El PDeCAT reuneix el Consell Nacional mirant de reüll a Junts per Catalunya

Sobre el paper, no hi ha cap decisió a prendre aquest dijous. El Consell Nacional del PDeCAT es reuneix telemàticament, després d'ajornar la convocatòria per la Covid-19, en la situació més delicada de la seva curta trajectòria. Els darrers anys, la conjunció amb l'entorn de Carles Puigdemont ha estat una pedra a la sabata per a la formació, però d'ençà que el president a l'exili anunciés que tirava pel dret i encetava un nou partit sense cap mena d'acord previ amb el Partit Demòcrata les coses s'han accelerat.

En primer moment, el fet que el sector puigdemontista optés per crear una nova formació en plena negociació entre sectors de l'espai postconvergent -aconseguint amb una hàbil jugada el nom de Junts per Catalunya que era en mans del PDeCAT- es va interpretar com el punt final de la relació. Les pressions internes, sobretot per part dels presos polítics que militen al partit, han provocat, però que les negociacions continuessin. L'acord, però s'albira lluny, si no impossible. El 14 de juliol el president del Partit Demòcrata, David Bonvehí, afirmava que el seu partit seria a les eleccions amb acord o sense. "JxCat vol diluir les nostres sigles i la seva gent", deia el 24 de juliol a Catalunya Ràdio el portaveu del partit Marc Solsona. Veus del mateix sector recordaven aquests darrers dies, també, que el PDeCAT no permet doble militància i que calia que aquells que se sumaven a Junts per Catalunya deixessin el Partit Demòcrata.

Tot apuntava a l'estripada, però sembla que la prudència s'imposa i que es volen allargar les negociacions fins al darrer alè. Al si del PDeCAT són conscients que la seva capacitat electoral en solitari, sense la figura de Puigdemont, cau considerablement. A més, la sortida dels presos polítics en tercer grau va ajudar a engreixar una mica les negociacions. "Han contribuït a asserenar els ànims", afirma una dirigent de la formació. Tot i que Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn estan alineades amb Puigdemont, la seva trajectòria dins el partit i el seu rol polític els darrers anys fa que mantinguin encara ascendència sobre la part de la direcció que encapçala Bonvehí.

De fet, amb voluntat de fer valer el seu pes, abans de la trencadissa ja van proposar que el PDeCAT convidés la seva militància a participar del procés de creació de Junts per Catalunya i deixés per més endavant la decisió de dissoldre o no el partit. En aquell moment la proposta no va tenir una bona rebuda. Però, segons ha transcendit, és sobre una fórmula similar que segueixen les negociacions en aquests moments. És l'aposta dels puigdemontistes amb trajectòria dins el PDeCAT, tot i que una part de la direcció també podria apostar, com va fer Montse Morante, per saltar del vaixell i centrar-se només en Junts per Catalunya.

De tot plegat està previst que reti comptes la direcció durant el Consell Nacional d'aquest dijous on es preveu que s'expliqui als afiliats quin és l'estat de la qüestió, a banda de qüestions més rutinàries del funcionament orgànic de la formació. A hores d'ara, però, la postura oficial és que no hi haurà cap votació sobre l'encaix amb Junts per Catalunya. Així s'havia demanat des d'una part de la militància que demanava votar la proposta d'encaix dels presos polítics i una altra que fes la direcció. Finalment, tal com va avançar l'Ara i ha pogut confirmar El Temps, aquests associats crítics amb la direcció de Bonvehí han optat per retirar la petició per "avanços en la negociació" entre els dos sectors.

Fonts de la direcció del PDeCAT exposen a EL TEMPS que no tindria sentit, tampoc, fer la votació en un moment en què no hi ha res pactat: "si no hi ha acord, no es pot votar". La voluntat, doncs, és passar el consell d'aquest dijous 30 de juliol amb totes les opcions el més obertes possibles per donar marge a la negociació.

Mentre el PDeCAT es debat entre la trencadissa o abaixar el cap, de l'altre costat el nou partit de Puigdemont, amb el nom de Junts per Catalunya, ja es va presentar el passat cap de setmana en l'inici d'un procés congressual que està previst que acabi el 3 d'octubre i que té previst votar la seva direcció aquest diumenge 9 d'agost.