Aliments

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fabriqué en France. Produit français. Conçu en France. Aquests distintius, impresos sobre la bandera tricolor, han esdevingut una marca d’èxit. El Govern gal reconeix que les fórmules per reivindicar l’activitat econòmica francesa es multipliquen i cada vegada aconsegueixen un atractiu més gran per als consumidors. Perquè la ciutadania està disposada a pagar més pels aliments produïts al seu país, donar suport a la seua agricultura i indústria i fomentar la conservació del medi ambient. Aquestes ensenyes triomfen en mercats de carrer, tendes bio i grans superfícies comercials, mentre tenen un impacte directe en el manteniment de la població rural, l’establiment d’un preu mínim garantit per a l’agricultura i la ramaderia alhora que en la conservació del seu paisatge, també amb un gran atractiu turístic. 

L’estima pel territori i l’orgull de país està afavorint a França l’agricultura de proximitat tan reivindicada com essencial per fomentar el consum de productes de la terra, de Km0, conreats o produïts amb criteris de sostenibilitat i el màxim respecte ambiental que, a més a més, fomenten l’economia local i enforteixen les relacions socials. Tant és així que el sentiment de pertinença a un paisatge pot ser més eficient per aconseguir la complicitat de la ciutadania en la cura de l’entorn que normatives de llarga tramitació parlamentària alienes al dia a dia de la població.

Insígnies com ara Produit français ­—malgrat conseqüències menys favorables per a la globalitat del mercat europeu— poden ajudar, a més a més, a fer front a un dels grans reptes de la sostenibilitat. No sols s’ha de fer front a —i limitar— les emissions d’efecte hivernacle, promoure les energies renovables, optimitzar la gestió de residus o garantir recursos bàsics com l’aigua potable. Es tracta del malbaratament dels aliments. Un terç dels aliments produïts al món cada anys es llencen, uns 1.300 milions de tones, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

El Pla contra el Desaprofitament Alimentari de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de l’Executiu valencià, comandada per Elena Cebrián, argumenta que es perden aliments en tot el procés; tot i això, és en les llars i durant el processament quan més recursos es perden: un 53% i un 19%, respectivament. A Catalunya, el 7% dels aliments adquirits són malbaratats pels consumidors, els comerços i els restaurants, segons les xifres del Consell Català de l’Alimentació, mentre que l’Estat espanyol és el setè de la Unió Europea a llençar aliments, 25 milions de quilos cada setmana.
L’increment del consum compulsiu, de la cultura d’un sol ús, i la desconnexió de la població urbana —en creixement constant i en detriment del món rural— i les noves dinàmiques imposades per l’economia globalitzada fan que es balafien tant feina i diners com recursos alimentaris. A Europa es calcula que es malbaraten aproximadament 300 quilos per persona i any en tota la cadena alimentària.

La dignitat dels preus

La diferència entre el cost real dels aliment i allò que es paga per la seua adquisició és una de les principals causes del malbaratament. En conseqüència, recuperar-ne la dignitat serà imprescindible. Aquest argument és reivindicat, precisament, per la xef de Semproniana, Ada Parellada, qui aposta per la compra de proximitat com a mesura natural per equilibrar el territori a nivell ambiental, econòmic i social. Parellada ha participat en l’elaboració del dossier tècnic número 92 del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi ambient del Govern català on s’aborda aquesta temàtica des de multitud de vessants. De fet, els productes conreats a l’horta són els més afectats, ja que representen al voltant del 42% de les deixalles alimentàries.

Els productes alimentaris constitueixen una eina molt significativa dels llindars de sostenibilitat de la societat —sense abordar ara la polèmica de l’envasat individual de fruites i verdures. A més a més, el seu consum eficient i a preus no insultants per a les persones que treballen la terra i cuiden els ramats, té una relació directa amb conceptes tan innovadors com ara l’economia circular, mentre són bàsiques per a lluites globals com ara el canvi climàtic o reptes sostenibles, per exemple, posar fi a la fam al planeta, el segon dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, una llista que també parla de la producció i el consum responsable. De fet, el creixement demogràfic mundial i l’augment del poder adquisitiu apunten a un increment del 60% en la demanda d’aliments a escala global. No sols som allò que mengem, sinó que també som allò que fem amb els nostres aliments.
 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.