Donald Trump crea polèmica fins i tot a l’hora d’organitzar la Convenció Nacional del Partit Republicà que el nomenarà candidat a la reelecció presidencial. La gran cita del partit conservador s’havia de celebrar a la ciutat de Charlotte, Carolina del Nord. El governador de l’estat, el demòcrata Roy Cooper, advertí que davant del perill de la pandèmia calia dissenyar un acte amb moltes mesures de seguretat per evitar contagis. Cosa que enfurismà el president, que volia una Convenció de les grans, espectacular i massiva, molt massiva. Res de contenció. Durant setmanes no cessà de dir de tot a Cooper a través de Twitter - «està confinat mentalment», fou una de les perles que li dedicà - fins que, finalment, els caps de la formació decidiren, d’acord amb ell, canviar l’escenari. Serà finalment a Miami, sense restriccions d’assistència, entre el 24 i 27 d’agost. Una convenció tradicional, tot un espectacle que Trump vol que sigui especial i que, de fet, es converteixi en el trampolí que el llanci cap a la segona victòria presidencial davant del candidat demòcrata.
Per la seva banda, el Partit Demòcrata enfila cap a la seva Convenció Nacional amb tranquil.litat i sense cap alteració del guió previst. La cita serà a la ciutat de Milwaukee (Wisconsin) entre el 13 i el 16 de juliol, on Joe Biden serà proclamat com a candidat presidencial. Els caps de la formació intentaran donar una imatge d’absoluta unitat. Tots rere Biden per intentar guanyar les eleccions. Tots els expresidents demòcrates li donaran suport, així com els noms més rellevants dels partit, antics càrrecs i probablement els seus nombrosos adversaris en la cursa per la nominació.
I és que el camí de Biden per arribar a la convenció en solitari ha estat molt llarg i ha deixat a la cuneta a nombrosos aspirants. En el cas del Partit Republicà només quatre aspirants feren com si optessin a la nominació -sense cap opció real – però en el camp demòcrata fou molt diferent. Van ser molts els candidats que concorregueren, atrets per una cursa per a la nominació més oberta que mai.
Aspirants retirats. A pesar que sovint sembla que Donald Trump no ha tingut cap oposició interna, altres quatre republicans intentaren disputar-li la nominació. Fins a 150 persones notificaren a la Comissió d’Eleccions Federals la seva intenció de participar en la cursa per a la nominació republicana. Val a dir que qualsevol persona té dret a presentar- se, però els mitjans de comunicació es refereixen als «candidats importants», és a dir aquells que tenen o han tingut càrrecs polítics, com els únics que poden tenir opcions. La participació de la resta és simbòlica.
Els candidats «importants» republicans d’enguany han estat quatre. El setembre de 2019 l’excongressista per Illinois Joe Walsh es presentava i, poc després, abandonava. Mark Sanford, membre de la Cambra de Representants per Carolina del Sud fins el 2019, també entrà en la cursa el setembre i el novembre següent es retirava. Un empresari californià, Roque (Rocky) De la Fuente, llançà la seva candidatura el maig de 2019 i en teoria encara està competint. També un exfiscal general i antic governador de Massachusetts, Biel Weld, de 74 anys, manté la seva candidatura i a diferència del californià compta amb un delegat (els delegats aconseguits per cada candidat són els que elegeixen, durant la Convenció Nacional, qui es presentarà finalment a les eleccions presidencials) gràcies a l’1,3% dels vots que assolí a les primàries d’Iowa.
En el camp demòcrata les coses no han estat tan senzilles. Es varen inscriurea la cursa per a la nominació del partit i l’abandonaren abans d’iniciar-se: John K. Delaney (nascut el 1963), representant (membre de la Cambra de Representants) per Maryland; Corey A. Booker (1969), senador per New Jersey; Marianne D. Williamson (1952), escriptora; Julián Castro (1974), secretari (ministre) d’Habitatge entre 2014 i 2017; Kamala Harris (1964), senadora per Califòrnia; Stephen C. Bullock (1966), governador de Montana; Joe Sestak (1951), representant per Pensilvania entre 2007 i 2011; Wayne Messam (1974), alcalde de Miramar (Florida); Beto O’Rourke (1972), representant per Texas; Tim Ryan (1973), representant per Ohio; Bill de Blasio (1961 ), alcalde de Nova York; Kirsten Gillibrand (1966), senadora per Nova York; Seth Moulton (1978), representant per Massachussetts; Jay Inslee (1951), governador de Washington; John Jickenlooper (1952), governador de Colorado; Mike Gravel (1930), el més veterà, de 90 anys, senador per Alaska entre 1969 i 1981; i, l’últim, Eric Swalwell (1980), representant per Califòrnia.
A més, participaren en la cursa i s’anaren retirant així com es quedaven sense opcions: Michael Benet (1964), senador per Colorado; Andrew Yang (1975), empresari; Deval Patrick (1956), governador de Massachusetts; Tom Steyer (1957), empresari; Pete Buttigieg (1982), alcalde de South Bend (Indiana) entre 2012 i 2020; Amy Klobuchar (1960), senador per Minnesota; Michael Boolmberg (1942), batlle de Nova York entre 2002 i 2013; Elizabeth Warren (1949), senadora per Massachusetts; Tuisi Gabbard (1981), representant per Hawaii; i, finalment, Bernie Sanders (1941), senador per Vermont.