Des de fa deu anys Márta Pardavi lluita pels drets humans a Hongria. Durant aquest temps ha après sobretot una cosa: cal seguir endavant, tant se val la pressió que faci el govern. Pardavi, de 45 anys, treballa per al Comitè de Hèlsinki hongarès, una ONG. Ha vist com el primer ministre, Viktor Orbán, col·locava persones lleials al tribunal constitucional, com emmordassava mitjans independents i com expulsava de Budapest la Universitat Central Europea, vinculada al multimilionari George Soros. L’organització de Pardavi també ha estat assetjada. El 2017 Orbán va decretar una llei que dificulta la feina de les ONG. I els mitjans pròxims al govern difamen contra activistes com Pardavi titllant-les d’enemigues de l’Estat.
Pardavi és una europea convençuda. Però està indignada pel poc que ha fet la UE per impedir la decadència de la democràcia a Hongria. “Aquests atacs a la llibertat d’opinió i a la llibertat cultural, a l’Estat de dret i a la societat civil no passen en un lloc remot. Passen al mig d’Europa”, diu Pardavi.
Quan a partir de divendres passat els caps d’Estat i de govern de la UE van debatre sobre el pressupost i els ajuts pel coronavirus, Pardavi estava de vacances. Tot i això, mirava permanentment el mòbil, explica, per seguir les negociacions. Ara que ja en tenim el resultat no se’n sap avenir. D’una banda, Pardavi considera que és un pas endavant que la protecció de l’Estat de dret finalment hagi entrat en l’ordre del dia. De l’altra, es pregunta fins a quin punt els Estats de la UE es prenen seriosament les sancions contra autòcrates com Orbán o del regent secret de Polònia, Jarosław Kaczyński.
Més de noranta hores va durar la cimera especial de la UE, noranta hores en què la cancellera Angela Merkel i els seus homòlegs europeus van desaprofitar l’oportunitat de vincular el pagament d’ajuts de la UE a una clàusula de respecte a l’Estat de dret, com havia proposat la Comissió Europea.
“Els participants a la cimera han tancat la qüestió de l’Estat de dret amb una fórmula de compromís”, sentencia Lucas Guttenberg, vicedirector del Centre Jacques Delors a Berlín. Aquest sembla que és exactament el preu que Angela Merkel està disposada a pagar per fer realitat el fons de reconstrucció pel coronavirus i el pressupost plurianual de la UE.
En canvi, dies abans al Parlament Europeu Merkel encara s’expressava en termes clars: “La democràcia, també la democràcia europea, viu del debat públic i crític”, va dir. “Una democràcia en què les veus de l’oposició no són desitjades, una democràcia en què no és desitjada la diversitat social, cultural o religiosa no és cap democràcia”.
No va poder aprovar, però, un mecanisme que defensi els valors europeus i que vinculi el seu compliment al pagament dels ajuts de la UE. En canvi, en el comunicat final de la cimera hi ha frases en què totes les parts poden interpretar el que vulguin. No és cap sorpresa que funcionaris de Brussel·les i de les capitals europees hagin passat els últims traient l’entrellat del que havien decidit els seus caps la nit de dilluns a dimarts. L’acord serveix realment per posar pressió a Orbán o Kaczyński?
La resposta és diferent segons l’observador. Exactament aquest podria ser el motiu pel qual al final tots els participants van dir que sí a l’acord.
De fet, en el comunicat final no hi ha gaires afirmacions concretes, la qual cosa és una victòria per a Orbán. Pròximament, es diu, s’introduirà una regla per a la protecció de l’Estat de dret. Però no es diu res de quan i com serà. La CE s’ha de posar a redactar la qüestió.
A petició del president del Consell Europeu, Charles Michel, Angela Merkel es va ocupar personalment de les negociacions amb Orbán durant la cimera. Al seu costat va tenir el primer ministre letó, Krisjanis Karins, que havia cridat l’atenció de Michel en el sopar de dissabte amb comentaris intel·ligents sobre la qüestió de l’Estat de dret.
Merkel també va ser qui després de la cimera va donar la indicació decisiva sobre com es procedirà a continuació en aquest assumpte. Al Consell, des del 2018 hi ha latent l’esbós d’una disposició en què es descriurà un possible mecanisme per protegir l’Estat de dret amb tot detall. Ara es vol continuar elaborant el document amb el número de seqüència 2018/0136 (COD), va dir l’ambaixador de Merkel a la UE, Michael Clauß, dimecres al matí en la reunió amb els seus homòlegs.
