L'any 1904 Francesc Moragas va fundar, amb el suport de diverses entitats de la societat civil catalana, la Caixa de Pensions per a la Vellesa. L'advocat i economista va crear una institució privada amb un nou concepte econòmic i social, precursor en l'àmbit de la previsió social. Cent-setge anys després, aquella entitat nascuda amb l'objectiu d'estimular l'estalvi i la previsió, ha fet el pas definitiu per convertir-se en la principal entitat financera de l'estat espanyol. Aquest dijous al migdia la junta d'accionistes de CaixaBank ha aprovat absorbir Bankia, fent el pas quasi definitiu d'una operació que es va anunciar a principis de setembre passat. «La junta d'avui és històrica», ha assegurat Jordi Gual, l'actual president de l'entitat, qui no s'ha estat de mencionar la frase que Moragas va tenir com a lema per fer pujar la Caixa de Pensions: «La feina al cap i la gent al cor». Els responsables de l'entitat esperen haver culminat el procés d'integració accionarial abans que acabe el primer trimestre de 2021. La integració tecnològica completa es podria retardar fins finals de l'any vinent.
Aquesta serà la integració que fa 85 en la història de l'entitat. Els accionistes de Bankia ja van donar el seu vistiplau a l'operació el passat dimarts. Ara el projecte de fusió ha de ser aprovat pel Banc d'Espanya, el Banc Central Europeu, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència i, per últim, del Ministeri d'Assumptes Econòmics. Quasi la meitat de les caixes que existien l'any 2008 s'integraran ara sota el nom de CaixaBank. La nova entitat naix amb un volum d'actius totals superior als 660.000 milions d'euros i una quota de mercat a l'Estat espanyol del 25%. La seua cartera de clients és de 20 milions. Totes dues entitats sumen 51.500 treballadors, per bé que és previsible que en els pròxims mesos es produïsquen sortides de treballadors per la via de les prejubilacions i les baixes incentivades. La nova CaixaBank mantindrà la seua seu social a València i dues seus operatives, a Madrid i Barcelona.
L'objectiu, segons ha manifestat Gonzalo Gortázar, qui ha fet una part de la seua intervenció en català, és crear «estructures de costs més eficients» i «crear rendibilitat per als accionistes», en un context de manteniments dels baixos tipus d'interès i on, a més, és previsible que es produïsca un increment de la morositat derivat de la pandèmia. L'operació servirà per «assegurar la supervivència en el temps», segons Jordi Gual, qui ha destacat la capacitat de CaixaBank «per anticipar-se als canvis de l'entorn». «Som capaços de gestionar els canvis tot mantenint la nostra essència. Quan vam ampliar el nostre àmbit d'actuació territorial; quan hem eixit a borsa... Hem pres decisions audaces en moments precisos», ha explicat Gual, qui abandonarà la presidència per deixar pas de José Antonio Goirigolzarri. Gonzalo Gortázar, per contra, mantindrà la responsabilitat de conseller delegat.
Els accionistes de totes dues entitats han acceptat un bescanvi de transacció de 0,6845 accions ordinàries noves de CaixaBank per cada acció de Bankia. Amb aquest intercanvi, Bankia representarà el 25,8% de l'entitat resultant, mentre que la resta estarà en mas dels antics accionistes de l'entitat catalana. El nou banc esdevindrà un dels campions bancaris europeus i serà líder en l'àmbit espanyol. Per darrere té BBVA, amb actius per valor de 403.527 milions d'euros; Santander, amb 355.769; i Sabadell, amb 192.954.