El PI, Proposta per les Illes, ja té candidat a president. Es tracta d’Antoni Amengual, membre electe del Consell de Mallorca als comicis de fa un any. S’ha posat al front d’una llista per formar la comissió executiva que ha sorgit de les intenses negociacions entre els dos sectors del partit. Tot fa pensar, doncs, que tindrà un suport immensament majoritari de les bases de la formació en el congrés que haurà de posar a votació la candidatura, que se celebrarà el proper 27 de juny, si no hi ha canvis motivats per raons d’emergència sanitària i/o de l’estat d’alarma, tot i que la previsió, a hores d’ara, és que es pugui celebrar amb normalitat.
De Font a Amengual. El passat 10 de febrer el president del PI, Jaume Font, anunciava la seva dimissió doble dels càrrecs de president del partit i de diputat –la faria efectiva al cap de tres setmanes– per divergències amb el secretari general, Josep Melià. Les topades entre tot dos havien estat contínues d’ençà les eleccions autonòmiques, celebrades el 26 de maig de l’any passat. El motiu era la divergència sobre l’estratègia a seguir: mentre que Font i el sector regionalista pensava que calia obrir més el partit de forma immediata i no posar tant d’esment en qüestions identitàries, el sector de Melià, considerat el nacionalista, s’estimava més deixar les coses com estaven. El PI nasqué el 2012 de la fusió entre la Lliga Regionalista, creada per Font després d’abandonar l’any anterior el PP, i Convergència per les Illes (CxI) , fundada per Melià després d’haver tancat Unió Mallorquina el 2011 per mor dels escàndols de corrupció. Aquestes dues formacions, Lliga i CxI, fracassaren a les eleccions autonòmiques i locals de 2011. El fet de quedar fora del Parlament i del Consell de Mallorca portà les respectives direccions a iniciar el procés de fusió que culminà l’any següent amb la creació del PI.
Els dos sectors mai no es varen fondre del tot en el si de les noves sigles. El resultat de les eleccions autonòmiques de 2015 –amb tres diputats– fou suficientment bo, però, com per evitar qualsevol disputa interna. Al cap de quatre anys el PI repetí els mateixos tres escons, però en unes circumstàncies polítiques molt diferent. Abans de les eleccions la direcció estava segura que podria arribar a quatre escons i que tant si era així com si, en el seu defecte, es quedava amb tres serien vots imprescindibles per formar Govern. No passà així. El PI perdé quasi 3.000 sufragis en relació a 2015 i aguantà amb prou feines el tercer escó. El cop de veure’s sense poder decidir la majoria va ser molt dur. Més encara per la situació en que quedava el partit a l’oposició, on hauria de lluitar amb el PP, Ciutadans i Vox per assolir algun protagonisme.
A partir d’aleshores fou quan començaren les divergències internes que conduïren finalment a l’enfrontament directe entre Font i Melià. A la fi, el fet que el primer no pogués imposar uns càrrecs nous a la comissió executiva el va fer dimitir. La renúncia del president deixà en estat de xoc la formació. Segons la normativa interna, s’havia de convocar en el termini de sis mesos un congrés extraordinari per elegir la nova direcció. A la fi la data serà, com s’ha dit, el proper 27 de juny, si la situació sanitària ho permet.
A partir del mes de març, en ple estat d’alarma, les negociacions internes entre els dos sectors anaren encaminades a assolir un pacte que evités un enfrontament en el congrés que podria suposar, en cas de guerra oberta, segons entenien les dues parts, deixar el partit en direcció cap a la irrellevància.
Després de dos mesos de converses finalment ha sorgit la candidatura encapçalada per Antoni Amengual. Advocat de professió, serà amb tota probabilitat serà el nou president del PI. Segons explicà als periodistes, el passat dilluns, quan presentà la seva opció a la presidència, la seva missió «és cohesionar internament al formació i a partir d'una anàlisi realista, (fer) un replantejament intern i (tenir) una nova visió externa, adaptar-nos als canvis importants que s'han produït en el paisatge polític, social i econòmic» de Mallorca i les Illes. Segons qui serà el nou cap de la formació centrista balear, «hem de fer feina de present amb una mirada cap al futur perquè les Illes tinguin una força política pròpia amb pes dins el conjunt de l'Estat, que lluiti per disposar d'instruments d'autogovern per garantir i diversificar el teixit econòmic, per assegurar la qualitat de vida dels balears, perquè s'inverteixi més i millor en sanitat, en educació i en assistència social, i, finalment, que la nostra llengua i cultura, continuïn definint la nostra personalitat com a poble».
Observant la confecció de la candidatura que encapçala Amengual es nota la voluntat de sumar dels dos sectors interns i d'evitar l’enfrontament: la vicepresidenta primera, Lina Pons, actual diputada al Parlament, fou un fixatge de Font; el vicepresident segon, Antoni Salas, i el secretari genral, Tolo Gil, provenen del sector de Melià, qui, per cert, no apareix a la llista de la comissió executiva que el partit féu pública. Encara és el secretari general. Segons va dir Font quan va ver efectiva la seva renúncia, considerava que si ell partia també ho hauria d’haver fet Melià. No va ser així, tot i que ara ha desaparegut de la que serà futura direcció del PI.