Energia Km0

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'impost al sol ha resultat excessivament car des de qualsevol perspectiva, a excepció dels interessos dels gegants elèctrics. Quasi quatre anys després de la reforma del sector aprovada pel PP de Mariano Rajoy, el Regne d’Espanya ha d’indemnitzar amb 128 milions d’euros el grup britànic Eiser Infrastructure Limited, promotor de plantes termosolars a Ciudad Real i Badajoz. Una institució d’arbitratge internacional vinculada al Banc Mundial, el CIADI, ha decidit aquesta compensació atès el perjudici econòmic i la inseguretat jurídica provocats per la supressió de les primes a les energies renovables impulsades pel Govern socialista.

El canvi radical de política energètica, comandada pel ministre d’indústria José Manuel Soria —abans dels papers de Panamà—, no solament va afectar grans companyies, sinó que va malmetre desenes de milers de petits inversors, sovint, famílies i comunitats que van apostar per un negoci amb un component ètic, la sostenibilitat, ja que hi destinaven els seus estalvis, esperant rendiments a llarg termini que, a més a més, contribuirien a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle responsables de l’escalfament global. Paral·lelament a aquests aspectes econòmics, sociològics, ambientals i també territorials —molts dels projectes rendibilitzaven zones despoblades de l’Estat—, la dreta espanyola executava amb pulcritud la seua partitura ideològica.  

A diferència de Donald Trump, qui va esborrar el canvi climàtic de les prioritats nord-americanes tot just arribar a la Casa Blanca, Rajoy no va dinamitar la política d’energies renovables amb impaciència, però va preparar una reforma energètica que carregava contra les fonts renovables amb tota la munició conservadora; demonitzant qualsevol prima a les energies no contaminants i encoratjant la producció energètica convencional, els combustibles fòssils i la generació nuclear amb la seua herència en residus d’alta radioactivitat. Fa pocs dies el PP s’ha tornat a oposar a una llei d’autoconsum elèctric argumentant la pèrdua de recaptació de 162 milions d’euros via impostos. Ferma defensa a les portes giratòries.

Alhora que l’impost al sol tornava a frenar l’expansió de les teulades verdes a un territori d’enorme potencial, minava el concepte de l’autoconsum, és a dir, l’apoderament individual per implicar-se en el canvi de model energètic i, en definitiva, posava setge a les iniciatives socials per limitar el vessament de CO2 a l’atmosfera. L’enfrontament negacionista del canvi climàtic no s’ha produït obertament a casa nostra, al contrari, el debat és latent, més present al gènere opinatiu que a l’informatiu. Tanmateix, la politització del fenomen revela el seu impacte en l’economia de consum dominant. 

Una de les mancances de la normativa en favor de les renovables de l’executiu de Rodríguez Zapatero va ser, probablement, l’absència d’un marc més ampli, el qual fera possible la posada en marxa d’una maquinària eficient cap a un canvi de model efectiu, en col·laboració amb la participació i la coordinació institucional. La Generalitat Valenciana, comandada pel govern d’esquerres corre un perill similar al del PSOE espanyol amb les energies renovables.

El document de renovació de l’Acord del Botànic signat el passat gener va fer servir l’argumentari dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per les Nacions Unides en l’Agenda 2030 per marcar les prioritats polítiques de l’Executiu valencià. Les polítiques no poden romandre en la teoria, calen consensos socials, econòmics i lideratges contundents. El conseller d’Economia Sostenible, Rafael Climent, presumeix de disposar del primer Pla de Foment de l’Autoconsum, mentre deixa de banda el desenvolupament del sector de les fonts alternatives i tampoc no teixeix aliances de complicitat amb la ciutadania com a còmplice fonamental.

La necessitat i oportunitat d’una transició energètica ja era assenyalada el 2014 pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) i recentment s’han aprovat les bases del Pacte Nacional en aquest àmbit, alhora que la Conselleria d’Empresa i Coneixement i l’Institut Català d’Energia han engegat la taula d’impuls a l’autoconsum fotovoltaic amb la voluntat de posar el ciutadà al centre del sistema de distribució, consum i generació d’energia elèctrica. I l’Ajuntament comandant per Ada Colau ha creat Barcelona Energia, l’empresa municipal elèctrica per oferir flux de proximitat i renovable. L’evolució cap a l’energia de Km0, més sostenible, justa i social, requereix passos contundents i visibles, i alhora harmonitzar interessos dels múltiples agents, administracions i normatives. Romandre al Km0 de la transició energètica. Vertigen ambiental i electoral.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Maria Josep Picó
Maria Josep Picó

Periodista ambiental i divulgadora científica.