El judici a Josep Lluís Trapero i a la resta de membres que integraven la cúpula del cos de Mossos d’Esquadra quan es va celebrar el referèndum de l’1 d’octubre es reprenia aquest dilluns després d’una aturada forçada pel coronavirus. A la represa, calia que la Fiscalia es pronunciara definitivament sobre l’acusació contra la cúpula del cos. Hi havia la previsió d’una rebaixa de la pena basada en la condemna que el Tribunal Suprem va imposar als dirigents polítics i cívics de l’independentisme català. El Suprem va emetre condemnes unànimes per sedició contra Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn. El fet de descartar la rebel·lió feia molt previsible que la Fiscalia de l’Audiència Nacional descartara, també, aquesta opció i mirar d’aconseguir una condemna idèntica contra els alts comandaments dels Mossos d’Esquadra.
Però si hi havia algun pronòstic que augurava la demanda d’una pena menor que evitaria l’entrada de Trapero, Soler, Puig i Laplana en presó, aquest s’ha esvaït amb el pronunciament de la Fiscalia. La pena demanada és de 10 anys de presó i els mateixos d’inhabilitació per un delicte de sedició, malgrat que tot el procés s’ha instruït i jutjat -tal com va passar amb els presos polítics jutjats al Suprem- per rebel·lió. L’excepció és Teresa Laplana, a qui se li demana una pena menor, de 4 anys de presó i inhabilitació.
En què es basa la Fiscalia?
El Ministeri Públic s’empara en l’article 732 de la Llei d’Enjudiciament Criminal per formular l’acusació. Diu que César Puig, secretari general del Departament d’Interior; Pere Soler, director general de Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana “van constituir-se en peça clau per, dins de l’àmbit de les seues competències, impedir o dificultar greument el compliment de les ordres emanades pels Tribunals de Justícia amb la finalitat de dur a terme el pla secessionista ideat conjuntament pels màxims responsables del Govern i del Parlament, així com pels líders dels grups parlamentaris i de les associacions independents, condemnats pel Tribunal Suprem el 14 d’octubre de 2019”.
La Fiscalia acusa la cúpula dels Mossos d’haver “donat cobertura efectiva a les actuacions d’una part de la població catalana mobilitzada per imposar per la força de les masses els drets dels quals mancaven”.
La interlocutòria fa un ampli recorregut pels fets i situa el punt de partida de tot plegat en les jornades parlamentàries del 6 i 7 de setembre, quan la majoria de la cambra catalana van aprovar les lleis de Referèndum i de Transitorietat. Respecte a aquestes aprovacions, el Tribunal Constitucional emetria una impugnació automàtica que va ser notificada a Puig, Soler i Trapero i que, segons explica la Fiscalia, “els requeria impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que supose ignorar o eludir al suspensió acordada”.
El recorregut narratiu de la Fiscalia també fa referència al 2015, quan el parlament va donar el tret de sortida al Procés català a través d’una resolució aprovada el 9 de novembre d’aquell any -en la data del primer aniversari de la consulta impulsada pel Govern d’Artur Mas-. Alhora, esmenta el full de ruta aprovat aquell mateix 2015, a l’abril, per l’Assemblea Nacional Catalana, i dona importància als canvis al si del Govern català que es van produir al juliol de 2017, quan Jordi Jané (Interior), Meritxell Ruiz (Ensenyament), Neus Munté (Presidència) i Jordi Baiget (Indústria) van ser substituïts respectivament per Joaquim Forn, Clara Ponsatí, Jordi Turull i Santi Vila. Aquesta remodelació del Govern és fonamental, segons la Fiscalia, perquè “també va afectar la Policia autònoma” per “no frustrar la realització del referèndum”. El Ministeri Públic es basa en unes “declaracions” de Joaquim Forn, qui hauria dit que “la funció dels Mossos era facilitar la votació, cosa que va determinar que el director general d’Interior, Albert Batlle, dimitira del seu càrrec”.
