La teranyina sociovergent

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La jugada mestra de Waterloo a la Diputació de Barcelona és reveladora de la veritable pulsió que governa l’irredemptisme. Miquel Iceta, astut i hàbil, ha sabut treure partit de les misèries de la condició humana. A l’Ajuntament de Barcelona va saber jugar amb l’instint de supervivència d’Ada Colau i va aconseguir reclutar els vots de Valls-Ciudadanos per deixar Ernest Maragall amb un pam de nas malgrat que aquest es va imposar a les eleccions, amb molt de mèrit, remant des de molt enrere. Els socialistes, teixint aliances a l’ombra, es van endur gairebé la meitat del pastís municipal malgrat ser la tercera força del consistori. 

Si a la capital se’n van sortir arraconant ERC, amb Collboni negant-se fins i tot a parlar amb Maragall, la jugada de la Diputació supera de llarg la de l’Ajuntament. Colau almenys va retenir la trona. Però és que a la Diputació el PSC també ha aconseguit arraconar ERC i obtenir ara la presidència... aquesta vegada pactant amb els de Carles Puigdemont! A Iceta se li ha de reconèixer que després de passejar-se amb la dreta extrema pels carrers de Barcelona, d’haver dit i repetit que no dubtaria a aplicar novament el 155, d’anar fent mítings amb Borrell mentre aquest es fotia dels presos i d’Oriol Junqueras en particular, de significar-se contra la presidenta Forcadell i de liderar el PSC més espanyolista de la història, ha aconseguit governar la segona i tercera institució del país, aïllant els republicans gràcies a la gola dels comuns (amb permís de Ciudadanos) i de Junts per Catalunya. Déu n’hi do! Cal admetre que l’operació té un mèrit especial i que Iceta la sap llarga. És de traca i mocador.

Iceta s’ha anat superant, a cada pacte. Traient-ne cada cop més suc. A Colau li van entregar l’alcaldia com a peatge mentre que, per als de JxCAT a la Diputació, només va necessitar una propina. La presidència plenipotenciària per a l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, amb els vots dels diputats de JxCAT que, a més d’obtenir unes engrunes del pastís, viuen amb la satisfacció inconfessable d’haver impedit a un republicà presidir la Diputació.

En resum i sent pràctics, els de Puigdemont cedeixen la presidència als d’Iceta, presidència que tenien gràcies als vots d’ERC. I ara es mantindran a la Diputació ungint el PSC mentre n’expulsen els republicans. No està pas malament. La Diputació, que per si mateixa té un valor excepcional, no és un cas aïllat. Ben al contrari. La sociovergència s’ha estès per tot el territori. Fins al punt que el pacte més repetit als consells comarcals és el de PSC i Junts. A tal extrem que, al Maresme, ambdues formacions han intentat, sense manies, un quadripartit amb PP i Ciudadanos per arraconar ERC. A la Vegueria del Penedès, per citar un exemple gràfic, la sociovergència ha fet un ple, amb pactes anti-ERC als quatre consells comarcals que també han estès a la Mancomunitat.

A tot això, el president Torra s’ha posicionat clarament pel no a la investidura de Pedro Sánchez, malgrat que el paper de Junts és testimonial al Congrés, una actitud ben legítima que contrasta amb els pactes a mig país de Junts amb el PSC. Si allí on els vots de Junts són irrellevants clamen pel #nosurrender i allí on són determinants fan un #surrender, un pot acabar sospitant de la veritable naturalesa que s’amaga rere les consignes abrandades. 

El segon cop d’Iceta a la Diputació ha estat demolidor. Però ja diuen que no n’hi ha dos sense tres. A l’espera del que pugui passar, pel caos al Congrés espanyol, en l’enèsima sessió d’investidura en quatre anys, el líder del PSC ja es frega les mans pensant a repetir la jugada a la Generalitat de Catalunya. Iceta ja sap que perdent pot guanyar i que, tal com s’ha vist, si sap jugar les seves cartes, podria consumar allò del tercer cop no falla,bingo!, imposant un cordó sanitari, per tercera vegada consecutiva, a l’adversari polític que dibuixa la demoscòpia, valent-se dels mateixos arguments i aliances, que l’amor se’l reparteixen els altres i el sexe tot per a ell.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Sergi Sol
Sergi Sol

Periodista