Cada dimecres Sonja Hillemacher analitza amb precisió com estan les seves gallines. A algunes de les prop de mil gallines ponedores dels corrals del centre d’ensenyament i d’investigació Frankenforst que té la Universitat de Bonn a Königswinter-Vinxel se les pesa i se’ls inspeccionen les plomes. A continuació, les gallines passen tests de conducta: estan tranquil·les quan se’ls acosta gent? Exploren objectes desconeguts al corral?
La successió d’objectes sorprenents es repeteix cada sis setmanes: la memòria de les gallines no dura més que això. La pilota vermella o la barqueta de plàstic sempre tornen a ser una cosa emocionant perquè els animals han oblidat que ja els havien vist.
Com menys por mostren les gallines envers les persones i com més curiositat tenen per inspeccionar joguines, més bé estan: aquestes són les hipòtesis fonamentals dels dos tests estàndard per mesurar el benestar animal. La por i el dolor frenen el comportament desinhibit.
En el marc de la seva tesi doctoral a l’Institut de Zootècnia de la Universitat de Bonn, Sonja Hillemacher vol descobrir què fa que la vida de les gallines sigui millor, si més no una mica, en la mesura del possible. Hillemacher investiga si els animals prefereixen barres rodones o quadrades per aposentar-se, quins efectes els provoca cada tipus d’il·luminació o on els agrada més pondre els ous i per què.
Les condicions de l’estudi pretenen assemblar-se a les condicions en què són criades la major part dels prop de 42 milions de gallines que hi ha en empreses aviàries alemanyes. Només d’aquesta manera, segons la biòloga, es podran extrapolar les conclusions de la investigació etològica a la realitat de la vida econòmica.
El projecte “Animals de granja en espais oberts: cria moderna d’aus des de la perspectiva biològica de les gallines” durarà fins a la meitat de l’any que ve. S’està duent a terme en un corral d’alta tecnologia amb parets de vidre i un passadís per a visitants, des del qual els ciutadans interessats poden observar com les gallines picotegen i esgratinyen. En una petita botiga es venen els ous que ponen.
Aquest enfocament s’ajusta a un canvi de pensament general pel que fa a la consideració del benestar animal en la ramaderia, explica la tutora de Hillemacher, Inga Tiemann. Aquesta etòloga fa més de vint anys que investiga aptituds i preferències de les gallines. Darrerament, diu, es va imposant la idea “que no són els animals que s’han d’adaptar al mètode de cria, sinó a l’inrevés”. Però, sobretot, que el benestar és alguna cosa més que l’absència de dolor.
En vista de les condicions que hi ha en molts estables i corrals alemanys, això sembla una utopia descabellada: fa una setmana uns vídeos enviats per uns animalistes a Der Spiegel d’un estable porcí a Mecklenburg-Pomerània Occidental van posar de manifest com d’allunyada està la cria convencional en massa dels requisits mínims de benestar animal. S’hi veien imatges de garrins morts o moribunds amb ferides obertes, mentre els seus germans mamaven de les mamelles de la mare, ficada a la força als metalls amb què es fixen les paridores.
Aquestes imatges no són l’única cosa que posa de manifest com és el benestar de porcs, gallines i vedells a Alemanya. D’una manera encara més clara, les disputes constants entorn de millores aprovades des de fa temps demostren que la pràctica està molt allunyada de les nobles idees d’una criança adaptada a l’animal.
En aquest sentit, s’eternitzen els terminis d’aplicació de prohibicions com ara la castració de porcells sense anestèsia o la mort de pollets mascles. Sí, s’aboliran les gàbies de gestació, però després d’un període de transició de vuit anys.
En comptes de posar fi ràpidament al dolor evident als estables, la ministra responsable, Julia Klöckner (CDU), va posar en marxa no fa gaire una disposició sobre com tractar els gossos domèstics: ara els animals han de sortir a l’aire lliure dos cops cada dia, un total de com a mínim una hora al dia.
“No conec cap àmbit legal en què s’actuï amb tanta hipocresia com en la legislació per protegir els animals”, sentencia Steffen Augsberg, professor de Dret públic a la Universitat de Gießen. Les disposicions s’aigualeixen tant que al final la normativa legal queda en no res.
D’altra banda, l’abundància de segells de benestar animal, amb els quals a comerciants i productors els agrada ornamentar els seus productes, és més aviat una manera de tranquil·litzar la consciència dels consumidors. Sovint només reflecteixen millores mínimes de les condicions de cria. “Són uns avenços molt moderats”, diu el jurista; “no hauríem de pensar que la feina ja està feta”.
Augsberg –que és vegetarià– és membre del Consell d’Ètica d’Alemanya i coautor del manifest “Tenir en compte el benestar animal: sobre un tracte responsable amb el bestiar”, que aquesta associació va publicar al juny. “La cria dels animals de granja no pot continuar com fins ara”, diu Augsberg. “Volem fomentar el debat sobre la qüestió”.
El document insta –no és cap sorpresa– a l’aplicació enèrgica del que ja diu la llei. El que és més revolucionari, però, és que el Consell d’Ètica reclama –igual que Tiemann i les seves companyes i companys etòlegs– que es contemplin els animals des d’una perspectiva totalment nova.
El benestar animal, diuen, és l’objectiu central envers el qual s’ha d’orientar la legislació de protecció animal. A més: “Per calcular aquest benestar, cal tenir en compte en primer lloc els criteris de la investigació etològica, incloent-hi el fet que els animals de granja són animals socials”.
Què és, però, el benestar animal? Com es pot mesurar? Quanta felicitat mereix un porc?
