Puigdemont entra al Parlament Europeu

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Cada legislatura al Parlament Europeu un eurodiputat pot disposar, durant una setmana, d’un dels espais per a exposicions als corredors principals de l’edifici. Al 2013 vaig organitzar una exposició sobre la vitalitat de la llengua catalana, no oficial encara al Parlament Europeu, a la inauguració de la qual van assistir una vicepresidenta del Parlament, un president de grup parlamentari, una quinzena d’eurodiputats, el president Mas i un centenar llarg de persones. 

La setmana passada vam inaugurar una exposició de la Plataforma per la Llengua, a la qual es van afegir a darrera hora el president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili. És la primera vegada que el president Puigdemont entra al Parlament Europeu des que va arribar a Bèlgica la tardor de 2017, però no és pas la primera vegada que hi entra. Cal recordar que, com a president, al gener de 2017, juntament amb els consellers Junqueras i Romeva, van omplir de gom a gom la sala més gran del Parlament Europeu. Aquella conferència va ser possible, tot i les maniobres en contra del PP, gràcies al suport del president del Parlament Martin Schulz.

El president Puigdemont va entrar la setmana passada al Parlament Europeu, com el ciutadà lliure que és, per una de les dues portes principals (Rue Wiertz), passant tots els controls habituals de seguretat i d’identitat que han de superar tots els visitants que hi volen entrar. 

Es desmenteixen així algunes mentides unionistes repetides infinitament, com ara que el Parlament Europeu havia prohibit l’entrada al “fugado” Puigdemont (Arrimadas), o bé que “calia enviar policia espanyola per arrestar Puigdemont si aquest gosava entrar dins del recinte del Parlament Europeu” (González Pons).

Van acompanyar el president alguns membres de la plataforma de diàleg Catalònia-EU, que integrem uns quaranta eurodiputats de 15 països i de 5 grups parlamentaris diferents: Matt Carthy del Sinn Fein, Mark Demesmaeker de l’NVA i Izaskun Bilbao del PNB, entre d’altres.

El president Tajani va denegar el 18 de febrer el permís als presidents Torra i Puigdemont per fer una conferència al Parlament Europeu: cal recordar que la conferència de Puigdemont de gener del 2017, a més de ser un èxit de públic (40 eurodiputats i 600 persones), va ser trending topic a Twitter a Bèlgica. La denegació es va ordenar per “raons de seguretat” i encara estem esperant “l’informe de seguretat”, d’acord amb el qual Tajani va suspendre la conferència.

Tajani vol tornar a ser president del Parlament Europeu al juliol, tot i les pèssimes enquestes del seu partit a Itàlia, i per això obeeix el PP espanyol a ulls clucs. Fins i tot paga per avançat possibles futurs suports com el de Vox, al qual sí que se li va autoritzar de parlar al Parlament Europeu en ser convidats per un eurodiputat ultradretà polonès. Hi van cridar “Puigdemont a prisión” i van escridassar l’eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker. Als presidents catalans els convidava el partit de Flandes NVA, primer partit polític a Bèlgica. Tajani discrimina a conveniència.

L’exposició de Plataforma per la Llengua també va estar a punt de ser suspesa: tot i haver començat els tràmits burocràtics al juliol de 2018, el 18 de febrer els qüestors del Parlament Europeu van dir-nos que se suspenia l’exposició “per no interferir en les eleccions espanyoles del 28A”. Després de llargues negociacions, el 22 de febrer vaig poder desencallar les reticències dels dos qüestors del Partit Popular Europeu, gràcies a la complicitat de la qüestora liberal britànica Catherine Beather

Res no ens és regalat als catalans al Parlament Europeu i cada nova passa ens costarà més. Com més avancem més costerut es fa el camí, però també és més bonica la vista i més gran la satisfacció per l’esforç realitzat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.