Els tractaments actuals contra el coronavirus

En primer lloc, cal dir que no s’ha trobat cap medicina que sigui efectiva contra la SARS-CoV-2. El brot és massa recent i fa poc que es coneix el virus. Tanmateix, hi ha un seguit de fàrmacs que s’utilitzen en pacients, principalment com a part d’estudis clínics. Actualment, el registre d’estudi Clinicaltrials.gov té una llista de 366 estudis amb la paraula COVID-19.

Aquests estudis inclouen mètodes coneguts, com la teràpia amb plasma, en la qual es fan transfusions de sang de gent que s’ha recuperat de la malaltia a pacients infectats. Els anticossos del plasma sanguini podrien protegir a la gent del virus. El fàrmac antimalàric cloroquina també apareix a la llista, així com la grip, altres medicines pel VIH i un d’utilitzat en la lluita contra l’Ebola.

Al març, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va iniciar una sèrie d’estudis a gran escala, amb el nom de “Solidaritat”, als quatre medicaments més prometedors. L’objectiu és que els metges de tot el món participin amb la mínima burocràcia possible.

Malgrat la necessitat de fàrmacs per combatre la COVID-19, encara no se sap del cert si els remeis, alguns dels quals daten del segle passat, són efectius contra el nou coronavirus. Els científics adverteixen que cal no utilitzar fàrmacs massa ràpid, ni ignorar normes que s’havien acceptat prèviament, així com tampoc utilitzar medicines que no s’ha demostrat que siguin eficaces.

Tanmateix, quins són els beneficis dels medicaments que s’utilitzen ara? I més important: què suggereixen els primers descobriments sobre la seva eficàcia?

Metges de diferents hospitals d’arreu del món fan proves per determinar com afecta l’administració de plasma sanguini de pacients curats de coronavirus el curs de la malaltia. Es requereix una mitja de set dies després de la infecció, per poder detectar anticossos a la sang d’un pacient amb coronavirus. La idea d’aquest tractament és provar si els anticossos del plasma sanguini del donant, poden començar a atacar el virus més aviat, i així, estalviar temps.

Fins ara, els descobriments han estat exclusivament descripcions de casos individuals d’uns quants pacients. En un informe, dos pacients sud-coreans d’edat avançada es van recuperar gràcies a la teràpia amb plasma. A l’inici, un havia estat tractat sense èxit amb fàrmacs antimalàrics, i l’altre se li va administrar medicació per tractar el VIH. Després de rebre infusions de plasma combinades amb corticoesteroides, que des de fa temps se sap que redueixen la inflamació del cos, els pacients es van recuperar.

Hi ha hagut notícies semblants a la Xina, on els doctors van tractar a deu pacients greus de COVID-19, amb plasma sanguini de pacients que s’havien recuperat de la malaltia, però només després d’un període d’uns 16 dies i conjuntament amb altres agents antivirals. Segons els autors de l’estudi, símptomes com ara la dificultat per respirar van disminuir en tres dies, la saturació d’oxigen també va millorar, així com el dany dels pulmons en diferents graus després de set dies. Els metges no van ser capaços de detectar el coronavirus després del tractament i no van observar cap efecte secundari greu.

No obstant això, els informes individuals encara no són suficients com per provar que la teràpia amb plasma fos la causa de la millora dels pacients. Els científics xinesos van escriure als Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) que la teràpia amb plasma podria millorar la condició dels pacients perquè neutralitza el virus. "La dosi i el moment òptims, així com el benefici clínic de la teràpia de plasma convalescent (CP), necessita més investigació amb assaigs ben controlats", van escriure.

El medicament antiviral remdesivir va ser desenvolupat originalment per la companyia farmacèutica Gilead Sciences per combatre l’Ebola. El fàrmac inhibeix la replicació del material genètic de l’ARN dels virus, una categoria que inclou tant el patogen de l’Ebola com el nou coronavirus. L’OMS va identificar el fàrmac al gener, com un dels candidats més prometedors entre les opcions de tractaments. A principis de febrer, va començar estudis a nombrosos llocs d’arreu del món, alguns dels quals ara donen esperança.

Gràcies als indicadors inicials d'eficàcia contra la SARS-CoV-2 que mostren aquests estudis, l'Agència Europea de Medicaments (EMA) va recomanar el passat divendres que el fàrmac s’utilitzi com a possible tractament per als pacients més greus. El dimarts, l’Institut federal de fàrmacs i productes mèdics (BfArM) també va aprovar l’ús de remdesivir a Alemanya per pacients de COVID-19 en estat greu.

No obstant això, fins i tot amb remdesivir, no és completament segur que sigui efectiu contra la SARS-CoV-2. Les autoritats sanitàries a Alemanya esperen esbrinar-ho amb certesa en tres assaigs clínics que ha aprovat el BfArM. "Tots els pacients que són part d’aquests estudis es troben en un estat moderat o greu i són tractats com a pacients interns”, va informar l’Institut.

La cloroquina, també coneguda per la seva marca Resochin, s’ha utilitzat des del 1930 com una mesura preventiva contra la malària. Però els patògens han desenvolupat resistència contra aquest medicament, i la companyia farmacèutica alemanya Bayern va deixar de vendre el fàrmac el 2019. La companyia afirma que ara, la producció ha augmentat una altra vegada perquè hi ha indicis primerencs que mostren que la cloroquina podria ser efectiva contra la SARS-CoV-2.

No obstant això, aquests descobriments han estat derivats, en gran part, d’experiments amb cèl·lules cultivades. Es creu que el fàrmac pot bloquejar el patogen del coronavirus per evitar que envaeixi les cèl·lules. Tanmateix, encara no se sap del cert que tan efectiu serà per combatre la SARS-CoV-2 al cos humà. El fet que el president dels EUA l’hagi estat presentant sense gaire reflexió, no fa desaparèixer els dubtes: la cloroquina o la hidroxicloroquina, que està relacionada, són generalment segures pels pacients, i en casos estranys port portar a problemes de retina, inquietud, trastorns del son o problemes gastrointestinals. Només val la pena córrer aquest risc si els pacients de COVID-19, realment se’n beneficiaran.

Segons Clinicaltrials.gov, almenys 13 estudis estan planejats o ja s’han dut a terme amb les substàncies. El BfArM també ha aprovat tres assaigs clínics amb hidroxicloroquina contra la COVID-19. "En un dels estudis, persones amb casos lleus de COVID-19 són tractats com pacients ambulatoris," va declarar l’Institut. "Els altres dos estudis inclouen pacients interns en estat moderat o greu".

Els medicaments pel VIH, ritonavir i lopinavir, són considerats una font d’esperança en la lluita contra la COVID-19, sobretot perquè durant el brot de SARS el 2002-2003, hi havia indicis que aquest còctel de drogues podria funcionar. Per exemple, s’ha demostrat que lopinavir és capaç d’inhibir la finalització de proteïnes víriques. Si s’utilitza juntament amb lopinavir, el ritonavir potencia l’efecte. L’esperança és que aquests fàrmacs puguin ajudar en la lluita no només del VIH, sinó també amb la SARS-CoV-2. L'avantatge d’aquests medicaments és que ja han estat utilitzats durant anys i ja se’n coneixen els possibles efectes secundaris.

Ja hi ha diversos estudis internacionals en marxa sobre l'eficàcia d’aquests medicaments. En alguns casos, els metges també utilitzen altres fàrmacs, com l’interferó beta-1b, un agent transmissor que té un efecte antiinflamatori i antiviral i s’usa en el tractament de l’esclerosi múltiple i d’altres malalties.

No obstant això, els resultats del primer assaig clínic, amb pacients de COVID-19 greus, no van demostrar que els fàrmacs fossin beneficiosos. Tanmateix, això no vol dir que no siguin efectius o que no ajudin a altres pacients en un estat o etapa diferent de la malaltia.

El fàrmac antiviral favipiravir, que es ven comercialment com Avigan, és produït per Fujifilm Toyama Chemical. L’ingredient actiu bloqueja un enzim que els virus necessiten per reproduir-se. Al Japó, està permès el seu ús contra certs tipus de virus de la grip, però amb restriccions, perquè pot ser perillós per les embarassades i els fetus. El medicament es va utilitzar en assaigs clínics pel tractament durant el brot d’Ebola, i ara s’estudia per combatre la SARS-CoV-2.

En un estudi de 240 pacients, a una meitat se’ls va subministrar favipiravir i a l’altra, una substància anomenada arbidol, un fàrmac esperançador a la Xina. Els resultats de l’estudi van concloure que favipiravir va funcionar millor, però el fàrmac es va administrar en altes dosis i només se li va donar a pacients que exposessin símptomes moderats. En un podcast de la web de la cadena pública alemanya NDR, el famós viròleg alemany Christian Drosten, que ha estat liderant l’autoritat a Alemanya pel que respecta al coronavirus, va remarcar que es desconeix si el favipiravir podria ser usat a llarg termini, tenint en compte els seus efectes secundaris.

La recerca d’un enzim que pugui impedir que el coronavirus entri a les cèl·lules, encara es troba en les primeres etapes. Sembla que els patògens del coronavirus utilitzen l’enzim ACE (enzim convertidor d'angiotensina) del cos mateix per entrar a les cèl·lules. Els científics ja han demostrat en cultius cel·lulars, que l’administració d’ACE-2 produït artificialment sembla interceptar els patògens. Ara, s’han previst assajos clínics i el BfArM d'Alemanya també ha autoritzat l'ús del tractament en pacients amb COVID-19 en estat greu.

Els anticossos monoclonals, és a dir, anticossos d’una línia cel·lular específica, s’han produït per motius terapèutics al laboratori i també s’han utilitzat en humans durant molts anys. Al passat, s’empraven per tractar nombroses malalties, inclosos el càncer de pulmons, de bufeta i de mama. Els pacients que pateixen d’artritis reumatoide o d’esclerosi múltiple també són tractats amb aquests tipus d’anticossos. Hi ha investigadors que ja han presentat experiments amb l’ús d’anticossos monoclonals contra la SARS-CoV-2 en cultius cel·lulars.

Traducció d’Alexandra Lizé