El sector turístic balear ha viscut la pitjor setmana possible. S’iniciaven els set dies negres amb l’anunci del Govern de Boris Johnson que imposaria una quarantena a totes els viatgers que tornessin al país des de l’estat espanyol, seguia amb el nerviosisme per la detecció d’un positiu de Covid-19 en un dels hotels de luxe d’una de les grans cadenes, a Mallorca, s’intensificava amb amb la mala notícia de la caiguda del PIB alemany i es culminava aquest cap de setmana amb la constatació de massives cancel·lacions de reserves que fan inviable per a molts hotels mantenir les portes obertes.
Si res no canvia, i ben aviat, la temporada que va començar amb moderat optimisme l’1 de juliol podria quedar abruptament finalitzada inclús abans de mitjan mes d’agost. El drama econòmic i laboral seria de proporcions immenses. Però és una probable realitat.
Males notícies. La imposició de la quarantena per part del Govern britànic va desfermar el pànic entre l’hoteleria i en general el sector turístic balear. El Govern de Francina Armengol, amb bons reflexos, es posà en contacte amb l’Executiu central i l’ambaixada britànica a Madrid. La idea era que el Govern de Pedro Sánchez fes costat al balear per explicar a les autoritats del Regne Unit, començant per la legació a Espanya, que l’arxipèlag balear té una situació sanitària molt millor que les comunitats afectades per importants rebrots, amb nivells de propagació de la infecció que estan molt per sota fins i tot de la pròpia Gran Bretanya i, per tant, demanaven a Londres que no inclogués en la quarantena els viatgers que tornessin de Balears. El Govern Sánchez assumí la reivindicació balear i hi afegí les Canàries. Durant el dilluns d’aquesta setmana semblava que seria possible assolir l’objectiu. Fins i tot alguna premsa de Londres ho arribà a donar per fet, en les seves edicions digitals. El dimarts, la ministra d’Indústria, Comerç iTurisme, Reyes Maroto, en un acte a Eivissa declarava als periodistes que el Govern de Johnson rectificaria «i obrirà un corredor sanitari segur amb Balears i Canàries ja que, entre d’altres coses, les dades epidemiològiques d’aquestes comunitats estan per davall dels del Regne Unit». Un parell d’hores després Londres anunciava que mantenia la quarantena i que els turistes que tornessin dels dos arxipèlags hi estaven inclosos.
El sector turístic illenc quedà en estat de xoc. D’ençà el mes de juny lluitava, colze a colze amb el Govern d’Armegol, per intentar tenir si més no una mínima temporada alta i de sobte veia com tots els seus esforços podien quedar reduïts a res. Després de l’èxit de la «prova pilot turístic» organitzada per la conselleria de Turisme balear durant la segona quinzena de juny, a les Illes es confiava que tant a Alemanya com al Regne Unit, els dos principals mercats emissors de turistes, s’hagués entès que les Balears eren una destinació segura. I, en efecte, quan començaren a obrir els hotels a partir de l’1 de juliol tot indicava que si bé no seria una temporada normal sí que es podria salvar el mínim. Durant les dues primeres setmanes tot va anar bé. A la tercera les coses començaren a canviar una mica degut a l’increment de les anul.lacions de les reserves, però així i tot «el luxe, hotels de cinc estrelles, se n’estaven sortint la mar de bé», de la crisi, diu una assessora externa d’una empresa hotelera.
No obstant, l’anunci de la quarantena britànica va ser «una punyalada per l’esquena», digué, gràficament, un hoteler. I només fou el començament de la setmana negra del turisme illenc. El dimecres saltava l’alarma en un establiment de luxe d’una de les gran cadenes quan un treballador donava positiu a la prova de Covid-19. Amb l’hotel amb una bona ocupació, bàsicament de famílies alemanyes, allò era una bomba potencial. Més encara quan se va saber que el nombre d’infectats arribava a sis. Tot la plantilla va ser testada i els companys dels infectats van ser sotmesos a quarantena. No pareixia que cap client hagués estat contaminat. Però així i tot hi havia por per com presentaria el cas la premsa alemanya.
Les males notícies no pararen. El dijous s’anunciava la caiguda d’un 10,1% de PIB alemany durant el segon trimestre de l’any. Més del que totes les previsions havien apuntat. «Quan l’economia alemanya es constipa la febre la tenim nosaltres», se sol dir a Mallorca, entre l’empresariat turístic. El temor és que molts dels alemanys que tenien previst fer vacances a l’arxipèlag el setembre i octubre les anul·lin.
La setmana acabà amb cancel·lacions massives de reserves. No hi ha dades general ni oficials, però les aïllades que donen alguns establiments fan federat. El cop ha estat dur. La premsa local conta casos d’hotels que reben centenar i mig d’anul·lacions de reserves cada dia. Així les coses es fa impossible aguantar. Establiments que van obrir durant la primera setmana de juliol hores d’ara estan pensant seriosament en tancar abans de mitjan d’agost si les coses no canvien de forma immediata.