Una heroïna cultural que plega

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No hi ha millor política cultural que la que es fa des de la base, en els marges. Les grans línies culturals marcades de les administracions són necessàries per sostenir les infraestructures i uns mínims d’activitat, un marc econòmic, logístic i conceptual. Però no hi ha cap sistema cultural viable que no tinga per baix una xarxa gran, sòlida i territorialment homogènia i descentralitzada. Un sistema que funcione al marge de les onades polítiques, la qual cosa encara és més necessària en territoris com el valencià. No cal que abundem en aquesta idea perquè tothom sap de què estem parlant.

Les iniciatives de col·lectius culturals, agrupacions cívics i els projectes empresarials de particulars són imprescindibles per tirar endavant. Més encara en comarques perifèriques. Per això és tan mala notícia el tancament de l’Espai Mariola Nos de Vinaròs, una llibreria i centre d’exposicions i activitats. Fa uns dies, la seua titular anunciava el tancament. «A causa d’imprevistos aliens a la nostra voluntat ens és impossible mantenir-la com a negoci», deia nos en referència a la llibreria.

No puc dir que la notícia m’haja agafat de sorpresa. Fa uns mesos, durant una visita a Vinaròs, Mariola em confessava com de difícil era  mantenir-se a través de la venda de llibres. I el pitjor és que l’espai no es limitava a rebre volums i posar-los en l’aparador: al voltant de Mariola Nos hi havia una ingent activitat de presentacions i sessions de club de lectura per acostar els autors i autores al públic i fer d’esquer per a la lectura. 

L’Espai Mariola Nos complia a més la funció de cruïlla, de territori de trobada entre nord i sud de la Sénia, incloent en la programació llibres publicats o escrits a banda i banda. Per no esmentar les altres funcions de galeria d’art i de punt de trobada. Un indret agradable, amb molta personalitat, amb una amfitriona llegida i desperta, una llicenciada en filosofia «amant del coneixement», com es definia ella mateixa en una entrevista, capaç d’atraure primeres espasses a la seua llar. Per esmentar algunes de les darreres presentacions o signatures, per l’espai han passat els darrers mesos Núria Cadenes, Víctor del Árbol, Alejandro Palomas, Sebastià Bennasar, Alicia Giménez Bartlett, Martí Domínguez o Care Santos. Qualitat i diversitat màximes. Un luxe per a Vinaròs i la seua comarca. Que prestigiava la ciutat i la posava en el mapa cultural. 

El premi «Llibreria Innovadora 2018», concedit fa uns mesos per la Generalitat Valenciana, celebrat per les moltes persones que s’estimen sincerament l’espai, té ara un punt més agre que dolç. Una de les nostres heroïnes culturals ha de plegar d’un projecte bonic i engrescador, tot i que ja ha anunciat que continuarà fent cultura i col·laborant per als ajuntaments que sàpiguen apreciar el talent organitzatiu i la sensibilitat cultural d’aquesta dona valenta. I que mantindrà activa la revista associada a l’espai.

Estic segur que li anirà bé, faça el que faça. El que no tinc tan clar és si, amb baixes tan sensibles com la de l’Espai Mariola Nos, al feble ecosistema cultural valencià li passarà el mateix. Aquestes són setmanes en les les quals l’escala de grisos puja amb tendència a buscar el negre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Xavier Aliaga
Xavier Aliaga

Periodista a EL TEMPS i escriptor. Guanyador del premi Andròmina dels Octubre i del Joanot Martorell. És autor de Vides desafinades i El meu nom no és Irina. Amb Les quatre vides de l'oncle Antoine, la darrera novel·la, ha guanyat el Premi Pin i Soler i el de la Crítica dels Escriptors Valencians.