Hi ha coses que sabem i coses que no sabem. La sentència la va fer l’exsecretari nord-americà de Defensa Donald Rumseld, i es referia a les armes de destrucció massiva que, presumptament, s’amagaven des de l’Iraq. Rumsfeld pensava, aparentment, que aquestes armes existien. Avui, però, tothom sap que no hi eren. Rumsfeld considerava que les «incògnites irresoltes» sempre eren les més perilloses. Avui, si fem cas de la tesi de Rumsfeld, Donald Trump és la persona més perillosa dels Estats Units. Perquè hi ha coses que Trump no només no sap que desconeix, sinó que probablement tampoc no les vol saber.
Enguany es publicarà el llibre de l’antic assessor de seguretat de Donald Trump, John Bolton. Alguns periòdics dels Estats Units avancen que, tal com demostra el llibre, la densitat «d’incògnites irresoltes a la Casa Blanca han augmentat significativament des del nomenament de Trump.
Bolton escriu que Trump va preguntar Vladímir Putin, abans d’una cimera, si Finlàndia era part de Rússia. A més a més, Trump confonia regularment el president d'Afganistan amb el seu predecessor, va parlar amb simpatia sobre els càstigs a què els uigurs estan sent sotmesos al nord-oest de la Xina, va considerar «genial» la idea d’envair Veneçuela perquè el país «forma part dels Estats Units» i va reaccionar astorat quan va veure un funcionari britànic, durant una visita d’Estat sobre l’energia nuclear a la Gran Bretanya, a qui li va preguntar si ell mateix tenia armes nuclears.
Alemanya no té armes nuclears, més enllà de les 15 o 20 bombes atòmiques que els Estats Units emmagatzema al país. Veneçuela no forma part dels Estats Units, mai no en va formar i tampoc no en formarà curt termini. Pel que fa a la Xina, el Partit Comunista titlla les presons dels uigurs com a «centres de formació professional». Però no són, tal com cal esperar, centres de treball ben equipats amb assessorament laboral, sinó centres penitenciaris on n’hi ha centenars de milers de persones d’aquesta ètnia. Finlàndia és un país europeu on es pot pagar amb euros. A Rússia, un país que no està connectat amb Finlàndia, es paga amb rubles. La capital és Moscou. També és útil saber que el pol nord està en la part superior del planeta i el sud en l’inferior. En ambdues zones es passa fred.
Qualsevol que haja escoltat Trump un poc més de prop els darrers anys no se sorprendrà amb el que revela Bolton al llibre. Trump ha dit vàries vegades que el seu pare va emigrar als Estats Units des d’Alemanya, tot i que qui ho va fer era el seu avi. Trump també sosté la tesi que cada persona té una determinada quantitat d’energia des que neix, com si es tractara d’una bateria que no es pot carregar que fa innecessari l’exercici.
En aquest sentit, John Bolton va ser l’assessor de seguretat perfecte per l’era Trump. Tot que no se sumava a les teories de la conspiració del president, pensava en la política en el mateix sentit. Quasi no hi havia cap conflicte al món que Bolton no volguera resoldre amb bombes. The New York Times el definia com una mescla entre Ned Flanders, el veí pesat dels Simpson, i Yosemite Sam, l’home violent i caòtic de la sèrie de dibuixos animats Looney Tunes, un dels enemics més amargs de Bugs Bunny. La comparació no és del tot justa, perquè Josemite Sam té una barba roja ardent i el bigoti de Bolton és gris.
Si fem cas del llibre de Bolton, tots els autòcrates han aconseguit convèncer Trump sobre coses que no són certes o, almenys, no del tot. Segons els informes, Putin va dir al president dels Estats Units que el líder de l’oposició veneçolana, Juan Guaidó, era perillós perquè es comportava com Hillary Clinton. Trump s’ho va creure, cosa que ajuda a Putin, que es vol desfer de Guaidó.
Europa ha d’aprendre’n i llançar la seua pròpia ofensiva propagandística. Un cap d’Estat podria dir-li a Trump que Putin, en realitat, és Bill Clinton amb una màscara. O que el coronavirus es contagia a través de Twitter, per la qual cosa caldria que Trump esborrara el seu compte immediatament. Bolton escriu, també, que el secretari d’Estat dels Estats Units, Mike Pompeu, va dir sobre Trump que el seu cap «està molt ple de merda». Això es podria traduir afirmant que el president nord-americà no té cap pla. Els europeus ho haurien d’aprofitar.