Alcaldes vs Covid (IV)

Gisela Sellés: "Molta gent s'ha adonat que es pot viure al poble i treballar a Barcelona"

Cava és un municipi de l'Alt Urgell que no arriba a la cinquantena d'habitants format per tres núclis de població: Ansovell, Cava i el Querforadat. Parlem amb la seva alcaldessa, Gisela Sellés (CUP), per saber com han viscut la crisi del coronavirus. Aquesta entrevista és la quarta d'una sèrie de deu entrevistes a alcaldes del país per copsar l'impacte de la COVID-19 al món municipal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Com ha estat l'impacte de la Covid-19 al poble?
-Nosaltres el confinament ja el fèiem habitualment. A efectes del que representa una pandèmia, tothom s'ha sobresaltat. Però, el dia a dia no ha estat molt diferent del dia a dia sense pandèmia.

-Per les característiques del municipi?
-És un municipi amb tres nuclis de població. El que en té més és de setze persones. N'hi ha un altre que té quatre persones i un altre que no en té cap que hi sigui tot l'any. Amb setze persones, durant l'hivern ens trobem poc. Ja ens recloíem molt a casa. Perquè fa fred, perquè hi ha neu, perquè no pots sortir tant al bosc com voldries... Per tant, nosaltres el confinament no l'hem vist tan diferent al d'un dia a dia normal. Ha sigut dur, en el sentit que molts de nosaltres no hem viscut una situació com aquesta i ens ha sorprès. D'altra banda, no ens ha estat complicat portar-ho.

-Quina gestió sanitària han fet?
-Jo m'he posat en contacte amb la gent dels pobles per dir-los que respectin les mesures de seguretat. Per exemple, tenim el Querforadat, on durant l'any no hi viu ningú o gairebé ningú -perquè hi ha gent que viu a la Seu i puja i baixa. Ens hem trobat que hi ha gent que ja va pujar just a l'inici del confinament i els hem demanat que respectin les mesures, que interactuïn amb el veïnat el mínim possible i que, sobretot, respectin les persones de risc. Hem anat dient això.

-Pel que fa a la coordinació amb els municipis del voltant, com ha -estat?
-A escala de comarca tenim un Whatsapp de tots els alcaldes i ens hem anat coordinant per allà. Nosaltres ens diferenciem perquè no tenim piscines, no tenim casals, no tenim escoles, no tenim residències... Per nosaltres, en aquest sentit, ha estat molt més fàcil que als altres municipis. Ha estat una comunicació molt de coordinació i d'anar actuant a mesura que anàvem avançant. És incomparable. A més, la Rosa Amorós, la delegada del Govern a l'Alt Pirineu, va crear un grup amb els alcaldes de la regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran i ens va passant cada dia les informacions més rellevants.

-En l'àmbit econòmic, quins sectors hi ha al municipi?
-Tenim una majoria de població que ja està jubilada, gent que té negocis locals -d'agricultura o ramaderia- i la resta treballem a baix d'administratius, professors, al parc... més o menys és això. És a Ansovell on la gent està més activa, la resta és gent jubilada. Llavors, aquesta gent que té la segona residència ha pogut teletreballar. Això ens ha afavorit, s'han adonat que es pot viure aquí i treballar a Barcelona o la Seu. Pot ser que hi hagi el pas de venir a viure aquí. Hem parlat amb ells i s'ho estan plantejant. Han vist que durant aquests dos mesos han pogut tirar endavant igual que si visquessin a Barcelona. No sé si hi acabaran vivint, però el plantejament, la prova, ja la tenen. Han comprovat que es pot viure aquí i treballar a baix.

-Com ha afectat la crisi als petits negocis d'agricultura i ramaderia?
-Tenim una granja de pollastres ecològics que ha pogut seguir treballant. Ha augmentat una mica el volum de venda i han continuat treballant. La gent que té agricultura ha anat respectant les mesures i han començat tot just ara a llaurar i plantar camps.

-Deia que tenien un volum significatiu de població jubilada. Com ha estat l'atenció a aquestes persones?
-Són gent d'entre 65 i 70 anys. En principi la família viu lluny i han respectat el confinament. Ningú s'ha vist amb les famílies que estan lluny. La gent ho ha respectat moltíssim. Sí que tenim dos germans que superen els vuitanta i escaig i viuen bastant aïllats. A principi del confinament vaig comunicar a serveis socials que hi eren. Entre el veïnat, serveis socials i nosaltres hem anat preguntant com estaven i la veritat és que ha anat bé. Els ajudem a fer la compra i intentem que baixin a la seu el mínim possible.

Des del consistori han hagut de prendre alguna mesura excepcional o extra?
-No, no.

-La conclusió és que s'ha viscut amb prou normalitat?
-Ens hem coordinat per fer compres per la gent que estava en risc. Hi ha gent amb problemes pulmonars o coronaris, els hem dit que no baixessin i deleguessin si s'havia de comprar qualsevol cosa. Aquí els rebosts estan plens. Era més per comprar producte fresc. Els rebosts els tenim plens i podíem passar dos mesos perfectament sense haver de baixar a la Seu. Però pel pa sí que hem intentat coordinar-nos per anar-lo a buscar els que baixàvem cada dia. Tot i que la normalitat sí que s'aproximava al dia a dia.

-Amb les noves fases, pateixen per l'arribada de gent de segones residències?
-No. Nosaltres tenim grups de Whatsapp de gent de tot el veïnat i segones residències i ho estan respectant moltíssim. Sí que quan van tancar les escoles, gent que pot treballar telemàticament, ja es va organitzar i va pujar. No ho han fet durant el confinament, la part més dura. I la gent s'esperarà a poder tenir mobilitat total. No pujaran abans. Més que res perquè els nostres veïns són grans. Posar en risc aquesta població no ens beneficia. Ja no vindrà de dues o tres setmanes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.