Els teclats dels ordinadors, els micròfons radiofònics i les càmeres de televisió s'han apagat durant uns minuts. En una mena de sepeli anticipat, de representació d'una mort pronosticada anys enrere, desenes de periodistes s'han manifestat aquest divendres a Castelló, Elx, Alacant i València per protestar contra el desmantellament del precari sistema comunicatiu valencià, per advertir a les institucions, al món empresarial, a les entitats civils i, en definitiva, a la societat nostrada de la degradació laboral d'una professió fonamental per a l'existència d'una democràcia de qualitat. «Sense periodistes no hi ha periodisme» ha estat el clam arran dels Expedients de Regulació d'Ocupació anunciats a capçaleres com ara Levante-EMV, Información i El Mundo, els quals han protagonitzat només la darrera onada d'acomiadaments massius de les successives que s'han produït d'ençà de l'esclat de la crisi financera del 2008.
La protesta, organitzada per la Unió de Periodistes, ha estat farcida a la capital del País Valencià de pancartes que denunciaven la mort de la independència professional, de la pluralitat comunicativa, d'unes condicions laborals dignes per al periodisme o, fins i tot, del traspàs d'un sector víctima de la pèrdua de confiança dels lectors, l'atzucac de la transformació digital i el clima de polarització social derivat dels efectes de les xarxes socials digitals a la població. «Assistim al desmantellament del sistema comunicatiu valencià, tal com fa una dècada vam observar la caiguda del sistema financer nostrat. S'ha d'actuar de manera urgent, ja que, en cas contrari, serà massa tard», ha diagnosticat la presidenta de la Unió de Periodistes, Noa de la Torre.
Un taüt, el qual estava rodejat d'exemplars de diversos periòdics d'àmbit valencià o que comptaven antigament amb potents delegacions al territori, ha estat el símbol de la mobilització laboral, com a una mena de pronòstic del futur del sector en cas de no implementar-se un pla des de les institucions públiques. Els darrers acomiadaments a Información i Levante-EMV, propietat de Premsa Ibèrica, suposaran un cop a dos diaris referents en actualitat de proximitat, així com la desaparició de la delegació alacantina i l'escapçament de la redacció a la capital valenciana del periòdic El Mundo, reduiran la capacitat d'incidència d'una capçalera caracteritzada per la mordacitat de les seues informacions. La reducció dels ingressos d'Unitat Editorial i l'aposta centralista de la companyia han condemnat el projecte periodístic que anys enrere elaborava un quadern d'informació local.
«Els periodistes ens hem mobilitzat per exigir a les empreses que aturen els acomiadaments programats. Sense periodistes, és impossible fer periodisme de qualitat, el qual és fonamental per atreure lectors que consideren pagar per les informacions», ha advertit la presidenta de la Unió de Periodistes sobre l'estratègia dels grans directius empresarials del peix que es mossega la cua. «També sol·licitem un pla d'ajudes a les institucions públiques amb el propòsit d'assegurar la viabilitat del sector. Ara bé, aquests ajuts han d'estar condicionades al manteniment dels llocs de treball i a la garantia d'unes condicions laborals dignes», ha demanat a la Generalitat Valenciana. Els tres periòdics que han anunciat retallades de plantilles en aquest mes, de fet, van rebre durant l'any 2019 inversions públiques elevades en publicitat institucional. Mentre Levante-EMV i Información van obtenir per aquesta via 597.305 euros i 571.448 euros, respectivament, El Mundo va percebre 365.128 euros de l'administració autonòmica valenciana.
Amb el suport d'organitzacions laborals com ara Intersindical Valenciana o Comissions Obreres, així com de la presència de responsables polítics com la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra (Compromís), el síndic del PSPV a les Corts Valencianes, Manuel Mata, el portaveu de Compromís a la cambra autonòmica, Fran Ferri, o el líder de Ciutadans, Toni Cantó, els periodistes han realitzat un minut de silenci en oposició als acomiadaments, en la línia d'evidenciar la futura caiguda del sistema comunicatiu del País Valencià si no es compta amb un respirador efectiu per sostenir les danyades constants vitals del periodisme autòcton. «Hem guardat un minut de silenci simbòlic, però hem de buscar ja solucions urgents o només ens quedarà lamentar-nos quan siga tard», ha proclamat la presidenta de l'associació periodística.
Visiblement emocionada, a conseqüència de la ràbia dels acomiadaments i d'observar com s'ensorra l'ecosistema que garanteix amb equilibris desiguals la fiscalització, especialment, dels representants públics, la portaveu de la Unió de Periodistes ha llegit un manifest que desgrana els diferents cops laborals que s'han patit abans de la pandèmia del coronavirus, així com l'agreujament de la precarietat arran de la pandèmia del coronavirus: «Perquè va arribar la pandèmia i, aleshores, els problemes van explotar. El periodisme va ser declarat com una activitat essencial precisament perquè la informació és un servei públic, i més quan estem en un moment de proliferació de mentides i fake news que posen de manifest el greu perjudici per al sistema democràtic i la cohesió social. El dret a la informació és un dret constitucional. No ho oblidem», ha avisat arran dels problemes vinculats a l'erosió de les redaccions.
«Estem assistint al desmantellament sistemàtic de les redaccions, que, a més, s'està produint en paral·lel a l'augment de la precarietat dels periodistes freelance, autònoms o falsos autònoms. Periodistes sense contracte i que moltes vegades ni arriben als ingressos d'un salari mínim interprofessional. Precarietat que s'estén, per exemple, als treballadors i treballadores de les productores audiovisuals, malgrat que moltes estan treballant per a la televisió pública valenciana», ha desgranat. I ha ressaltat: «Estem, per tant, davant d'un fenomen perillós i transversal que afecta tot el sector, i que ja està deixant sense cap opció de futur als centenars de periodistes que cada any es graduen en les universitats valencianes».
Mentre els periodistes del malmès Levante-EMV han aixecat les pancartes contra l'ERO, mentre els mateixos professionals han fet pronòstics reservats respecte d'un sector en permanent reconversió, mentre els rostres dels proletaris dels teclats han reflectit la preocupació per l'extremada degradació laboral, la presidenta de l'organització periodística ha tancat la lectura del manifest reivindicatiu: «Assistim a l'empobriment progressiu de l'ecosistema comunicatiu valencià. Aquest és un problema que ateny especialment als professionals de la comunicació, però que afecta també al conjunt de la societat valenciana. Perquè una societat sense un ecosistema comunicatiu plural és una societat més pobra». El País Valencià s'hi juga comptar amb una mirada informativa pròpia, amb un panorama mediàtic que evite els abusos dels forts i vigile l'acció dels poderosos.