El document, de tretze pàgines, conté el següent: cal prendre mesures oportunes si una deficiència en relació amb el principi de l’Estat de dret en un país membre amenaça de perjudicar els interessos de la unió. Seguidament hi ha una llista d’exemples que semblen extrets de la política diària d’Hongria i Polònia, per exemple “posar en perill la independència dels tribunals”.
El Consell podria aprovar aquesta disposició amb una majoria qualificada, és a dir, amb els vots del 55% dels Estats membres, que representin com a mínim el 65% de la població. Hongria i Polònia sols no ho podrien aturar. Això seria una bona notícia: el mecanisme de protecció de l’Estat de dret que Merkel no va poder implementar a la cimera tindria una segona oportunitat.
L’únic problema és que l’esbós del 2018 probablement haurà de modificar-se a causa de les conclusions de la megacimera, com a mínim en un punt decisiu. El document de la cimera es pot llegir de tal manera que per a la supressió de fons calen requisits diferents dels que es preveien originàriament. No hi ha cap fre automàtic al pagament (segons l’esbós del 2018) en cas que un Estat membre infringeixi les normes. Caldria aconseguir una majoria qualificada al Consell per frenar efectivament el pagament (segons la versió atenuada per a Orbán).
De fet, els alemanys volien evitar justament això. Una majoria per reduir els diners a Estats de la UE no sempre podria ser fàcil d’organitzar dins el Consell. L’endemà de la cimera, per tant, va circular una segona interpretació. La frase que esmenta la majoria qualificada és només un suggeriment de com s’ha d’aprovar la disposició.
A Hongria i a Polònia això no els impressionarà, aquests dos països volen aprofitar una altra frase del comunicat per als seus objectius. “El Consell Europeu s’ocuparà ràpidament de la qüestió”, es diu sobre el mecanisme de protecció de l’Estat de dret. Polònia i Hongria interpreten la frase com una confirmació del principi d’unanimitat: es digui el que es digui sobre l’Estat de dret, al final ho podrien torpedinar al Consell. Allà tenen dret de veto.
La Comissió i la presidència alemanya del Consell de la UE, per contra, es fixen en el terme “s’ocuparà”: els caps d’Estat i de govern han de debatre sobre el mecanisme de protecció de l’Estat de dret, però en cap cas no decideixen.
Formulacions complicades? Benvinguts a Europa!
La presidència de torn d’Alemanya tirarà endavant la disposició de l’any 2018. No en va deixar cap dubte Uwe Corsepius, assessor europeu de la cancellera, quan dijous al matí va parlar en una connexió en directe amb els secretaris d’estat, responsables en matèria europea als ministeris regionals. Des del punt de vista dels diplomàtics, però, hi ha un problema amb la cronologia. La decisió que fa possible l’assumpció de deute de la UE, és a dir, el nucli de la cimera, el fons de reconstrucció, s’ha de ratificar als parlaments nacionals. Per tant, també a Hongria. Mentre això no passi, Orbán té una palanca per torpedinar l’aprovació de la disposició sobre l’Estat de dret. Fins llavors, la UE no podrà abordar de manera realista la disposició.
“Hem aconseguit que per primer cop es consolidi un reconeixement de l’Estat de dret en el marc pressupostari plurianual”, diu el ministre d’Exteriors alemany, Heiko Maas. “Però el treball per materialitzar aquests acords polítics en disposicions jurídiques concretes encara està per fer”.
L’experiència amb Orbán posa de manifest que en general l’hongarès sap molt bé què signa. Després de la cimera, Orbán va comparèixer davant la premsa juntament amb el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki: en certa manera, una compareixença de contrast amb Merkel. “Si estem ben junts i units, cap enemic no ens pot vèncer”, va dir Orbán. “Enemic” és una paraula dura en una comunitat que acabava d’arribar a un acord amb perseverança.
I després també hi ha el Parlament Europeu, que ha d’aprovar el pressupost i que veu l’acord amb ulls crítics. “La formulació és deficient”, va dir, per exemple, l’eurodiputat de l’SPD Bernd Lange sobre el passatge del comunicat. El diputat dels Verds Daniel Freund és escèptic respecte a la implementació de la disposició. El fet que el consell de ministres l’hagi d’aprovar amb majoria qualificada és, diu, un “obstacle inicial elevat”.