Tot i el context de què es vol dotar la interlocutòria, l’acusació contra la policia catalana es basa en les dates tenses prèvies al referèndum de l’1 d’octubre. La Fiscalia assegura que “entre el 20 de setembre i l’1 d’octubre es van produir nombrosos actes de violència sobre persones i coses, generant-se un clima de tensió i enfrontament susceptible de generalitzar-se”. I en tot allò “va cobrar especial rellevància el paper dels Mossos d’Esquadra. La seua capacitat investigadora i ‘intimidatòria’ al servei de l’organització i de les finalitats independentistes era, i va ser, imprescindible per protegir les accions adreçades a la celebració del referèndum, dedicant-se a funcions impròpies d’un cos policial com ara la realització de seguiments d’altres cossos policials, entrebancar la seua tasca i, fins i tot, en alguns casos, oposar-s’hi físicament”.
Segons la Fiscalia, a més a més, l’estructura d’Interior quedava “sota el comandament suprem del president, Carles Puigdemont”, que “l’exercia a través de la persona del Departament de Governació, Joaquim Forn”, del qual “el secretari general acusat César Puig”, nomenat el 6 de juliol de 2015. És a dir, abans fins i tot de les eleccions del 27 de setembre d’aquell any. Sí que van ser nomenats aquell 2017 Pere Soler -director general de Mossos- i Josep Lluís Trapero -Major-, i aquesta “modificació”, segons l’acusació, serviria “per controlar la policia autònoma de Catalunya” i que els comandaments “ordenaren executar o abstenir-se de les ordres judicials i del compliment de la llei”. Aquesta hauria sigut la tasca dels acusats.
Novament, l’acusació fa servir el document EnfoCATs, del qual ningú reconeix l’autoria; i l’agenda Moleskine, tots dos elements trobats en el registre a la casa de Josep Maria Jové, alt càrrec del Departament d’Economia i Hisenda, llavors encapçalat per Oriol Junqueras. En aquell document, tal com explica la Fiscalia, “s’expressa la necessitat de comptar amb la Policia Autònoma – Mossos d’Esquadra en tot el procés separatista”.
Acusat per acusat
César Puig, secretari general d’Interior, “alertava de l’actuació dels altres cossos policials i facilitava informacions als impulsors del procés per garantir-ne l’èxit”. L’acusació es bassa en uns e-mails enviats “el 219 de setembre de 2017 [sic]” al secretari de Vicepresidència, l’esmentat Josep Maria Jové, “en què informava de l’actuació que la Guàrdia Civil estava realitzant a Terrassa”, referint-se a l’escorcoll a l’empresa UNIPOST, on van ser confiscats milers de sobres del referèndum.
Pere Soler “donava cobertura i protecció a les persones implicades en l’organització del referèndum”. Com a “prova”, es parla d’una cridada telefònica en què prometia “mesures de contra vigilància i protecció superior per contrarestar la investigació digital” oberta contra un implicat.
Josep Lluís Trapero “va dissenyar uns mecanismes d’actuació que van impedir que els agents dels Mossos d’Esquadra compliren amb les instruccions donades des del Ministeri Fiscal, així com les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”. Alhora, el Major hauria comandat “el pla Àgora i las pautes i normes de conducta per al dia del referèndum”. Com a prova, la Fiscalia parla d’un e-mail de Trapero a Lluís Ferran López Navarro, comissari en cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial, en què “preguntava si per part de Mossos s’estava donant protecció o realitzant algun control i en què consistia sobre les següents persones”. La interlocutòria cita Marta Rovira, Marta Pascal, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Xavier Vendrell. Curiosament, la Fiscalia indica que Trapero va preguntar si existia aquesta protecció, però en cap moment matisa que l’ordenara.
Les dates
Alhora, durant els registres del 20 de setembre, tant Trapero com Laplana, “sabedors de la importància del paper que jugaven en aquell moment, van cooperar de manera decisiva, conscient i intencionada amb les finalitats perseguides per les institucions catalanes (...) impedint el desenvolupament de la diligència judicial”. Com a prova, la Fiscalia parla de l’intercanvi de trucades entre Laplana i Trapero.
D’aquella jornada que la Fiscalia descriu com a “violenta” se citen tweets publicats per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per cridar a la concentració pacífica, i s’acusa els Mossos de no assistir les peticions de la Guàrdia Civil, que segons el Ministeri Públic estava sent entrebancada en el seu escorcoll per part dels manifestants. La Fiscalia acusa els Mossos de menystenir “l’afectació a la seguretat ciutadana”. Per justificar el relat, l’acusació esmenta els “danys als vehicles de la Guàrdia Civil originats pels manifestants” i destaca també grits com ara “no tinc por”, “votarem”, “aquesta nit la passaré aquí” o “votarem per ser lliures” “davant la incomprensible passivitat dels Mossos”.
