Erasmus, Single Sky & ‘roaming’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La UE té moltes mancances però ens cal posar més en valor tot el que, a poc a poc, ens ha anat aportant, fins a millorar la vida en alguns aspectes i àmbits de manera significativa.

Des de la seva creació, més de 30 milions de joves europeus han participat en el programa Erasmus. Només al 2017, també segons dades de la Comissió Europea, uns 327.000 estudiants (61% dones, 39% homes) hi van participar. A Catalunya, els darrers 15 anys hi han vingut més de 64.000 estudiants

Des de l’inici del programa Erasmus ara fa 30 anys s’han creat més de 5.600 nous convenis de col·laboració entre universitats europees i d’altres països del món. El pressupost de 2017 del programa Erasmus va ser de 2.600 M€ i la ràtio d’atur dels treballadors que han fet un Erasmus s’estima que és un 23% més baix amb relació als treballadors que no l’han fet.

Quan jo estudiava la carrera tot just començava el programa Erasmus, però altes barreres econòmiques impedien la lliure mobilitat a una majoria d’estudiants. En aquells anys la UE encara no havia impulsat un Cel Únic Europeu (Single European Sky) com hi ha avui, el qual ha facilitat la creació de noves companyies d’aviació europees que avui ofereixen vols assequibles per a quasi totes les butxaques. 

Només un exemple: en 1993 volar de Barcelona a Londres no baixava de 50.000 pessetes (300€). Hi havia llavors forts monopolis aeris a cada país (Iberia, Air France, British Airways, Alitalia....) que cobraven uns preus dels bitllets abusius, molt superiors al seu cost marginal. Només les rendes altes podien viatjar en avió.

El Cel Únic Europeu (Single European Sky) va començar llavors com a gran iniciativa de la UE que volia harmonitzar el cel europeu. Aquest inclou tota la UE, Noruega i Suïssa. Si el Regne Unit surt de la UE sense acord, es crearà automàticament un cel britànic, que haurà de rebre un certificat d’equivalència entre els cels europeu i britànic: aquesta és una de les mesures de contingència en cas de hard Brexit el 29 de març de 2019.

 L’Agència Europea de Seguretat Aèria gestiona el Cel Únic Europeu. La seva tasca és garantir el fair play i la lliure competència entre companyies aèries, evitant els seus monopolis. 

Gràcies a aquesta norma europea al febrer de 2018 el Govern espanyol, que sempre ha afavorit l’aeroport de Barajas, obria la porta a eliminar els tractes bilaterals que restringeixen els vols intercontinentals a Barcelona: es votava al Parlament Europeu al cap de pocs dies una esmena meva a l’Informe Anual de Competència en aquest sentit, que va obtenir un suport molt majoritari. A poc a poc, la llei europea ha anat obrint l’aeroport de Barcelona als vols directes a altres continents, que són els que més riquesa generen.

La fi del roaming és també un dels grans èxits del projecte del Mercat Digital Únic europeu (Single Digital Market). El Reglament de la UE 2017/920 va marcar la fi del roaming i des llavors l’ús de dades és lliure a tota la UE. Un exemple: el 2007 el cost en un altre país de disposar d’un MB era de 6€ per minut i avui aquest cost és zero. La UE, amb el Parlament Europeu al capdavant, ha lluitat durant 15 anys contra els monopolis telefònics estatals i avui el roaming ja és història. Andorra, per cert, també vol reduir notablement el roaming.

Tot plegat fa que avui a Europa tinguem una generació de joves que podríem definir com a “autèntics europeus” (truly Europeans). Ells tenen literalment Europa a les butxaques: des de la moneda única fins a uns aparells mòbils que els multipliquen les oportunitats dins de tota la UE sense costos telefònics per canvis de país, passant per un Erasmus que és molt més accessible gràcies als vols barats que també ha impulsat la UE. És aquesta generació, que té l’anglès com a llengua franca europea gràcies també a les noves tecnologies, la que ha de fer nous passos endavant per construir més Europa i una millor Europa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.