Quan l’odi ve d’Espanya

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dimecres es va fer pública una iniciativa impulsada per una associació d’hostalers murcians, Hostetur. Amb el patrocini i l’agraïment del Ministeri espanyol d’Interior, sortegen l’allotjament gratuït durant un cap de setmana a policies i guàrdies civils que acrediten haver participat durant més de 15 dies en els dispositius de setembre-octubre a Catalunya. 210 agents seran reconeguts d’aquesta manera. El delegat del Govern espanyol a Múrcia, Francisco Bernabé, ha “agraït” a Hostetur “el reconeixement a l’extraordinària tasca que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat han desenvolupat a Catalunya durant el desafiament secessionista”.

La presidenta d’Hostetur, Maria del Mar Martínez, deu estar orgullosa de l’actitud desvergonyida dels agents que orinaven -segons han denunciat diversos testimonis- des dels balcons dels hotels a sobre de les persones que demanaven votar. També de la dels qui des del carrer animaven els veïns de pobles catalans a eixir de les seues cases per enfrontar-se amb ells, tal com han reflectit diversos vídeos. O dels qui colpejaven ancianes fins a fer-les sagnar. O del qui li va traure un ull a una persona. O del crit “a por ellos, oé” o del de “dejadnos actuar”, pronunciat per la policia quan rebien l’ordre de no atacar els manifestants.

Res ja no és estrany en aquest Estat en què la propaganda de l’odi surt totalment a compte. On s’ha fet creure que els “sediciosos”, enganyats per no se sap ben bé qui —TV3, la burgesia elitista, les escoles, potser tot alhora— són els responsables, al capdavall, de les agressions, les humiliacions i els insults grollers que reben públicament des de les tertúlies mediàtiques i des dels ministeris espanyols.

Per exemple el de Defensa. Maria Dolores de Cospedal, en una redefinició a mida de les seues competències, ha indicat que “s’haurà de revisar TV3” si es prolonga l’aplicació de l’article 155. Segons ella, la televisió pública catalana ha esdevingut “un mitjà de propaganda política i de manipulació”, obviant els mesuradors internacionals d’imparcialitat —que castiguen TVE— i també el fet que és, precisament, la televisió pública espanyola la que més denúncies internes rep des dels seus treballadors, que es queixen per no poder treballar amb llibertat. Aquestes declaracions les va fer, precisament, a Eduardo Inda, un dels periodistes espanyols més provocadors, conegut als jutjats i acusat de mala praxi professional.

Què es pot fer, però, quan una de les dues parts del conflicte actua com a jutge i part? Més encara quan té a l’abast tots els mitjans per construir un relat únic, sense donar espai a cap altra veu que oferesca una perspectiva mínimament crítica. I més encara quan la seua oposició tradicional, el PSOE, els deixa fer i desfer amb llibertat total.

Mentrestant, Rajoy defensa l’aplicació del 155 com a “fruit d’un gran consens nacional, de gent disposada a donar la batalla per defensar la sobirania nacional” en un discurs gens nacionalista al Foro ABC. Una manera més d’implicar els ciutadans de l’Estat i de fer-los sentir partícips de les actuacions policials i de l’actitud d’odi que hi ha contra l’independentisme.

Mentrestant, al Principat, mecànics, pallassos i articulistes són citats a declarar, precisament, per “incitar a l’odi”. Els governants espanyols actuals són com són i mai no canviaran. Provoquen i agredeixen, perquè és la seua tradició política: actuar amb la força i evitar el diàleg o l’entesa. La mateixa actitud amb què fa 120 anys van perdre Cuba i Filipines. Amb el cap ben alt, això sí.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps