Brutals, espectaculars, tècnicament virtuoses, explosives, extenuants, violentes, animals, agressives i contundents. Aquests són alguns dels adjectius que serveixen per descriure les escenes d’acció de Gangs of London. Però probablement cap suma de superlatius seria suficient per preparar el lector pel giroscopi de cossos doblegats pel pes dels cops de puny i trinxats pels milers de bales que travessen la pantalla que presenta aquesta sèrie de mafiosos a la ciutat de Londres. Només els que coneguin la feina prèvia del director, Gareth Evans, seran capaços d’imaginar què els espera en el debut del gal·lès a la televisió. De fet, Gangs of London és la consolidació d’un talent inapel·lable quan es tracta de trobar maneres creatives de plantejar escenes d’acció que molts vam descobrir a la pel·lícula The Raid. La capacitat que té el director per innovar en un terreny on pràcticament ho hem vist tot és molt meritòria. A Gangs of London, sorprèn des de la primera escena, segurament un dels inicis més impactants d’una sèrie en els últims anys: un plano de la ciutat de Londres vista al revés que resulta ser el que veu un personatge que està lligat pels peus d’una corda, penjant d’un edifici.
Ell no és el protagonista de la història. Qui mana aquí és dalt de tot de l’edifici en qüestió. És el fill del cap d’una organització criminal molt poderosa. Per ser més exactes: del cap d’una organizació criminal que algú ha assassinat. El fill busca venjança i està disposat a fer el que faci falta per obtenir-la. El personatge està interpretat per Joe Cole, que bascula entre el dolor per la pèrdua del pare i la ràbia com per demostrar que és un líder vàlid de l’imperi criminal que ha heretat. La tria de l’actor, conegut pel seu paper a Peaky Blinders, no és casual: Gangs of London podria ser perfectament una versió, ambientada en l’actualitat, de la sèrie de Thomas Shelby i companyia. Comparteixen personatges amb actituds amenaçadores, múltiples bàndols competint pel mateix territori i caps de la màfia que intenten avançar-se els uns als altres. La investigació de l’assassinat serveix per endinsar-se en la xarxa d’interessos d’una sèrie que combina estratègia i testosterona, carregaments de cocaïna i persecucions, duels en forma de línia de diàleg i duels a cop de destral.
La història permet a la sèrie planificar tot tipus d’escenes d’acció. D’un contra un, d’un contra molts o de molts contra molts. Sempre amb la vocació permanent de deixar l’espectador amb la boca oberta, ja sigui per un moviment de càmera inesperat, per un pla-seqüència impossible, per l’ús sorprenent d’un objecte, per l’habilitat d’un personatge o per totes aquestes coses juntes. Tots els episodis tenen un moment en què la sèrie es llueix. És ben bé com si el co-creador i guionista, Matt Flannery (col·laborador habitual de Gareth Evans) cedís el timó temporalment al director perquè fes les filigranes que li vinguessin de gust. Això és molt evident al cinquè episodi, en què les trames principals de la sèrie s’aturen completament per explicar una història que és gairebé autònoma de la resta, i Gareth Evans s’ho passa pipa muntant un assalt a una casa rural on no queda viu ni l’apuntador. Per suposat, tanta violència (que, a més, és acumulativa) fa que Gangs of London sigui una proposta no apta per a tothom, però justament és pels riscos que prèn, tant en la forma com en el contingut, i pel virtuosisme amb què se’n surt, el que fa que sigui una de les sèries de l’any.
Gangs of London
Creadors: Gareth Evans i Matt Flannery
Repartiment: Joe Cole, Michelle Fairley, Sope Dirisu
Temporades: 1
Plataforma: Starzplay