El pit femení és un òrgan meravellós. Les cèl·lules de les glàndules mamàries es troben en petites cavitats on es recull la llet materna. A través de petits conductes la beguda nutritiva flueix fins al mugró. La barreja de proteïna, grassa i carbohidrats que té és perfecte pel desenvolupament humà.
La Organització Mundial de la Salut recomana que durant uns sis mesos els nadons s’alimentin exclusivament amb llet materna. Però què passa si no és possible? Què passa si el flux de llet s’atura, i el bombeig es converteix en un malson?
Per a moltes mares, alimentar al seu propi nadó amb un aliment substitut fet de llet en pols és una expressió de fracàs personal. Pot la tecnologia acabar amb això?
Michelle Egger hi creu. L’experta en nutrició és la directora de l’empresa estatunidenca Biomilq. Aparentment, l’empresa ha trobat una manera de produir llet materna fora del cos. Les cèl·lules de la glàndula mamària humana produeixen la llet en un bioreactor.
“Si alletar no és una opció, veiem el nostre producte com la millor alternativa per a alimentar als nadons”, diu Egger. La llet humana de laboratori hauria de ser més nutritiva i saludable que el menjar infantil habitual basat en la proteïna: “El nostre producte s’hauria d’assemblar el màxim a la llet materna”.
Els investigadors tenen cada vegada més èxit en el cultiu de cèl·lules de mamífers fora de l’organisme. Al 2013, el neerlandès Mark Post va presentar la primera carn creada al laboratori. Post havia multiplicat cèl·lules musculars de bestiar i les va convertir en hamburgueses. La qualitat culinària de la carn és controvertida, però l’acte pioner va inspirar als tecnòlegs d’aliments de tot el món.
Seria possible crear no només carn en els bioreactors, sinó també altres aliments? Aquestes creacions han de ser millors pel medi ambient, estalviar recursos i ser especialment higièniques. La nova empresa TurtleTree Labs de Singapur vol, per exemple, produir llet de vaca sense “risc de malaltia” i sense “l’ús ineficaç de la terra, aigua i energia”. Els biotecnòlegs cultiven el teixit de la glàndula mamària utilitzant cèl·lules mare d’origen animal.
TurtleTree Labs també vol produir llet materna. Biomilq és un pioner en aquest camp. Egger va fundar la nova empresa al 2019 juntament amb la investigadora cel·lular estatunidenca Leila Strickland. La biòloga va tenir la idea de produir llet materna al laboratori quan ella mateixa va tenir problemes per a alletar el seu nadó.
Per a convertir les cèl·lules glandulars en petites fàbriques de llet, Strickland utilitza la capacitat de les cèl·lules per a unir-se com si fossin peces d’un trencaclosques. Per una banda, això crea teixits fins que són subministrats amb una solució de nutrients. Per altra banda, donen llet. “Ens veiem com pastores que cuiden les cèl·lules i creen condicions ideals per a elles”, explica Egger. La barreja correcta de nutrients, vitamines i hormones que estimulen la producció de llet és crucial.
A escala de laboratori, la producció de llet ja hauria d’estar funcionant. Les fundadores volen sol·licitar aviat l’admissió al mercat estatunidenc en un futur. En el futur, Biomilq pretén obtindre les cèl·lules de glàndula mamària necessàries de les seves pròpies clientes. Les cèl·lules han de produir una mena de llet personalitzada. “L’or líquid” conté més de 2500 micronutrients”, diu Egger.
Les expertes confirmen la superioritat de la llet materna per a l’alimentació dels nadons. “Si al nadó se l’alimenta exclusivament amb llet materna els primers sis mesos, el risc d’infecció pel nadó es redueix considerablement”, diu Regina Ensenauer, directora de l’Institut de Nutrició Infantil a l’institut Max Rubner a Karlsruhe.
El risc d’infeccions de les vies respiratòries, infeccions de la part mitjana de l’orella o diarrees disminueix. Els nadons alletats també estan millor protegits contra les al·lèrgies. Els estudis també han demostrat que la lactància materna estimula el “desenvolupament cognitiu” i pot protegir del sobrepès tan a la mare com al nadó.
Més intel·ligent, més prim i més saludable a través de la lactància? Llavors la llet materna de laboratori és una innovació esperada des de fa temps?
Ensenauer intervé: molts dels efectes positius gairebé no es deuen a la llet en si, sinó a la interacció que es dona entre mare i fill durant la lactància. La composició de la llet canvia constantment. “A més a més, el sabor sembla ser important pel desenvolupament”, diu la investigadora. L’alimentació de la mare es reflecteix en la llet materna i, probablement, formin el nen per a tota la seva vida. I viceversa: “les mares que donen el pit tenen menys risc de desenvolupar hipertensió i diabetis”. Per tant, Ensenauer insta que es permeti alletar al major nombre possible de dones. És necessari que les mares joves rebin més assessorament sobre la lactància, preferiblement durant uns mesos.
Però, sovint, la realitat és diferent: Egger informa que tres de cada quatre dones estatunidenques van deixar d’alletar abans que els seus nadons tinguessin set mesos. La llet de laboratori podria ser un compromís saludable entre la llet del pit de la mare i l’alimentació convencional dels nadons. En efecte, la llet de la retorta no conté anticossos ni bactèries de la mare, que poden ser favorables per a la salut intestinal del nadó. Tanmateix, alhora, les cèl·lules glandulars produeixen al laboratori, de manera fiable, proteïnes, grasses i carbohidrats humans que són importants pel jove sistema immunitari.
Biomilq espera que es llanci al mercat la llet de laboratori en cinc anys com a màxim, a preus comparables als dels aliments infantils de primera qualitat.
Egger no té cap dubte que l’interès serà gran. “Les dones estem cansades d’extraure’ns la llet als lavabos”, diu, “i estem cansades d’haver d’escollir entre les nostres carreres professionals i una bona alimentació per als nostres nadons”.
Traducció de Lorena Burguete