El Parlament balear ha validat aquest aquesta setmana el Decret de mesures urgents de protecció del territori, aprovat el passat 25 de maig pel Consell de Govern. Entre altres aspectes, la norma té com a objectiu establir mesures de protecció dels valors ambientals, paisatgístics i urbans del territori de les Balears, dirigides a la contenció del creixement de la nova urbanització i reforçar la protecció del sòl rústic a Mallorca. La convalidació parlamentària fou possible gràcies als 32 vots a favor del PSIB, Més per Mallorca, Unides Podem, Més per Menorca i Gent per Formentera. En contra va rebre 26 vots dels diputats de PP, Ciutadans, Vox i el PI.
La protecció del rústic. El Decret esmentat va ser aprovat per sorpresa a instància de Més per Mallorca. Es donava la circumstància que aquesta formació havia quedat molt tocada per les crítiques ecologistes a l'altre decret recentment aprovat, el de mesures urgents de reactivació econòmica, que els activistes verds –del GOB i de Terraferida, entre d'altres– rebutjaren perquè suposava, al seu parer, «més turisme i construcció» sense aturall. Més per Menorca es va desmarcar i aleshores Més per Mallorca es va quedar en una incòmoda posició. Amb el nou decret la formació mallorquinista volia recuperar protagonisme i oferir a les seves bases quelcom que pogués ser considerat un èxit. La nova norma no afecta, quant a restricció de la possibilitat de construir en sòl rústic, ni a Menorca ni a Eivissa, només a Mallorca.
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, de Més per Mallorca ressaltà, durant la seva intervenció en el Parlament per a defensar la norma, la «voluntat nítida» del decret llei per a preservar el sòl rústic. Assegurà que d'aquesta manera es recupera la finalitat del sòl rústic per a l'ús agrari i ramader, protegint-lo dels usos «impropis establerts en els últims anys, com són el residencial o turístic». Mir creu que s'imposa així un «model de territori menys expansiu». El conseller va fer un cant a la gestió ecologista del Govern, en evident referència –sense citar-los– cap els ecologistes, assegurant que amb aquest decret es reforça el compromís de l'Executiu en la sostenibilitat i el medi ambient. Fora del Parlament, el líder de MÉS per Mallorca, Antoni Noguera, assegurà que aquest decret és la normativa «més ambiciosa i important per a la protecció del territori de les darreres dècades».
Des de l'ecologisme posa en dubte el que assegura el Govern en relació a la protecció del sòl rústic mallorquí. L’Executiu informà que es protegien 51.760 hectàrees, el que suposava un 15% de la superfície d’aquest sòl a Mallorca. Terraferida, segons informà en un dels seus estudis publicats en xarxes socials i enviats a periodistes, ha calculat amb detall les parcel.les i superfícies realment afectades «mitjançant un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) que permet superposar les capes d'informació (cadastre, APRs, altres figures de Sòl Rústic Protegit, etc.)» i el resultat ha estat «que les parcel·les que passen a ser inedificables amb el decret llei són 1.489, que ocupen 5.251 hectàrees» i no les quasi 52.000 que assegurava el Govern. «El filtratge del SIG ha permès identificar que el 50% de les parcel.les que el Govern diu haver protegit ja estan edificades. Aquest fet s’ha pogut acreditar amb la fitxa cadastral. Les parcel·les protegides, per tant, en cap cas no ocupen les 51.760 hectàrees que el Govern es va afanyar a anunciar, sinó més aviat una desena part. Així, la superfície total de sòl rústic inedificable augmenta un 1,4%, no un 15% com es va dir».
La dreta també ha criticat el decret, però per la raó contrària als ecologistes. «El primer que farem quan tornem governar serà derogar» aquesta norma, assegurà en el Parlament el diputat del PP Sebastià Sagrera. Segons els conservadors el decret és «un atac al patrimoni dels pagesos i dels petits propietaris dels pobles, gent senzilla i humil, i farà molt de mal a l'activitat de petites empreses dels pobles, que es dediquen a fer aquestes obres i mantenir-les», segons va explicar el líder del PP, Biel Company. I afegí que a la pràctica el que fa la norma és «vetar l'activitat econòmica en sòl rústic i desclassificar solars que sobre els plànols dels ajuntaments estan definits com a urbans i que els seus propietaris paguen la seva contribució com a urbans des de fa molts anys».
Des de Ciutadans i Vox també s’ha criticat fort ferm la nova normal. Des del PI, Josep Melià va retreure al Govern que aprovés el decret sense que hi hagi «ni urgència ni justificació» i que el coherent seria gestionar-ho com a projecte de llei, i advertí, alhora, que «aturarà l'economia i la inversió».