El Govern balear ha aprovat aquesta setmana, en un Consell de Govern extraordinari, un Decret Llei de «mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears» que suposa, entre d'altres coses, una restricció severa de la construcció en sòl rústic a Mallorca. La mesura s’ha pres després de la gran polèmica generada per l’anterior decret de mesures extraordinàries per a la recuperació econòmica que fou durament atacat pels ecologistes.
El nou decret. Els consellers de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir -el seu departament ha estat l'impulsor de la mesura -, de Més per Malloca; d’Agricultura i Pesca, Mae de la Concha, secretària general de Podem; i la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Pilar Costa, del PSIB-PSOE, compareixeren davant dels mitjans de comunicació per explicar el contingut del decret llei. Era important l'escenificació. Perquè fou Més per Mallorca el que espitjà perquè s'aprovés el decret, però com que trobà resistències en el PSOE les topades entre les dues formacions arribaren als periodistes. Amb l'acord final volien demostrar la unitat. Cal recordar, per un altre costat, que Més per Mallorca és grup polític que s'auto defineix com a «ecologista» -entre d’altres definicions– i que va ser el que més va patir per això ja durant la legislatura passada per les crítiques ecologistes a la gestió feta per l’esquerra en el Govern i més encara en el Consell de Mallorca. La nova dura crítica verda, ara fa dues setmanes, contra el decret de mesures extraordinàries per a la recuperació econòmica, que ha estat titllat pels ecologistes com una «traïció» perquè al seu parer afavoreix el model econòmic vigent, basat en el turisme i la construcció, afectà de ple l’ànim de Més. Tot i que intentà llevar importància al fons d'allò que s'aprovà -i que va fer que els ecologistes parlessin de "privilegis" per a hotelers i constructors- la polèmica no parà i les principals organitzacions verdes atacaren fort ferm Més, Podem i el PSOE. Ara, la mesura extraordinària de protecció urbanística, li permet, a Més per Mallorca, mostrar la cara «ecologista» de la seva gestió al Govern.
Aquest Decret Llei té per objectiu, segons l'explicació dels protagonistes que varen comparèixer davant dels mitjans de comunicació, «establir mesures de protecció i conservació dels valors ambientals, paisatgístics i urbans del territori» a Balears, adreçades a «contenir el creixement de la nova urbanització i reforçar la protecció del sòl rústic, amb la finalitat d’assegurar la rehabilitació i recuperació d’aquest patrimoni».
En síntesi, el decret protegeix 51.700 hectàrees de Mallorca que, segons el Govern, representen el 15% del sòl rústic de total l'illa. Val a dir que cada illa té potestat per actuar en el seu urbanisme, d'acord amb el respectiu Pla Territorial i sense contravenir les Directrius d'Ordenació Territorial, la norma urbanística per al conjunt balear. Per això Menorca té prohibida la construcció en terrenys rústics, mentre que Eivissa i Formentera queden fora de la nova normativa en rústic perquè, segons va dir el Govern, les dues illes han modificat els seus plans territorials fa menys de dos anys. Per tant, la nova actuació legal en sòl rústic se centra en Mallorca. D'altra banda, el decret també protegeix, temporalment, aproximadament 600 hectàrees de sòl urbanitzable o urbà no consolidat a totes les Balears. El conseller de Medi Ambient, de Més, Miquel Mir, considerà que la normativa no implicarà pagar indemnitzacions perquè s'ha pensat molt bé la redacció legal de la norma.
El decret, així mateix, preveu que les noves construccions que es puguin fer en sòl rústic no puguin ser edificades en àrees de risc potencial d’inundació, erosió, esllavissament o incendis, llevat que siguin terrenys vinculats a explotacions agrícoles o ramaderes. A més, tota nova construcció en rústic patirà una severa limitació de les seves dimensions: el volum màxim de qualsevol edificació en qualsevol categoria de sòl rústic haurà de ser de 900 metres cúbics, quan abans eren 1.500. La normativa també estableix que per construir o fer una reforma en sòl rústic, amb independència de l'ús que se'n faci, s'haurà d'aportar un projecte tècnic amb les mesures d'integració paisatgística i ambientals que s'hagin de fer. L'objectiu és que els terrenys estiguin en bon estat i aconseguir minimitzar l'expansió dels incendis forestals. La normativa aposta també per protegir les parets de pedra en sec i obliga a eliminar els tancats que no s'hagin fet amb materials tradicionals. A més, els habitatges unifamiliars en sòl rústic no podran tenir més d'una piscina per finca i les dimensions de les noves piletes no podran ser superiors als 35 metres quadrats, amb un volum màxim d'aigua de 60 metres cúbics. La intenció, segons explicà Mir, és aturar la progressió de la població empadronada en sòl rústic que s'ha incrementat un 40% els darrers 20 anys i ha creat una zona residencial extensiva on cal agafar més el vehicle privat per desplaçar-se i on manca l'aigua.
