Carta a la presó i a l’exili

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Estimades i estimats, 

Tant si em llegiu en paper o per internet, en primer lloc us envio una molt forta abraçada.

Jordis, avui he tornat a veure els vídeos del dia que us van empresonar i també vídeos de manifestacions exigint la vostra llibertat. Heu de saber que Mediapro està enllestint un documental sobre el 20-S per demostrar la vostra innocència.

President, consellers i diputats, vau passar al davant en un moment històric. Vau ser fidels al mandat democràtic del 27 de setembre de 2015, guanyat amb la DUI al programa electoral. Una DUI que vam voler reforçar amb un referèndum que a Madrid no van voler pactar. 

Vau entrar a l’Audiència Nacional amb dignitat i amb la certesa de no haver fet mal a ningú ni d’haver comès cap delicte: a l’estiu del 2015 a Madrid cap tribunal espanyol no va il·legalitzar el programa electoral de Junts pel Sí. Aquesta admiració que sentim creix més encara pels qui, el dia abans de votar la investidura de Jordi Turull, vau tornar a Madrid a declarar sabent que us tornaven a engarjolar. 

Els tribunals europeus han anat deixant en evidència la manca de substància processal dels delictes inventats de violència i malversació que us volen carregar. Vaig tenir la sort de poder celebrar, fa un mes a Brussel·les, el rebuig del fiscal belga a l’euroordre espanyola d’extradició dels consellers a l’exili: va ser un gran plaer abraçar-vos aquell matí emocionant, Meritxell, Toni i Lluís!

A les institucions europees tothom sap què és el llaç groc. “Portes el llaç de Guardiola” em diuen. Com a coordinador dels liberals a la comissió d’Economia tinc reunions regulars amb diferents comissaris. Gairebé tots pregunten obertament, abans o després de les reunions i davant de tothom, per Catalunya, alguns amb molt bon coneixement de causa. 

A Frankfurt, per a la reunió amb Mario Draghi al BCE de fa tres setmanes, em vaig posar el llaç groc més gran que tinc. Vam estar tot un dia reunits amb el Consell de Govern i amb directors de la supervisió financera. Les regulacions comunitàries i la crisi italiana van monopolitzar les reunions. En els canvis de sala, però, també als ascensors i a l’aperitiu em preguntaven discretament per Catalunya.  Una sorpresa molt positiva comentada a la planta 41 del nou edifici de vidre del BCE a Frankfurt: malgrat la tardor política calenta, l’economia catalana és avui en màxims històrics. “La reivindicació independentista al carrer ha estat sempre radicalment pacífica, amb voluntat de canalitzar-la en tot moment en seu parlamentària i de resoldre-la a les urnes”, els dic.

Fa tres setmanes vam fer una conferència a Estrasburg per demanar la vostra llibertat i el vostre retorn. Raül, la Diana va recordar-te i representar-te molt dignament. Oriol, vaig ensenyar al teu cunyat on sopàvem a la fresca, davant de la imponent catedral gòtica. Quim, la Laura i les teves filles s’expliquen molt bé! Carme, vaig explicar al teu fill que amb tu i la Muriel Casals vam omplir la sala més gran del Parlament Europeu a Brussel·les el 2014. Dolors, la teva germana Montse em va parlar de l’acte al castell de Torroella de Montgrí. Josep, recordo els teus mítings plens de coratge la tardor passada, i de com li vas etzibar al jutge Llarena que us manté a la presó per què vam guanyar les eleccions el 21D. Jordi, vas fer el debat d’investidura més difícil que mai ha fet cap candidat a presidir la Generalitat: sempre has estat un gran parlamentari. Marta i Anna, a Vic i a Sallent us han recordat fa poc de manera massiva. 

Clara, una altra vegada quina gran lliçó de democràcia que ha donat Escòcia! President, tothom pregunta què faràs si tornes lliure a Waterloo, esperem que sigui molt aviat. Jordis que sou a Soto, animeu en Sandro i en Joan, no ens aturarem fins que sortiu al carrer: aquests mesos estem descobrint que els nostres germans no són tant els que pensen com nosaltres, sinó els que estimen com nosaltres.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa

Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.