Existeixen prou fotografies de la Mallorca de fa un segle i, també, algunes de les primeres pel·lícules rodades a l’illa permeten veure com eren alguns paisatges aleshores, però rara, molt rara vegada es poden veure documentals fets per professionals sobre l’illa a principis del segle XX. Talment és el que ofereix fotoantiguasdemallorca.blogspot.com amb un vídeo de 10 minuts de durada que documenta una visió de com era la vida quotidiana a la Mallorca de just fa un segle, de 1920. Es tracta d’una pel·lícula feta pel documentalista de viatges Burton Holmes (1870–1958) que va realitzar per encàrrec de la Eell & Hovell Company de Chicago. Fou Holmes, per cert, qui va encunyar el terme «llibre de viatges».
Mallorca 1920. Els deu minuts de pel·lícula documental és un viatge en el temps. L’ull de Holmes presenta una romàntica arribada en vaixell al moll de Palma a l’hora que localitza sobre el mapa on és aquesta illa desconeguda. Segueix oferint unes fantàstiques vistes -preses des del turó de Bellver – de la badia i la ciutat, mostra acte seguit els carrers de la capital illenca, com les dones es mostren rialleres i tímides davant la càmara, com els nins la miren estranyats i fascinats... i així talment es mostra Holmes amb la vestimenta femenina mallorquina: fascinat. Li dedica un atenció especial, sobretot al rebosillo - «rebozillo», escriu als rètols explicatius - que el troba «un toc de distinció». Fora de Palma presenta la vida a la pagesia, els rostres durs dels homes cremats pel sol, del que es protegeixen les pageses tapades completament de cap a peus, inclòs un gran capell de palla, excepte les mans i el rostre. La contundència arquitectònica d’un convent atreu l’atenció de la càmera, que s’emmiralla davant l’antiguitat de les pedres. Les polsoses carreretes, pràcticament buides, són recorregudes per un solitari cotxe descapotable -el de l’equip de Holmes – i serveixen de transició cap un altre seguit d’escenes de la quotidianitat mallorquina: dones fent neta roba a un rentador públic, una dona munyint una cabra, dones extraient aigua d’un pou, feines del camp, enormes oliveres que deixen bocabadats els expedicionaris i, per suposat, «la meravellosa» costa del nord, de la Serra de Tramuntana.
Només són 10 minuts però és una visió realment magnífica de com era l’illa fa un segle, és un document molt ben sintetitzat que demostra el perquè de l’èxit que tingué Holmes, que rodà al llarg de la seva vida més de cent-cinquanta kilòmetres de metratge, donà la volta al món en sis ocasions, creuà l’Atlàntic més de trenta vegades, el Pacífic més de vint... i que es calcula que guanyà més de cinc milions de dòlars amb la seva activitat de viatger i documentalista.
Holmes era fill d’una família benestant de Chicago. Segons contà, quan tenia nou anys la seva àvia el portà a escoltar el que aleshores se’n deia un professor de viatges -conferenciant sobre els viatges realitzats – i es quedà encisat. El 1890, quan ja tenia vint anys, l’àvia el portà a Europa i, en tornar, va fer una presentació pública – el Chicago Camera Club, del que n’era soci - de les imatges que havia pres, alhora que narrava amb un estil extremadament amè el que l’espectador veia. Fou un gran èxit. Posteriorment féu el mateix després d’un viatge al Japó. No obstant, el que feia era el mateix que havia vist de nin, no passava de ser un mer «professor de viatges».
El gran canvi de Holmes vingué de la mà del nou invent que fascinava tothom. El cine. Va rodar la que probablement fou la primera pel·lícula feta al Japó, el 1896 -en un segon viatge al país oriental – i començà a enregistrar imatges en moviment de tots els països per on passava, en un itinerari sense fi: Amèrica del Nord, Central i del Sud, Europa, Rússia, Índia, Etiòpia, Birmània... visitava qualsevol racó on podia anar i el filmava. En tornar feia conferències i, a diferència dels altres «professors de viatges», presentava les seves pel·lícules, que el feren famós i milionari. Diversos estudis de Hollywood -com Paramount i, més tard, Metro-Goldwyin-Mayer – compraren les seves obres i les passaven a totes les sales de cine del país.
Holmes sempre fou un documentalista amable, en el sentit que defugia els aspectes més escabrosos i dramàtics, no volia res a les seves pel·lícules que pogués fer sentir malament l’espectador. A les obres filmades per ell no s’hi troben nens famèlics, pobres demanant almoina, guerres, misèries, malalties, penúries... Res de crítica social i política. Només imatges encisadores, paisatges bucòlics, exuberàncies visuals, indrets exòtics, visions que exciten la fantasia de fer els viatges que no estaven a l’abast de ningú que veia aquelles pel·lícules.
Al llarg de la seva vida va sumar més de 8.000 conferències, a cada una de les quals hi reunia centenars de persones, fent periples per totes les grans ciutats -i no tan grans– dels Estats Units. Així es va convertir en una celebritat i en un home ric que -quan era al país, entre viatge i viatge – compartia la vida amb Margaret Oliver, amb qui residia tant a una luxosa finca anomenada Topside, situada a Hollywood Hills, Los Angeles, Califòrnia, com en un dúplex a Nova York al que batejà amb el nom de Nirvana.