Brexit

Déu salve el seny!

Mentre el Regne Unit dirimeix el seu futur a Europa, les empreses de casa nostra observen amb recel la inconcreció britànica i abominen un escenari d’eixida abrupta. El temor a una pujada aranzelària i una devaluació de la lliura s’incrementa. Al capdavall, la Gran Bretanya és un soci comercial preferent. Medicaments, productes agroalimentaris i vehicles, molts vehicles, són les principals mercaderies que els venem. El 2017 les exportacions sumaren 6.550 milions d’euros. Algunes empreses ja han començat a preparar plans de contingència.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Regne Unit té una llarga tradició de novel·listes de suspens. Agatha Christie, Arthur Conan Doyle, Frederick Forsyth... Probablement, però, cap no ha estat capaç de mantenir amb l’ai al cor els i les britànics com el relat que va començar a escriure’s el 20 de febrer de 2016 quan David Cameron, aleshores premier britànic, va convocar el referèndum perquè la ciutadania dirimira la pertinença del país a la Unió Europea. Quatre mesos després, per un ajustadíssim resultat —51,9% dels vots a favor, per un 48,1% en contra—, els britànics van optar per marxar. Els brexiters ho van celebrar amb joia. 

Ja aleshores, enmig de la gaubança dels uns i el neguit dels altres, moltes veus van pronosticar que allò no seria bufar i fer ampolles. El que ningú no pronosticava, però, era que el camí cap a la porta d’eixida seria tan tortuós. Dimissions; negociacions maratonianes a Brussel·les; proclames populistes; tenses jornades en una Cambra dels Comuns hiperexcitada han marcat aquests mesos de negociació comandats per Theresa May. A menys de 70 dies perquè el primer termini per a l’eixida efectiva del Regne Unit de la UE (el 29 de març) es faça efectiu, la classe política britànica està immersa en un estat de confusió sense precedents. Al carrer, l’esquerda social entre brexiters i europeistes s’ha fet com més va més àmplia. El pla B que el Parlament votarà el pròxim 29 de gener serà l’enèsim capítol d’un relat que s’allarga en excés. 

A Brussel·les la inconcreció britànica genera una barreja d’estupefacció, neguit i contrarietat. I també inquietud entre els qui hi tenen interessos econòmics. La incertesa, ja se sap, és la pitjor enemiga de l’economia. Ho saben bé les empreses exportadores i els sectors de casa nostra que tenen interessos sobre el terreny. Els diners són porucs per naturalesa. El volum d’exportacions cap al Regne Unit ha baixat d’ençà que el 2016 es celebrà el referèndum del Brexit (vegeu gràfic). De fet, fou l’únic país de la Unió Europea que va registrar un retrocés de les seues importacions entre 2017 i gener i juliol de 2018. 

Vanesa Prieto

 

Socis preferents

La pauta es repeteix en el cas de Catalunya i el País Valencià: després d’un període ascendent, a partir de 2015 hi ha una retracció de les exportacions cap a l’illa. El Principat va passar d’exportar per valor de 4.096 milions d’euros a 3.850 el 2017. En el cas del País Valencià aquest indicador evolucionà des dels 2.956 milions d’euros als 2.586. Evidentment, no es pot atribuir al Brexit tota la responsabilitat d’aquesta caiguda però sembla obvi que alguna cosa hi deu haver tingut a veure. De fet, segons indiquen des de la Cambra de Comerç de València, en la segona meitat de 2016 —el referèndum fou en el mes de juny—, les vendes al mercat britànic van retrocedir un 23%.

Vanesa Prieto

Siga com siga, els lligams entre el Regne Unit i els territoris de llengua catalana són intensos. Ho són perquè milers de britànics han convertit les costes del Mediterrani en la seua segona residència. Ací compren habitatges i reserven habitacions d’hotel. Ho són, també, perquè hi exportem productes per valor de 6.550 milions d’euros, una xifra gens negligible. El Regne Unit és el tercer client estranger del País Valencià; el cinquè de Catalunya. Els vehicles són el principal producte exportat, sense perdre de vista el sector agroalimentari, els medicaments, el taulell o el calcer.

Entre els qui tenen negocis amb ells o gràcies a ells, tanmateix, impera la cautela a l’hora de fer pronòstics. Afirmen que aquests darrers dos anys, tot i la inestabilitat, les xifres s’han mantingut o han experimentat una baixada lleu, assumible. Ningú no vol una eixida desordenada; però, cas que es produïra, asseguren, serien capaços d’esmorteir el colp compensant-lo amb altres mercats. 