El nou decret també protegeix de manera temporal aproximadament 400 hectàrees de sòl urbanitzable i 200 ha en els sòls urbans o urbanitzables no consolidats per la manca de serveis bàsics, com clavegueram o aigua corrent: s'hi estableix una moratòria de llicències i dona als consells insulars i a l’Ajuntament de Palma fins al 31 de desembre del 2021 perquè els tornin a classificar. Si no ho fan, serà el Govern qui se’n podrà encarregar fins al 31 de desembre de 2022. Per una altra banda, la norma desclassifica els terrenys urbans a partir de vuit anys d’antiguitat i on no s’hagi arribat a construir, excepte els sòls destinats a habitatges de protecció oficial o amb projectes d’urbanització en tràmit. Aquesta mesura només afectarà els ajuntaments que no es varen adaptar als plans territorials dels consells insulars.
El coordinador de MÉS per Mallorca Antoni Noguera, es mostrà exultat davant l’aprovació del decret urbanístic. Va dir que era la norma «més ambiciosa i important per a la protecció del territori de les darreres dècades» i, al seu entendre, suposa «una clara aposta per un canvi de model territorial que redueix el creixement urbanístic desmesurat i l'especulació». El coordinador de MÉS posà especial èmfasi en que a partir d’ara el sòl rústic queda «a la disposició dels pagesos i no al servei dels interessos dels especuladors».
Des de Podem es qualificà el decret del Govern com «un avanç i un canvi de paradigma» respecte a la protecció del «fràgil territori». La coordinadora de Podem a Mallorca, Aurora Ribot, valorà que el decret acaba «amb els excessos urbanístics i amb l'abús del territori per part dels especuladors».
A l’espera d’una valoració més concreta que farà pública quan hagi estudiat el decret en profunditat, la principal organització ecologista, el GOB, valorà «positivament» les passes «endavant» que fa la norma quan a la protecció del sòl rústic, però alhora recorda que «les reticències del PSOE ha propiciat que les mesures de protecció de sòl rústic quedin sense efectes a Eivissa i Formentera. Així, es segueix amb la històrica desprotecció del sòl rústic a les Pitiüses». Al mateix temps, recorda que «evidentment aquest Decret Llei no compensa en absolut els nefastos efectes territorials de l'anterior Decret-Llei de Mesures Urgents per a la reactivació econòmica del Govern Armengol però és una passa necessària per a la protecció territorial perquè el que cal tenir clar és que la reactivació econòmica no pot pivotar sobre més destrucció territorial ni més aprofundiment en el binomi turísme-construcció».
Per un altre costat, Terraferida, l’entitat ecologista que fa activisme publicant anàlisis i informes a través de xarxes, valora que «el decret de protecció del territori és una passa positiva» però que «no frenarà la urbanització del territori». Segons aquests ecologistes «el Govern avança però deixa la porta oberta a seguir edificant els anomenat ‘falsos urbans’», és a dir els sòls urbans o urbanitzables no consolidats per la manca de serveis bàsics, com clavegueram o aigua corrent. I respecte al bessó del decret, troba que «la protecció del sòl rústic és del tot insuficient i només suposarà afegir protecció a un 9% del sòl rústic de l’illa» de Mallorca, enlloc del 15% que assegura el Govern.
La Comissió de la Construcció, la patronal del sector que agrupa una dotzena d’associacions d’aquest àmbit, ha mostrat la seva «frontal oposició» al decret perquè, al seu entendre, «serà el tret de gràcia per a l’economia de milers de treballadors i les seves famílies de Balears». Entén aquesta patronal que suposarà la disminució de molta activitat i que incidirà negativament en el mercat immobiliari, fent augmentar el valor de les construccions, sobretot en el terreny rústic. «El que fa el Govern és posar els seus interessos partidistes (dels partits que el formen) per davant de l’emergència d’habitatges i de la reactivació econòmica».