Respondre aquestes preguntes sense humanitzar els animals és un dels grans reptes de l’etologia moderna. Sens dubte, els animals poden sentir dolor, por i estrès. Però s’avorreix un porc en un estable amb pocs al·licients, com li passaria a un ésser humà? Als animals més desenvolupats, segons diu el text del Consell d’Ètica, “els correspon un tercer estatus moral entre persones i coses”.
La veterinària Sara Hintze, de l’Institut de Ciències Pecuàries de la Universitat Agrícola de Viena, elabora mètodes per copsar el món de sensacions dels animals; per copsar-lo segons criteris científics, no pas amb la intuïció humana. Hintze sap què fa sentir optimisme als vedells, de quina manera la forma de les gàbies determina el comportament dels ratolins de laboratori i el fet que als porcs probablement els fa feliços que una persona els acariciï la panxa. L’àmbit d’especialització de Hintze és la “identificació i la validació d’indicadors dels estats emocionals”, i actualment se centra sobretot en el bestiar porcí i boví.
“Hem de trobar maneres de mesurar les emocions dels animals de granja si volem millorar-los la vida”, diu Hintze. Juntament amb companyes i companys de gremi, ha elaborat uns criteris per unificar l’àmbit de recerca –en creixement– de la felicitat dels animals de granja.
Ja hi ha uns quants tests que permeten mesurar l’estat d’ànim dels animals. En donen una idea indirecta, per exemple, les hormones de l’estrès o la freqüència cardíaca.
També té una gran importància, per exemple, mesurar l’avorriment i les seves conseqüències. La monotonia és, sens dubte, un dels principals problemes de la cria convencional, però encara no queda clar si en els animals de granja això provoca el mateix avorriment crònic insuportable que pot portar a l’addicció o a depressions en el cas dels humans.
Actualment, Hintze està elaborant una prova que podria proporcionar claus avançar en la comprensió d’aquest fet. Ho fa estudiant porcs a les instal·lacions d’experimentació de la Universitat de Veterinària de Viena.
Primer Hintze i els seu companys investigadors ensenyen als animals que abans de cada esdeveniment hi ha un estímul. Per exemple, una nota aguda vol dir que arriba alguna cosa bona per menjar i una nota més greu significa que no arriba res per menjar. Però què fan els porcs quan sona una nota desconeguda, ni tan aguda com la que anuncia el menjar ni tan greu com l’altra? Si es dirigeixen a la potencial font d’alimentació, es considera un senyal d’optimisme. Si no ho fan, sembla que esperen alguna cosa no gaire bona.
Hintze i dues companyes investigadores ja han aplicat aquest test en alguns vedells joves i han descobert que als animals els van més bé les coses si se’ls té per parelles, amb individus de la mateixa espècie, i no pas, com passa habitualment, en espais individuals. Aquesta mena d’experiments, diu Hintze, “demostren que podem mesurar quines repercussions tenen certes condicions d’estabulació en l’estat emocional dels animals”.
En el cas dels porcs, el contacte amb humans podria apujar-los l’ànim. Una vegada al dia alguns animals reben durant cinc minuts la visita d’una persona a la qual es poden acostar o no. “A la majoria els encanta aquest contacte”, assenyala Hintze. “Es posen de panxa enlaire com els gossos, tanquen els ulls i es deixen acariciar el ventre”.
Del galliner de Bonn també n’arriben proves que el benestar pot augmentar amb algunes mesures relativament senzilles. Els dies que fa bon temps, la llum del sol entra a les instal·lacions pels finestrals. “Això suposa un guany enorme per a les gallines”, diu Tiemann. Els llocs al sol sempre s’emplenen de seguida, els animals van tots cap a la llum natural, per rebolcar-se per terra o per fer altres activitats plaents que els investigadors en diuen “conductes d’higiene”.
Mitjançant llum artificial, les científiques han aconseguit que les gallines puguin aprofitar més bé el seu comportament natural de descans. Si bé al corral hi ha barres per acomodar-se per dormir, molts animals al vespre no aconsegueixen arribar-hi abans d’acabar-se les hores de llum i finalment dormen a terra. Però a terra, explica Tiemann, no hi ha cintes transportadores per als excrements; el terra s’embruta i augmenta el contingut d’amoníac de l’aire ambiental.
A Bonn poden il·luminar certes zones del corral de diferent manera. Al vespre l’últim que s’apaga és el llum de la zona per dormir, de manera que la majoria de gallines es posen en aquell lloc. Les investigadores també han millorat l’aprofitament dels nius en què les gallines han de pondre els ous canviant-ne la il·luminació.
Actualment, les instal·lacions d’experimentació estan en procés de neteja i remodelació. Al setembre, quan hi entrin noves gallines, Hillemacher i Tiemann volen investigar quina influència té el nou jaç en el benestar. En comptes de serradures, les expertes volen posar-hi palla picada: aquest material millora l’ambient al corral? Els animals hi interactuen més que amb la variant tradicional?
L’estiu que ve les investigadores volen presentar-ne els resultats a científics i criadors en el marc d’uns tallers. Aleshores ja sabran quines mesures afavoreixen el benestar animal, i esperen que els resultats es posin en pràctica a les granges. “Ara ja es pot donar per segur que la divisió funcional de la il·luminació aporta molt als animals”, explica Tiemann.
“Nosaltres només podem proporcionar la base”, assenyala Hintze. “El que en fem després, ho ha de decidir la societat”.
Augsberg creu que va creixent el malestar de molta gent respecte al tracte dels animals de granja: “Cada cop hi ha més sensibilitat”. Això, espera el jurista, s’acabarà notant als frigorífics dels supermercats. Augsberg dona per descomptat que a les generacions futures no els semblarà adequada la manera actual de criar els animals. “D’aquí a cinquanta anys”, conclou, “ens horroritzarà el que es fa avui dia”.
Traducció d'Arnau Figueras