“Des de la nostra posició creiem que el millor seria la permanència, i la nostra segona opció evidentment seria una eixida amb acord”, expliquen des d’Anecoop a la revista EL TEMPS. Nascuda l’any 1975 a València, de resultes de la unió d’un grup de cooperatives citrícoles espanyoles que volien ampliar el seu mercat i tenir una posició més forta davant la gran distribució, Anecoop és a hores d’ara la primera empresa hortofrutícola del Mediterrani i el primer exportador i segon comercialitzador de cítrics del món. La campanya 2016-2017 van comercialitzar 835.927 tones de fruites i verdures. Aquest 2018 el Regne Unit ha sigut el seu sisè mercat, per darrere de França, el mercat espanyol, Alemanya, Itàlia i Polònia. En total, s’hi enviaren 30.000 tones de productes. Les fruites foren, per volum, el segon producte més exportat des del País Valencià cap al nord del canal de la Mànega, només per darrere dels vehicles. I és que no s’ha de perdre de vista que, amb un sector primari cada volta més esquifit, la seua dependència agroalimentària és molt alta. La campanya 2016/17 les exportacions de fruites i fruites en conserva des de terres valencianes cap allà foren de 111 milions d’euros. 

També Catalunya és proveïdora d’aliments al Regne Unit. De fet, com en el cas valencià, només els automòbils superen les vendes del sector agroalimentari, que de moment no se n’ha ressentit. Ans al contrari: el 2017 les vendes van fer el cim en aplegar als 504 milions d’euros, segons dades de l’ICEX. Els productes carnis, de fet, són un dels més demandats. Les exportacions aplegaren el 2017 a 181 milions d’euros. La dependència en aquesta matèria és molt gran degut a la sensibilitat animalista de l’opinió pública britànica, que va provocar en el seu moment la deslocalització d’aquesta activitat. A Ricard Parés, director de Porcat, l’Associació Catalana de Productors Porcins, l’efecte del Brexit el preocupa només relativament. Més que preocupar-lo el que puga passar en aquest mercat (ara mateixa el sector té posats els ulls en el mercat asiàtic), el neguiteja “l’efecte que puga tenir en la reestructuració de la xarxa comercial europea”, on rivalitzen amb altres proveïdors potents, com podrien ser Dinamarca, Irlanda o Holanda. 

 

La gran derrapada

Si en l’àmbit agroalimentari les vendes s’han mantingut estables, no ha passat el mateix en el mercat de l’automoció. Des de l’any 2015 les exportacions han caigut d’una forma notable. I si bé és cert que les vendes a l’exterior en aquest sector han disminuït de manera generalitzada, ho han fet de manera més acusada en el cas del mercat britànic. En el cas català es va passar d’unes vendes per 1.557 milions d’euros el 2015 a unes altres de 1.407 en 2017. En el valencià, de 1.850 a 1.472 milions. De fet les vendes de vehicles al Regne Unit van caure al seu nivell més baix des que fa deu anys esclatà la crisi financera. 

No tots, tanmateix, es miren la situació amb la tranquil·litat del sector agroalimentari. Entre el sector ceràmic, que l’any 2017 va exportar taulells per valor de 166 milions d’euros, s’hi ha instal·lat la preocupació. “El Brexit és un gran problema”, va admetre Vicente Nomdedeu, president de la patronal Ascer la setmana passada durant una roda de premsa. Els empresaris temen que l’increment dels aranzels —que es produirà tant en un escenari de Brexit suau com en un d’abrupte— reste competitivitat al taulell valencià en favor dels fabricants asiàtics i indis. 

La majoria d’empreses amb vocació exterior han començat a preparar plans de contingència per fer front a un hipotètic Brexit dur. Fins a 1.300 empreses valencianes i 3.330 de catalanes hi tenen interessos directes. Els aranzels i la devaluació de la lliura són les dues preocupacions  principals entre els qui ja tenen negocis a l’altra banda del canal de la Mànega. La Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec) ho advertia l’endemà que, dimarts de la setmana passada, la Cambra dels Comuns rebutjara el pla que Theresa May havia acordat amb la UE. “En esdevenir un tercer país, els aranzels que el Regne Unit aplicarà a mercaderies europees seran de mitjana d’entre el 5 i el 6%, però força més alts en alguns productes (fins al 22%). Els clients podrien aleshores triar altres proveïdor més competitius, nacionals o de tercers països”, advertien. És previsible que el Regne Unit aplique en primer terme l’actual aranzel exterior de la UE, però a mitjà termini podria modificar-los. 

