Tot i que siga habitual i que fins i tot ens sentim obligats, llançar les ampolles de vi al contenidor verd és contraproduent. Sembla paradoxal, perquè aquest procediment és el que solen marcar els protocols d’actuació mediambiental. En canvi, quan una botella de vi –les que són de vidre, és clar– és llançada al contenidor verd, automàticament es trenca. I aquest trencament afecta negativament el medi ambient. Hi ha, però, una solució que no és nova, però que no sempre tenim en compte per evitar aquest desenllaç. Es tracta de salvaguardar les ampolles de vidre per garantir la seua reutilització. És això, precisament, el que s’impulsa des del projecte reWine, dissenyat per l’Agència de Residus de Catalunya, pel parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, per la Fundació Rezero, per l’estudi Inèdit, la Cooperativa Falset Marçà, Cellers Torres i la planta de reutilització d’ampolles Infinity. El projecte compta, a més a més, amb el suport del programa LIFE de la Unió Europea.
Amb aquest projecte, el sector català del vi podria arribar a reduir en un 28% la seua petjada de carboni gràcies a la reutilització d’ampolles. Gràcies a una prova pilot dissenyada pel projecte reWine es va constatar que, amb sistemes de recollida i rentat d’ampolles, reutilitzant-les s’estalvia entre 0,5 i 2,6 quilos de CO2 per ampolla, que és el que s’acumula després de vuit reutilitzacions. Amb l’esmentada prova pilot es van recuperar més de 82.000 ampolles de vi per reutilitzar-les i allargar la vida útil d’aquests objectes, amb la qual cosa s’estalvien més de 170 tones de CO2, que són les emissions que produeix un vehicle quan fa onze voltes senceres al món.
Això, a Catalunya, es traduiria en un estalvi de quasi 22.000 tones de residus si en el sector vinícola es comencen a reutilitzar les més de 48 milions d’ampolles que es produeixen anualment al Principat per ser posades a la venda. Això suposaria, al seu torn, la reducció d’un 28% en la seua petjada de carboni. Són dades aconseguides pel projecte reWine, que aposta per la recollida, la neteja i la reutilització d’ampolles de vi. Fins a set cellers catalans van participar en aquesta prova pilot, conjuntament amb una trentena de comerços, més de cinquanta restaurants, dues empreses logístiques i tres deixalleries del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, a més de la planta de rentat d’ampolles Infinity i la de Vins Pravi.
Per arribar a aquestes xifres, durant la posada en marxa de la prova pilot dissenyada per reWine es van vendre 150.000 ampolles de vi distingides amb l’etiqueta del nom del projecte, de les quals es van recuperar poc més de 82.000. La recollida va ser possible gràcies a la implicació dels restaurants que hi van participar a través de comerços amb sistemes d’incentius. D’aquesta manera, diverses botigues de supermercats Veritas i Ametller Origen pagaven 10 cèntims d’euro a les persones consumidores que retornaven una ampolla distingida amb l’etiqueta de reWine. Al Vallès, d’altra banda, a través dels supermercats Caprabo, es venien ampolles de vins amb aquesta distinció i els consumidors les havien de retornar a les deixalleries. A canvi, entraven en un sorteig per viure una experiència vitivinícola. Alhora, alguns establiments petits han participat a través de l’aplicació d’un dipòsit per cada ampolla –d’entre 13 i 50 cèntims d’euro– que recuperaven una vegada la tornaven.
Tot això, evidentment, té una traducció positiva en termes ambientals. El projecte reWine no només ha dissenyat aquest projecte, sinó que també ha hagut d’analitzar el cicle de vida de les ampolles de vi, des que es fabriquen, s’etiqueten i es distribueixen fins que són consumides, rentades i novament omplertes de líquid. L’anàlisi ha servit per comparar l’impacte ambiental de vuit ampolles reutilitzades –quantitat òptima d’usos, segons s’estipula tenint en compte els aspectes estètics i higiènics– amb l’impacte que genera el fet d’adquirir vuit ampolles noves. La petjada de carboni és el primer indicador, en aquest sentit, que evidencia la diferència entre un fet i l’altre, tal com s’ha indicat més amunt. Les tones de CO2 estalviades, fins a 170, marquen altra de les diferències, així com també que el fet de reutilitzar ampolles a nivell general evitaria la generació de 34 tones de residus.
Aquests efectes positius per al medi ambient serien encara més òptims si la distància entre els cellers i les plantes de rentat es reduïren i si, alhora, se simplificara el procés logístic. Situar plantes de rentat a uns seixanta quilòmetres dels cellers, una a cada seu de Denominació d’Origen, faria reduir la petjada de carboni de la reutilització.
Al seu torn, aquesta entitat pública té també com a repte instal·lar més plantes de rentat d’ampolles. Una funció present en la restauració, però menys en els comerços, on el retorn d’envasos és del 21%. En la restauració la dada és del 96%. Instal·lar aquestes plantes i generalitzar-les a prop dels cellers i de les seus de les D.O. contribuiria a l’optimització del cost econòmic i ambiental del transport. I al mateix temps, fins a 20.000 tones anuals de residus serien estalviades amb la reutilització d’aquests envasos. Amb la reutilització de totes les ampolles de vi produïdes a Catalunya i posades en venda, es podrien estalviar més de 42 milions d’ampolles, que contribuirien a l’estalvi de la quantitat esmentada de tones de residus.