-Quines son aquestes elits empresarials?
-Potser serien aquestes 100 famílies que dominen el país.
-Doncs no ho sé. No he tingut aquesta percepció. He tingut més percepció que s’interessava per les eleccions gent que probablement no forma part d’aquestes elits, gent amb perfil més fosc.
-Per què hi ha candidats i gent de l’entorn culer que posa el focus en les relacions empresarials i personals d’altres candidats? Per què es fa aquella pregunta de qui hi ha al darrere?
-Per intentar desprestigiar. Això a nosaltres ens ha passat molt. Som una candidatura 100% independent, transversal, que no tenim cap necessitat de caure en aquestes ofertes i tipus de xantatge. Suposo que és més complicat ficar-nos mà. Aleshores, es fa servir qualsevol llufa per desprestigiar-te de cara a part de l’electorat i posicionar-te d’una manera allunyada de la realitat.
-Quines serien les primeres visites institucionals que faria si fos president?
-És una bona pregunta, perquè el pollastre del dia a dia del club és tan gran que quan hem pensat en l’agenda dels primers dos o tres dies no hem posat com a prioritat cap visita institucional. Però segur que, pel que representa el Barça a la ciutat i a Catalunya, l’Ajuntament i el Palau de la Generalitat segur que seran dues de les primeres, si no les dues primeres.
-Amb els anteriors presidents quina relació hi pensa tenir?
-De màxima cordialitat i de comptar amb la seva experiència, el seu coneixement i les seves relacions per poder-los canalitzar pel bé del club. Com que el club sempre ha actuat com si fos propietat de la junta directiva, qui ha entrat a governar el club ha intentat fer-ho com si fos casa seva i sense tenir en compte el talent que hi ha en el barcelonisme. Per això proposem la creació d’un consell assessor d’expresidents i tenim la intenció que, en funció dels seus coneixements, ens puguin ajudar a innovar i actualitzar el club al Segle XXI.
-Amb Joan Laporta també?
-Ja li ho vaig dir. Si guanyem farem tot el possible per comptar amb ell.
-Quina relació ha de tenir el Barça amb el món polític?
-Relació institucional, perquè som una institució important dins el país i a nivell mundial. Tenir relacions cordials que construeixin i ajudin a defensar els interessos del club a tots els nivells és important.
-Què significa fer país?
-Explicar que som un país, que som una nació i que existim, perquè això a segons quins indrets del món no és tan conegut com ens pensem. També ajudar a protegir alguns dels trets diferencials com la cultura i la llengua, que a vegades no té el respecte ni la protecció necessària quan es veu amenaçada. Una institució de la potència i de la capacitat del Barça pot fer molta tasca per protegir aquests actius. I assegurar que estem sempre al costat del poble català, perquè una bona part se sent representada pel Barça.
-Quin sentit han tingut les reunions amb el president Puigdemont?
-Amb el president Puigdemont m’hi he reunit diverses vegades, però mai no ha estat en context Barça. Sempre ha estat a nivell institucional, sobretot al voltant del diari ARA, perquè un cop l’any teníem una trobada i hi anàvem els tres accionistes principals. Jo el vaig conèixer així. Però més enllà d’això, res més. Nosaltres no tenim suport de ningú, no hi ha cap partit polític que ens doni suport. De fet, em consta que hi ha suport de partits en d’altres candidatures que nosaltres mai hem tingut.
-Perquè no els interessen o perquè no els ho han ofert?
-Nosaltres no els hem anat a buscar i no se’ns ha acostat ningú a oferir-nos cap tipus de suport.
-Per què creu que a Toni Freixa li fa pànic que els candidats es vegin amb polítics que puguin generar influència?
-Jo ja et dic que no m’he vist amb polítics en el context del projecte Barça: això és un falsedat, no és així. Suposo que la gent que diu això el que els preocupa és que el Barça sigui independent i propietat dels seus socis i sòcies. Però això també ho defensem nosaltres.
-Reunir-se amb polítics significa que no s’és independent?
-No ho sé, no en tinc ni idea. Ho hauríem de preguntar a qui acusa.