L’altre element que amenaça de restar rendibilitat als nostres exportadors és la davallada de la lliura esterlina. De fet, la moneda ja s’ha depreciat un 12% d’ençà que els britànics van celebrar el referèndum l’estiu de 2016, la qual cosa explica en part la retracció en les seues importacions. Segons Pimec, un Brexit dur “podria comportar una davallada de la lliura de fins al 20%”. I amb una moneda més dèbil, els clients i consumidors britànics tindrien més dificultats i haurien de fer un esforç més gran per accedir a la compra de béns produïts a l’exterior.

 

Canvi de posició

De la mateixa manera, una devaluació molt acusada de la lliura tindria efectes negatius per al turisme, ja que als ciutadans britànics els resultaria més car venir a passar uns dies a la costa mediterrània. I això succeiria en un context en què altres destinacions del Mediterrani sud ­—més barats en preus— comencen a mostrar símptomes de recuperació. 

L’any passat 8,8 milions de britànics van visitar Balears, País Valencià i Catalunya, amb la primera destinació com la més demandada (vegeu gràfic). Les Illes són, per darrere de les Canàries, el territori que més britànics va atreure. Al darrere li queda Andalusia, seguida del País Valencià (amb 2,8 milions de turistes) i el Principat (amb 2,1 milions de turistes). El 22,9% dels turistes que arriben a l’Estat espanyol són britànics, i això els converteix en la nacionalitat més nombrosa, per davant d’alemanys i francesos. 

Vanesa Prieto

A zones com la Costa Blanca la presència britànica és especialment notable. Un 40% dels forans que arriben a Benidorm són d’aquest país. Una davallada de la lliura podria ser fatal per als interessos d’aquesta destinació que treballa amb marges de benefici molt ajustats. Amb tot, però, Antoni Mayor, president de la patronal hostalera Hosbec, confia que finalment s’impose el seny. “Crec que no hauríem de fer d’ocells de mal averany. Ens sobren les interferències polítiques”, assegura aquest veterà empresari. Segons les previsions d’Hosbec, per a 2019 a la Costa Blanca hi ha les mateixes reserves de britànics que l’any precedent.

Al sud del País Valencià, la presència de britànics hi és força notable. A les comarques alacantines resideixen 67.000 ciutadans amb aquesta nacionalitat. Són la principal colònia de forans en territori valencià. Ells, com la resta d’estrangers europeus, van dinamitzar el mercat immobiliari en el període en què patia una depressió severa. El clima, el preu de l’habitatge i les facilitats que donen els vols de baix cost, han actuat les darreres dècades com un imant. El 17% dels contractes de compravenda d’habitatges rubricats per estrangers al País Valencià van tenir com a comprador un ciutadà britànic. Aquest percentatge arriba al 15,3% en el cas balear.

Vanesa Prieto

La setmana passada Nora García, presidenta de l’Associació d’Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (Asicval), va advertir que havien començat a rebre encàrrecs de treballadors britànics residents en territori valencià que volen vendre els seus habitatges. José Ramón Martín, registrador de la propietat a Guardamar del Segura, ho matisa: “Potser sí que hi ha un interès per vendre, però en un 80% dels casos els compradors són altres ciutadans britànics, amb la qual cosa l’efecte és pràcticament neutre”. L’adquisició per part d’aquesta nacionalitat ha disminuït lleugerament en les comarques més meridionals, admet, però “no s’està produint, ni de bon tros, una desbandada”. “Els britànics continuen valorant molt positivament la qualitat de vida, el preu i la seguretat jurídica”, assegura Martín, que confia que finalment Westminster done llum verd a una eixida pactada amb la UE aquest 29 de gener. 

Arribats a aquest punt, a la novel·la de suspens en què s’ha convertit el Brexit només li falta un assassinat. De moment, però, cal conformar-se amb una economia que ha començat a llanguir. El novembre passat, els ministeris britànics del Tresor, Empresa i per a l’eixida de la Unió Europea van publicar un informe que advertia que la Gran Bretanya es ressentirà en tots els escenaris possibles del Brexit. En un escenari de pacte amb la Unió Europea, l’impacte sobre el Producte Interior Brut seria d’un 3,9%. Però un Brexit sense acord, adverteix el document, reduirà el PIB d’un 9,3% en el termini de 15 anys. Potser aleshores, la novel·la de suspens serà de terror.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.