En els actes electorals de Donald Trump s’han vist, enguany, persones amb samarretes amb una cridanera lletra Q -quasi sempre blanca sobre fons negre – o amb eslògans del tipus “Som Q” o “Q Despertem”, “Q. El gran despertar”… i d’altres variacions amb la Q com a subjecte. Es refereixen a tot un moviment que pot semblar ridícul però que compta amb un nombre creixent de fidels nord-americans, que ja es compta per milions, que és ultradretà i que té en Donald Trump al seu líder.
QAnon. El moviment QAnon és, en síntesi, el punt de trobada i retroalimentació a través de les xarxes socials dels fervents creients en teories de la conspiració que tenen com a malvats protagonistes els líders del progressisme polític -com els del Partit Demòcrata– i social -com ara actors de cinema i televisió, intel·lectuals, líders d’organitzacions civils, creadors, etc.
El moviment s’inicià a una pàgina web –chan- que recull tot tipus de teories de la conspiració, on qualsevol hi pot explicar la seva de forma anònima. El 2017, algú que signava com a Q -la lletra que identifica el personal del departament d'Energia federal dels Estats Units que té accés a secrets de màxim nivell- assegurà en aquest lloc web que formava part de l’estructura del Govern dels Estats Units i que volia fer pública una conspiració contra Donald Trump perquè el president s’havia atrevit a atacar una xarxa internacional de pederàstia en la qual hi hauria involucrats actors, actrius, creadors, polítics progressistes i un gran etcètera.
La història no era nova. Tal i com explicava la BBC News el 3 d’agost de 2018, «el 30 d’octubre de 2016 en el compte de Twitter d’un supremacista blanc s'afirmà que s’havien trobat correus electrònics en el computador d’Anthony Weiner -ex espòs de Huma Abedin, mà dreta de Hillary Clinton– on es parlava sobre l’existència d’un grup de pedòfils que pertanyien al Partit Demòcrata. Aquest rumor portà a que el 4 de de desembre de 2016 Edgard Maddison Welch, de 28 anys, disparés un rifle d’assalt en una pizzeria a Washington DC, on, deia, s’hi reunien els pedòfils. L’incident fou batejat com ‘Pizzagate’.
No és l’únic incident seriós del mateix estil relacionat amb el QAnon. De fet, l'FBI està fent un estret seguiment d’aquest moviment perquè considera que és sospitós de potencial cobertura d’actuacions «de terrorisme domèstic».
El volum de seguidors per internet de Q va crèixer exponencialment. Ara ja es compten per molt milions. Ben aviat, la teoria inicial s’anà enriquint amb altres teories de la conspiració complementàries, i algú batejà tot aquest conjunt de desbarats com a moviment QAnon -per la Q que va aparèixer a 4chan i perquè era anònim–, nom que ha quallat i que avui porten orgullosament en públic a samarretes molts seguidors de la ultradreta nord-americana. Entres d’altres estrambòtiques suposicions, QAnon assegura que existeix una xarxa de pèrfids demòcrates que no paren de maquinar contra Trump, perquè és el «defensor» del «poble». Segons el moviment, l’elit perversa ja no només es dedica a la pederàstia, sinó que segresta i assassina nens i nenes i maquina un cop d’Estat -impulsat per Barack Obama, Hillary Clinton i George Soros, sobretot- per evitar que Trump segueixi essent el president dels Estats Units.
La relació del president republicà amb tot aquest món de QAnon es indubtable. És cert que ell no s'ha pronunciat mai en públic al respecte, ni tan sols ha dit el nom del moviment, però és coneguda la seva afició a crear teories de la conspiració. Per exemple, la que assegurava que Obama no era nord-americà de naixement i, per tant, que era il·legal que ocupés la presidència. Tal i com explicava a la BBC WorldJosep Uscinski, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Miami -autor de dos llibres sobre teories de la conspiració-, «Trump s’involucra en una retòrica de la conspiració tot el temps (...) construeix la coalició (es refereix a tot el moviment ultra que li dona suport, dins o fora del Partit Republicà) al voltant de conspiracions i es comunica amb els seus seguidors amb un discurs conspirador». No només fou allò del lloc de naixement d’Obama, sinó que també s’ha inventat que, essent president, Obama ordenà que espiessin Trump a les seves residències de Miami i Manhattan. Fins i tot ha arribat a insinuar la implicació de l’expresident en una mort: «Sorprenent. El director de salut de l’Estat que verificà les còpies del ‘certificat de naixement’ d’Obama ha mort avui en un accident aeri. Tots els demés han sobreviscut», va escriure Trump a Twitter. A través de la mateixa xarxa, el president s’ha pronunciat sovint sobre l’existència d’un pretès deep state o «estat profund» que, controlat per perverses forces de l’administració -naturalment, d’orientació demòcrata–, conspirarien tot el dia en la seva contra.
És cert que Trump no ha arribat a citar públicament a QAnon, però en alguns mítings d’aquesta campanya electoral passada s’ha referit en diverses ocasions al número 17 d’una forma absurda, molt forçada. Per exemple, es fixava la BBC: «en un acte a Tampa, Florida, mencionà quatre vegades en el seu discurs el número disset: ‘he anat a Washington més de disset vegades’», deia el candidat i president, sense que aparentment tingués sentit. Però sí que en tenia per a si més no una part del públic que cada vegada que sentia el disset aplaudia i cridava visques a Trump. «La lletra Q és la número disset de l’alfabet i aquesta coincidència fa que els seguidors de Trump ho vegin com una validació» del moviment QAnon. Resulta inquietant recordar que els nazis alemanys usen la mateix conversió numèrica per referir-se a Adolf Hitler: el 88 en referència a la vuitena lletra de l’alfabet, l’H, que formaria per duplicat les inicials de la salutació Heil Hitler.
No serà que els que així ho interpreten estan afectats d’una particular teoria de la conspiració que vol atacar com sigui al president republicà? Doncs no ho sembla si s’observa que una de les principals veus que en públic defensen QAnon i els desbarats conspiratius d'aquest moviment, Marjorie Taylor Greene, una empresària que apareix a les xarxes socials fotografiada quasi sempre amb un rifle d’assalt, ha estat elegida membre de la Cambra de Representants per Georgia, pel Partit Republicà, naturalment. I és, quasi no cal ni dir-ho, una fidel entregada del tot a Trump.