El Parlament Europeu, si més no cap enfora, es mostra decidit a consolidar la variant dura del mecanisme en el pressupost per a set anys: això és el que es diu en una resolució que el ple va aprovar aquesta setmana en una sessió especial. Si no hi ha esmenes, “té poques opcions que hi donem l’aprovació”, diu Lange, de l’SPD. S’expressa en un sentit semblant Daniel Caspary, colíder del grup de la CDU/CSU al Parlament Europeu: “M’imagino que el parlament d’entrada dirà que no al pressupost a causa de la qüestió de l’Estat de dret”. “El fet que els caps d’Estat i de govern un cop més faran marxa enrere amb el paquet legislatiu”, segons Caspary, “és una evidència”.
Això són paraules dures. Però si el Parlament Europeu és conegut per una cosa és perquè molt poques vegades fa realitat les declaracions contundents. Ara cal afegir-hi que els parlamentaris –de manera semblant a Merkel– s’han de preguntar si neguen el consentiment als ajuts de rècord pel coronavirus per introduir-hi la clàusula de l’Estat de dret. La pressió dels governs, per exemple d’Espanya, als diputats del seu país perquè aprovin l’acord podria ser enorme.
A l’est d’Europa, mentrestant, es preparen per al següent enfrontament amb les institucions de la UE. Polònia avança en la seva controvertida reforma de la justícia, que vol posar els tribunals definitivament sota el control del govern.
Ara el ministre de Justícia de Polònia, Zbigniew Ziobro, ja té més poder que qualsevol dels seus homòlegs europeus. Pot iniciar procediments disciplinaris contra qualsevol dels aproximadament 10.000 jutges polonesos. Com a fiscal general, controla tots els fiscals de Polònia. El febrer del 2018, el seu aleshores viceministre va confessar: “Els jutges han d’estar sempre al costat de l’Estat”.
La Comissió Europea ja ha constatat que la reforma judicial de Polònia no és compatible amb la legislació europea. Tanmateix, l’home fort de Polònia i líder del partit del govern, Llei i Justícia, Jarosław Kaczyński, se sent més intocable que mai: entre altres coses, per la victòria electoral del seu candidat, Andrzej Duda, en les eleccions presidencials del 12 de juliol.
Alguns observadors temen que ara Kaczyński podria buscar un enfrontament amb la Comissió Europea i amb el Tribunal Europeu de Justícia. “Si LiJ aconsegueix aprovar la reforma, no en quedarà res, de l’Estat de dret a Polònia. Aleshores a Polònia imperaran les condicions de Turquia”, alerta Gerald Knaus, president del think tank berlinès European Stability Initiative (ESI).
Polònia i Hongria s’han beneficiat de les subvencions de la UE com pràcticament cap altre país. Als hongaresos se’ls va concedir, per al període 2014-2020, ajuts estructurals per valor de 25.000 milions d’euros, i als polonesos gairebé 83 milions. Això no ha impedit als governs de tots dos països exaltar els ànims contra Brussel·les i minar la democràcia als seus països.
Gerald Knaus considera imprescindible, doncs, que les pròximes ajudes es vinculin al compliment d’uns estàndards democràtics. El politòleg alerta del fet de confiar en un mecanisme de protecció de l’Estat de dret com l’han debatut els Estats de la UE a la cimera. Segons Knaus, és massa senzill d’invalidar políticament.
Ell reclama, en canvi, que d’ara endavant es vinculin els pagaments a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Justícia: a un país que és condemnat pel més alt tribunal d’Europa per violacions de l’Estat de dret segons l’article 19 dels tractats europeus i que no aplica la sentència immediatament, se li haurien de suspendre automàticament els pagaments de fons de la UE.
Ja ara els jutges de Luxemburg tenen en marxa procediments contra Polònia per infraccions de les normes europees. Però, fins i tot en cas de condemna, només podrien imposar a Varsòvia sancions en bona mesura simbòliques. Knaus està segur que reduir les subvencions seria un cop molt més dur per a Kaczyński o Orbán.
La gràcia de la proposta de Knaus és que les sentències del Tribunal Europeu de Justícia són més difícils de polititzar per part dels populistes que les decisions de la Comissió. El problema és que per fer una reforma així també caldria tenir majoria a la UE.
Traducció d'Arnau Figueras