L'alcalde de Prada de Conflent, Jean Castex, serà el nou primer ministre francès després de la dimissió del Govern del país.Amb 55 anys, havia estat coordinador de les mesures restrictives del país durant la crisi del coronavirus. De fet, era anomenat a frança, irònicament, com "Monsieur déconfinement".
Philippe havia dimitit
El president francès, Emmanuel Macron, havia insinuat recentment una reorganització del seu govern. I el canvi s’ha donat de manera sobtada. Després de tres anys al capdavant del Govern, el primer ministre Edouard Philippe i els seus ministres hi ha renunciat.
Les sospites que Philippe podria liderar el següent executiu s’han esvaït. El seu equip continuarà governant en funcions fins el nomenament d’un nou consell de ministres.
Els canvis s’esperaven. Els Verds han exercit una pressió enorme sobre el president Macron des de l’èxit d’aquest partit en les eleccions municipals de la setmana passada. Ara, Macron vol remodelar el govern sota la premissa de la “reconstrucció ecològica”, una paraula que fa servir de manera continuada.
En el càrrec des de 2017
Philippe dirigeix el Govern francès des de maig del 2017. Procedeix de l’àmbit dels drets civils.
Macron ja havia anunciat en entrevistes a diversos periòdics regionals que volia fer canvis a l’equip de Govern. Però la renúncia de Philippe ha sorprès els analistes polítics parisencs. No s’ho esperaven. De fet, Macron suggeria que els canvis no afectarien el primer ministre, atès que la confiança entre tots dos, almenys segons explicava Macron, era il·limitada.
Sota pressió
El president de la República ja havia patit, recentment, una pressió interna important. Els Verds guanyen terreny a França. Van ser els principals triomfadors de les darreres eleccions municipals, que van evidenciar també el desengany dels votants amb el partit de Macron, la República en Marxa. Llevat d’algunes excepcions, el seu partit no governarà en les grans ciutats. La victòria del primer ministre Philippe a Le Havre va ser una de les poques victòries de Macron en aquests comicis.
En canvi, es va produir una “onada verda”: els Verds i els seus aliats van conquerir grans ciutats com ara Lió, Estrasburg o Bordeus. A Perpinyà, en canvi, va guanyar la candidatura de l’extrema dreta.
Molt s’ha especulat sobre el futur polític de Philippe. Durant la crisi del coronavirus hi va haver tensions al si del Govern. Llavors, Macron volia ampliar les restriccions mentre Philippe les volia alleugerir.
Pel que fa a les enquestes de popularitat, Philippe ha guanyat molta més valoració que Macron durant aquesta pandèmia.
A París, després de la dimissió, es va discutir amb la possibilitat que Philippe continuara al capdavant del Govern un cop s’haguera reformat. Però aquesta possibilitat ja no existeix. Philippe deu el seu ascens al socioliberal Macron. Igual que el president, Philippe es va graduar en la universitat elitista d’ENA, ubicada a Estrasburg, tota una fàbrica de polítics rellevants a França. Quan era jove, l’ara exprimer ministre va treballar per al Partit Socialista i el 2010 va esdevenir alcalde de Le Havre. També havia treballat com a advocat.
Els primers ministres estan en una posició difícil a França, atès que el president sol acaparar tota l’atenció i definir les línies principals de Govern. El cap d’Estat representa França a nivell internacional i a les cimeres europees. Tant és així que Nicolas Sarkozy, que va governar França de 2007 a 2012 com a president de la República, va descriure el seu primer ministre, François Fillon, com el seu “empleat”.