També assenyalen la “complicitat” entre Jordi Sànchez i Josep Lluís Trapero, qui hauria assumit les condicions del líder de l’ANC, tot i que en el judici al Suprem es va evidenciar la distància entre tots dos. I, com calia esperar, descriuen la presumpta hostilitat als afores del Departament d’Economia i Hisenda, que hauria impedit l’eixida de la comissió judicial amb normalitat, entre altres coses, per la “inacció” dels Mossos d’Esquadra.
Pel que fa a l’1 d’octubre, la Fiscalia utilitza les desavinences entre els Mossos i el dispositiu policial comandat per Diego Pérez de los Cobos en contra de la policia catalana. També acusen Trapero de revelar les previsions de la policia espanyola als responsables polítics catalans “per dur a terme les actuacions necessàries per eludir” les actuacions dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. De cara al dia del referèndum, Trapero, Puig, Soler i Joaquim Forn “van idear conjuntament els passos a seguir durant els dies 29 de setembre fins l’1 d’octubre. Aparentant el compliment de les ordres rebudes pel Ministeri Fiscal i del Poder Judicial, van dissenyar un pla d’actuació fraudulenta i deliberadament ineficaç. D’aquesta manera, es va promoure la inacció i deixadesa de funcions per part dels membres del cos de Mossos d’Esquadra, contribuint de manera decisiva a la mobilització ciutadana que, amb la seua força coactiva, pretenia el compliment dels seus objectius secessionistes”.
Com a presumpta prova, la Fiscalia parla de l’obligatorietat dels Mossos de comprovar si els centres previstos com a col·legis electorals estaven oberts els dies abans del referèndum “per identificar les persones responsables que allà s’hi trobaren”. Però “durant aquells dies es va dur a terme una actuació merament formal i es van aixecar 4.469 actes per part dels Mossos sense indicar ni advertir als qui els ocupaven ni instar cap precinte, malgrat comptar amb elements per dur-ho a terme, ni cap confiscació de material ni el tancament de cap centre”.
En conclusions de la Fiscalia, “els acusats no només van desobeir les ordres judicials o fiscals sense coordinar-se amb la resta dels cossos policials, sinó que van dissenyar un dispositiu de Mossos deliberadament ineficaç”.
Entre altres coses, perquè segons el Ministeri Públic, els Mossos no van sol·licitar mai l’ajuda de la Guàrdia Civil ni del Cos Nacional de Policia per actuar davant els col·legis electorals. I acusen el cos català d’inacció, posant com a exemples l’escassa presència d’agents de Mossos en determinats centres de votació, tot i que l’estratègia del cos català era la de vigilar cada centre amb un binomi per poder tindre presència en tots, si bé el nombre d’agents no permetia actuar d’altra manera si es volien vigilar tots els punts de votació. “Els agents de policia autonòmica van rebre indicacions dels seus superiors, avalades pels acusats, per acudir sense cascos i evitar l’enfrontament en tot moment amb les persones congregades, situant-se allunyades dels llocs de conflicte.
Tot això serveix per rebaixar l’acusació de la Fiscalia a la cúpula de Mossos de rebel·lió a sedició, és a dir, d’11 a 10 anys de presó. La tesi defensada pel Ministeri Públic, en resum, és la mateixa que ha vingut defensant durant tot aquest temps: els Mossos van permetre el referèndum de l’1 d’octubre amb una ineficàcia policial deliberada que es provaria amb el fet de no haver provocat cap enfrontament físic, cos a cos, amb els votants, cosa que sí que van fer les forces de seguretat espanyoles, que no van evitar ni de bon tros la celebració del referèndum. Aquesta “ineficàcia” també es demostraria, segons la Fiscalia, amb la “passivitat” dels Mossos durant la jornada del 20 de setembre, titllada per l’acusació com una jornada violenta en què els Mossos no haurien prestat ajuda a les forces policials espanyoles.