El Govern de Canàries podrà allargar els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) més enllà del 30 de setembre, fins a la plena recuperació dels vols internacionals de turisme, cosa que podria passar a finals d’any o fins i tot més enllà. En canvi, les Balears no ho podran fer. Si no hi ha canvis sobre el previst, la vigència dels expedients citats finalitzarà a les Illes l’últim dia del mes de setembre, igual que a la Península.
Cal recordar que el Govern de Francina Armengol ha demanat en reiterades ocasions que l’Estat tracti de forma particularitzada les Illes degut al fet que la crisi econòmica serà a l’arxipèlag molt més intensa que a la resta de comunitats, perquè la seva economia és gairebé de monocultiu turístic i al contrari que a Canàries -on també la diversificació productiva és mínima – ara és temporada alta i per tant l’impacte econòmic negatiu de la pandèmia és molt més intens que a les illes atlàntiques.
Tanmateix Pedro Sánchez ha fet oïdes sordes a les pretensions de la seva companya de partit. Almenys fins ara. El Govern central fa parts i quarts: tracte de forma específica el cas de Canàries i de forma general el balear. El passat dilluns es va saber que el govern canari va aconseguir el divendres anterior, en el darrer moment i fruit d'una negociació bilateral amb l'executiu de Sánchez que les seves empreses puguin continuar aplicant els ERTO més enllà del 30 de setembre, que és la data màxima que havia fixat el Consell de Ministres una setmana abans. Oficialment es justifica el tracte diferencial perquè es tracta d'una regió ultraperifèrica, així considerada per la Unió Europea. Cosa que no passa amb Balears. Però les Illes sempre han exigit que Madrid reconegui el factor d'insularitat com a un element semblant a la condició ultra perifèrica. Segons el Govern l'aprovació del Règim Especial de Balears (REB), el febrer de 2019, anava en aquesta direcció. Però després de setze mesos d'aprovat el REB no s'ha concretat cap mesura de les que preveïa -com, entre d'altres, inversions extraordinàries – i, a més, ara l'administració Sánchez accepta la condició ultra perifèrica canària coma raó per atorgar-li l'especificitat en la vigència dels ERTO, cosa que no fa amb Balears per molt que digui que assumeix el seu fet insular.
Queixes generalitzades. El tracte diferenciat entre els dos arxipèlags en relació als ERTO ha deixat bocabadat tothom. Les queixes i crítiques s'estan generalitzant.
En l'ambit polític qui ha aixecat la bandera crítica ha estat el membre del Govern Més per Mallorca. El seu portaveu parlamentari, Miquel Ensenyat ,ha dit que el partit sobiranista està «disconforme» i que ho considera un «greuge comparatiu». Al seu parer, la situació econòmica a les Balears és «pitjor» que la de Canàries i que està afectada per una «triple insularitat» -la insularitat respecte a Madrid, la de les illes menors en relació a Palma i fins i tot la de Formentera cap a Eivissa - que la fa encara més delicada la situació. A més, ha assenyalat que la temporada turística acabarà al setembre i octubre a les Balears, mentre que a la tardor és quan arranca a les Canàries, la qual cosa «incrementa el greuge». Encara més sorprenent és per per a Ensenyat que el Govern preveeixi una caiguda del PIB del 30 per cent i des del Govern central ni tan sols no hi hagi hagut cap «proposta o solució específica» per a les Balears sinó que ara infringeixi aquest tracte discrimatori. Per això Més per Mallorca reclamarà que amb urgència i «per primera vegada» es reuneixi la comissió bilateral de Govern central i Govern balear per tractar, «d'igual a igual», la qüestió.
Des de la part socialista del Govern de moment no es pronuncien en públic. La consigna és que s'està negociant amb Madrid i que s'ha de posar en valor que s'hagi assolit que els ERTO puguin perllongar-se fins el 30 de setembre i, respecte al tracte diferencial a Canàries, asseveren que no hi ha res tancat. Tot i la crida a la prudència i paciència de l'Executiu, la gran patronal, la CAEB (Confederació d'Associacions Empresarials de Balears) no es mostra gaire pacient: «és un greuje per a Balears perquè també son (les Canàries) una comunitat insular», digué la seva presidenta, Carmen Planas. De fet, les patronals turístiques havien demanat al Govern d’Armengol que transmetés a Madrid la necessitat que els ERTO s’allarguessin fins la primavera de l’any que ve -amb la confiança que la situació sanitària permetés aleshores iniciar la temporada coincidint amb les festes catòliques d’aquesta estació-, per així assegurar els llocs de feina i la viabilitat de les empreses perquè si no «moltes hauran de tancar».
Tant el PP com Ciutadans s’ha arrenglerat amb les queixes de Més per Mallorca i han criticat que Armengol «hagi volgut tapar» el greuje compartiu, segons digué Biel Company, líder conservador. Per la seva banda, la portaveu de C’s, Patricia Guasp, manifestà que amb els ERTO es palesa que Sánchez no fa «cap cas» a la presidenta balear.
El PSOE i Podem, com és habitual, feren pinya davant les crítiques del seu soci sobiranista del Govern, demanaren calma i instaren a esperar el resultat final perquè, segons asseguraren, les negociacions «estan obertes» i posaren sobretot en valor que s’ha assolit allargar els ERTO fins el 30 de setembre.