Serà el primer estiu sense Pachá, a Eivissa. Per primer cop en quasi mig segle d’història la discoteca més famosa del món no obrirà les seves portes aquest estiu, per mor de la pandèmia de coronavirus. Després de tres mesos de pensar-s’ho, l’empresa propietària ha anunciat la decisió que ha pres. En realitat la decisió fou presa pel Govern balear, que manté la prohibició d’obertura per a les discoteques més grans -amb un aforament superior a les 300 persones – i fortes restriccions per a les més petites. Així les coses, estava cantant que Pachá no obriria. L’estiu eivissenc no serà el mateix. Odiada per uns i idolatrada per uns altres, la discoteca és un símbol d’Eivisa, conegut a tot el món.
Sitges, Eivissa i el món. Ricard Urgell, que era propietari del bar Titos del carrer del Pecat de Sitges, va pensar en obrir una discoteca. Corria l’any 1966. La batejà amb el nom de Pachá. Li costà un dineral, un milió i mig de pessetes. Però des de la primera nit va saber que l’havien encertada -la caixa fou de quasi 35.000 pessetes - i com que era un home que no es podia quedar quiet, tot d’una començà a pensar en eixamplar el negoci creant d’altres discoteques Pachá. El 1973 obria la d’Eivissa que es convertiria, amb els anys, en la nau capitana del grup, la que internacionalitzaria la marca arreu del món i que faria del logo de les cireres sinònim d’estiu, diversió, desinhibició i sensualitat. La carrera empresarial d’Urgell és única: ha obert al llarg de la seva vida 114 discoteques, de les quals 106 de la franquícia Pachá, dos hotels i d’altres espais d’entreteniment, és l’empresari que més locals d’oci ha generat a tot el món.
El Pachá d’Eivissa té actualment una capacitat d’unes 3.000 persones,3 sales principals i acull tota classe d’espectacle musicals, en especial els dirigits pels més famosos DJ internacionals. Les seves festes tenen fama global, sobretot les Ministry of Sound, Pure Pacha i Flower Power. Milions de joves del món somien en passar alguns dies algun estiu a Eivissa i poder entrar a la discoteca de les cireres.
Però no serà enguany. L’empresa propietària, com s’ha dit, ha confirmat aquesta mateixa setmana que -al contrari del que asseguraven els rumors que circulaven – no obrirà a principis de juliol, ni més endavant tampoc. Les seves portes seguiran tancades tota la temporada. Les ordres del Govern balear són clares: sense excepcions, les discoteques amb un aforament superior a les 300 persones no poden obrir.
El Grup Pachá va ser venut el 2017 per Ricard Urgell al fons de capital risc nord-americà Trilantic, amb seu a Nova York. La quantitat de la transacció no es va fer pública, però s’han mogut xifres en els mitjans de comunicació que van dels 290 als 350 milions d’euros. Ricard Urgell, nascut a Barcelona el 1937, començà a pensar en vendre l’imperi que havia creat quan s’acostava al vuitantè aniversari i els fills no volien seguir amb el negoci. El 2015 inicià les converses amb diversos interessats en l’adquisició, en especial amb un fons xinès amb el que, després d’un any de parlar-ne, no s’arribà a cap acord. El 2016 inicià les negociacions, que duraren més de mig anys, amb el fons Trilantic, que finalment comprà el Grup Pachá.
Urgell passà des d’aleshores a viure una daurada jubilació. O aquest era el pla. Però com que és un home inquiet, l’any passat declarava al diari digital Crónica Global que sentia remordiments per haver venut Pachá i que s’estava pensant en crear algun altre negoci per tornar a la nit eivissenca.