Madrid, l’altre escenari de batalla

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l’hora de tancar aquesta edició d’EL TEMPS, encara no s’ha celebrat la manifestació convocada per dissabte dia 16 de març a Madrid. Quan aquest número arribe als lectors del setmanari, desenes de milers de persones hauran envaït la capital d’Espanya procedents de Catalunya, del País Valencià i des de distints punts de l’Estat. La manifestació, convocada per desenes d’entitats madrilenyes, per l’ANC i Òmnium Cultural, se celebra per reivindicar el dret a l’autodeterminació i la fi de la repressió contra els impulsors polítics del procés català. Encara que no ho semble, arreu de l’Estat hi ha gent que s’esgarrifa amb la resposta que està donant l’Estat a aquest problema polític que, lluny de dirimir-se als jutjats, s’està complicant de manera innecessària i cruel.

Per primer cop, Madrid esdevé un nou escenari de mobilització del sobiranisme. Fins ara, és al carrer on aquest moviment ha mostrat més força i on més s’ha pogut notar la seua resposta contra la repressió de l’Estat. Una manifestació d’aquest caire a la capital d’Espanya era inèdita fins ara. Només la mobilització contra el Pla Hidrològic Nacional a Madrid del 2001, protagonitzada sobretot per catalans i aragonesos, és l’únic precedent  d’una manifestació de catalans a Madrid, tot i que la causa era ben distinta. Ara, és l’hora que el sobiranisme es faça sentir més enllà del Principat. I no només el català, sinó tots aquells que defensen el dret a l’autodeterminació arreu de l’Estat. Després del fracàs d’assistència a la manifestació de la plaça Colón de Madrid per demanar, entre més coses, l’aplicació de l’article 155 contra Catalunya, cal fer saber, com ja es va fer saber a Brussel·les el desembre de 2017 amb 45.000 manifestants, que sense autodeterminació no és possible la democràcia i que els conflictes polítics no es resolen ignorant-los ni judicialitzant-los, sinó amb diàleg i voluntat d’entesa.

La manifestació a Madrid és important, primer, perquè cal que molta gent del centre d’Espanya siga coneixedora d’una realitat que, en molts casos, s’amaga de manera bastant intencionada: la causa del procés català compta amb suports a Espanya. O, si més no, la resposta judicial que estan rebent els polítics catalans no té, ni de bon tros, una aprovació unànime de la ciutadania espanyola. De fet, segons enquestes recents, la majoria dels espanyols aposten per una solució dialogada al conflicte català. De la mateixa manera que al Tribunal Suprem s’està copsant la injustícia d’un procés judicial que no se sosté de cap de les maneres —com mostra el testimoni de Josep Lluís Trapero de la darrera setmana, que evidenciava la inexistència de rebel·lió per part dels Mossos d’Esquadra i del Govern Puigdemont—, cal demostrar també que la defensa de l’autodeterminació no és una causa marginal ni extravagant. Madrid és l’escenari perfecte per demostrar-ho amb manifestacions pacífiques, cíviques i allunyades de la provocació que molts acostumen a emprar.

La manifestació, que compta amb l’absència de Podemos, sí que tindrà Esquerra Unida i d’altres partits, plataformes i moviments socials. També de persones anònimes que voldran dir-hi la seua davant el que pot venir a partir del 28 d’abril si els tres partits del 155 aconsegueixen majoria al Congrés. Cal que entre tot l’altre bloc se sume suficient força per evitar una catàstrofe que no només afectarà Catalunya, sinó tot l’Estat. La fraternitat entre pobles ha de ser l’element central per evitar que governen els que només entenen d’imposicions i d’enfrontaments.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps