1. ‘Normal people’. Una de les sensacions de l’any és aquesta adaptació de la novel·la de Sally Rooney que ha estat un fenomen al Regne Unit. La clau és la química entre els dos actors protagonistes, Daisey-Edgar Jones i Paul Mescal, i la manera com la sèrie ens fa entrar en la intimitat dels personatges, la Marianne i en Connell, que viuen una història d’amor complexa i intensa que comença en l’últim any d’institut. Aborda temes com la normalitat, les malalties mentals o les diferències de classe al mateix temps que transpira la sensació vital de tenir vint anys, quan tot està en construcció i el futur encara per definir.
2. ‘Ramy’. Aquesta dramèdia creada per Ramy Youssef és una de les sèries més personals del panorama actual. El comediant s’interpreta a si mateix i reflecteix la contradicció amb què viu el fet de ser musulmà i mil·lenista als Estats Units. Decidit a fer el que és correcte, el personatge intenta ser fidel a les seves arrels familiars i les seves creences, i alhora ser ell mateix i gaudir de la modernitat. La galeria de personatges que l’envolten, que tenen episodis centrats només en ells, complementen aquest fresc sobre el que vol dir ser musulmà i viure a Occident que agradarà a seguidors de sèries com Master of none o Louie.
3. ‘De Dag’. Aquesta sèrie flamenca sorprèn per l’originalitat amb què decideix afrontar la seva història: un atracament amb hostatges en una sucursal bancària. Es divideix en dos escenaris: dins del banc, on veiem els lladres i els hostatges, i fora del banc, on seguim la policia i les famílies dels hostatges. I dedica un episodi a cadascun dels dos costats. Això fa que l’espectador obtingui un relat excepcionalment complet de tot el que passa a la sèrie, que només ocupa 24 hores en la vida dels personatges. Els punts de vista xoquen i es contradiuen al mateix temps que la tensió de la situació garanteix adrenalina de la primera escena a l’última.
4. ‘The act’. La relació tòxica entre una mare i una filla és el centre d’aquesta minisèrie del gènere true crime. La filla, en cadira de rodes, batalla contra una mare sobreprotectora que s’ha passat la vida cuidant-la, fins al punt d’esdevenir controladora fins a l’extrem. La clau de The act són les interpretacions, sobretot de Patricia Arquette en el paper de la mare (va guanyar un Emmy pel paper), i de Joey King, i el fet d’estar basada en un cas real, cosa que encara resulta més angoixant. Molt menys coneguda que Sharp objects, amb la qual comparteix similituds, és una bona proposta per als aficionats a les històries pertorbadores.
5. ‘The Great’. Una comèdia històrica molt poc rigorosa sobre la vida de Caterina II de Rússia, en aquest cas interpretada per Elle Fanning. Tant la manera d’explicar la història com la manera de vestir-la a nivell formal, està fet des del prisma de la modernitat, amb la intenció de subvertir el gènere de la biografia històrica i aproximar el personatge al públic més jove. La sèrie, que té al darrere Tony McNamara, guionista de la pel·lícula La Favorita, se centra en la profunda decepció de Caterina II de Rússia amb la vida que l’espera al costat del monarca Pere III de Rússia i la decisió de fer assassinar el seu marit.