Continuem amb la selecció de sèries per mirar aquest estiu. Aquesta setmana és el torn de l’HBO, que sempre és garantia de ficcions de gran qualitat. Us proposaré una tria de cinc estrenes recents que podeu trobar a la plataforma:
1. ‘The Plot Against America’ ('La conjura contra América'). Adaptació, a càrrec dels creadors de The Wire, de la novel·la homònima de Philip Roth que imaginava una història alternativa dels Estats Units en què l'aviador Charles Lindbergh esdevenia president amb un discurs populista i antisemita. En aquest context, una família jueva observa amb preocupació com aquest discurs és simptomàtic d'un odi que, validat pel president, ara surt a la superfície sense complexes. La minisèrie, que compta amb un repartiment sòlid on destaca Zoe Kazan, fa una crònica del procés de deteriorament d'aquesta situació i troba paral·lelismes amb el discurs antiimmigració de l'actual president Donald Trump.
2. ‘Mrs. America'. Una mirada crítica amb el feminisme feta des del feminisme és el que trobareu en aquesta minisèrie de Dahvi Waller, ex guionista de Mad Men, que té com a protagonista a Phillys Schlafly, una dona conservadora que als anys 70 es va oposar al moviment feminista en un moment clau i el va vèncer. El personatge, interpretat per una Cate Blanchett perfecta en el paper, serveix a la minisèrie per reflexionar en els errors del feminisme amb una voluntat, clara, de qüestionar si els mateixos errors es repeteixen avui. Completen el repartiment actrius del nivell de Rose Byrne, Uzo Aduba i Margo Martindale.
3. ‘I May Destroy You’ ('Podría destruirte'). La sèrie que ha confirmat que Michaela Coel és una de les veus més personals de la seva generació. La directors, guionista i actriu s'ha basat en la seva pròpia experiència per crear aquesta sèrie sobre una agressió sexual. Després d'una nit de festa la protagonista recorda haver estat violada. La sèrie tracta el tema de forma molt crua i té escenes molt dures, però ho fa des de la perspectiva d'un personatge que està intentant evitar que el que li ha passat li capgiri la vida i manté el seu estil de vida, i el seu aspecte extern, retratat amb colors lluents. La quotidianitat del personatge es va esquerdant a poc a poc a mesura que la sèrie reflexiona sobre el consentiment, assenyalant que l'ambigüetat no existeix.
4. ‘Primal’. El món de les sèries d'animació no para de donar-nos ficcions de gran qualitat, creatives i arriscades. El cas de Primal el seu nivell altíssim no ha estat cap sorpresa, ja que té al darrere un creador de renom com Genndy Tartakovsky, que en aquesta ocasió presenta una història sense diàlegs sobre la relació entre un home de l'edat de pedra i un dinosaure. Tots dos fan un pacte per ajudar-se mútuament en un món hostil i volent. La sèrie extreu de la seva relació emocions profundes i inesperades i ens parla del dol i de la pèrdua amb una mirada crua i directa, lliure de sentimentalismes i alhora molt sensible.
5. ‘Perry Mason’. Distanciant-se intencionadament de la sèrie original, aquesta preqüela que presenta un Perry Mason que exerceix de detectiu ha aconseguit esquivar les prevencions dels que no volen remake i, de pas, deixar una escletxa a Matthew Rhys perquè pogués brillar en el paper sense quedar sota de l'ombra allargada de Raymond Burr. Convertida en una història de detectius d'influència noir, amb una atmosfera fosca i retorçada, escenes violentes i Tim Van Pattern dirigint, aquest Perry Mason és molt gaudible. I encara que al principi se n'aparti, al final acaba més a prop de la sèrie original del que semblava.