La IA ja hauria d’estar despertant debats en profunditat sobre les seues possibilitats perquè els seus efectes ja tenen conseqüències, i és necessari analitzar-los amb urgència, des dels que afecten als drets d’autor fins als que poden tenir un fort impacte ambiental.
És una variable poc esmentada, però la IA requereix molta energia per funcionar a ple rendiment. En un moment en què els objectius són reduir els gasos d’efecte hivernacle i el consum energètic, la prometedora IA és un pou sense fons de despesa elèctrica. Amb bona part de la societat occidental situada encara a mig camí d’una producció energètica neta (ja no diguem el nostre país, que està quedant enrere en aquesta evolució), la IA serà l’excusa per mantenir energies no tan netes ni tan segures (des dels combustibles fòssils fins a l’energia nuclear).
D’altra banda, la IA presenta noves oportunitats a llengües minoritzades com la nostra. De la mateixa manera que Internet ha permès una més gran visibililtzació de la llengua catalana al món, però una empresa monopolitzadora com Google està perjudicant les pàgines escrites en català, la IA pot oferir eines que obrin nous escenaris als continguts creats en llengua pròpia però també cal estar alerta als intents de les llengües més parlades d’imposar-se una altra vegada sobre les minoritzades.
La setmana passada, la Plataforma per la Llengua, en el seu InformeCAT destacava que “el català és la llengua del món amb més talls de veu al repositori CommonVoice”. Gràcies a una campanya en què han col·laborat la Plataforma i SoftCatalà, CommonVoice (que és un repositori de veus en tots els idiomes del món -i, per tant, una eina que podria alimentar, en el futur, la veu i l’oïda de la IA-) compta amb més veus en català que en qualsevol altre idioma. Això vol dir que també s’han enregistrat més variants de la nostra llengua que de cap altra i que això podria, en un futur, enriquir i potenciar qualsevol projecte d’IA que es pugui desenvolupar en la nostra llengua. I també l’ús de la nostra llengua en el futur de la IA, perquè els usuaris puguen dirigir-se, utilitzar i crear programes d’IA sense renúncies lingüístiques.
De moment, el català és present a CommonVoice amb 3.700 hores enregistrades, de les quals 2.700 ja estan validades. La tasca de les plataformes i entitats en defensa del català ha estat i serà vital en aquest desenvolupament futur: a l’hora de reconèixer les oportunitats, endegar iniciatives populars com la de CommonVoice o denunciar les empreses i iniciatives que conscientment vulguin marginar-nos, arraconar-nos o dividir-nos. Igualment, la feina de les administracions en aquest sentit marcarà la possibilitat que, empresarialment, Catalunya, el País Valencià o les Illes puguen situar-se en un bon lloc en la indústria de la IA. I que els seus ciutadans puguen mirar el futur amb més esperança, aprofitant una eina que no ha de ser necessàriament hostil amb la seua cultura.
