Finançament

Un posicionament compromès

La coalició valencianista Compromís ha votat en contra de la millora del ‘cupo’ basc. Una posició que ha aixecat polseguera entre els partits nacionalistes i independentistes. Entre els dubtes hi ha el fet que una formació majorment integrada per un partit nacionalista —el Bloc— qüestione el règim fiscal diferenciat dels bascos. El context d’aquest posicionament, però, també rep la comprensió i el respecte d’alguns dels qüestionats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Malabarismes. Això és el que ha de fer el Partit Popular si vol sobreviure a aquesta legislatura. Ho sabia perfectament Mariano Rajoy quan fou investit l'octubre de l’any passat gràcies a la polèmica abstenció del PSOE. Els altres partits són conscients que poden aprofitar el Govern en minoria del PP per traure partit. I juguen les seues cartes. El Partit Nacionalista Basc sempre ha estat ben hàbil en aquest sentit. I en el marc previ a l’aprovació dels Pressupostos de 2018, que el Govern espanyol vol tancar tot just després de les eleccions catalanes del 21 de desembre, sorgeixen acords d’allò més inversemblants.

Entre altres, la millora del cupo basc, el règim fiscal dels bascos. Un model que anhelen els nacionalistes no espanyols i que condemnen els màxims defensors de l’homogeneïtzació de l’Estat. El context, però, de debat sobre el model fiscal autonòmic, ha conduït a posicionaments inèdits. Per exemple, que Ciutadans i Compromís voten en contra d’aquesta millora. Els primers, coherents amb el seu somni d’imposar una Espanya uniforme. Els altres, perquè entenen que aquest acord es fa a còpia de mantenir el PP al Govern. Siga com siga, la coincidència ha sorprès. El socialista Patxi López ja va retreure aquesta postura a Joan Baldoví, portaveu de Compromís al Congrés, en una cimera celebrada recentment a València. No entenia com un nacionalista es posicionava en contra d’un instrument que els valencians anhelen. Hi ha, però, molts més matisos.

“El més hipòcrita d’aquesta història és el Partit Popular, que practica la política d’una Espanya grande y libre i alhora millora el cupo basc”, diu David Abril, coportaveu de Més per Mallorca al Parlament balear i membre d’Iniciativa Verds, una de les formacions que integren aquesta coalició ecosobiranista. Abril, que parla a títol personal, diu que respecta la decisió de Compromís. Perquè en un context de recentralització, quan el País Valencià, les Illes i Catalunya són els que més estem patint, entenem que si s’incrementa el cupo dels bascos no és un exercici de sobirania, sinó una estratègia per mantenir el PP al Govern. Això va en contra dels nostres territoris. L’ecologista, però, matisa que l’anhel històric i utòpic” de la seua formació és un sistema fiscal similar al basc. I no creu que la culpa de la desigualtat a Espanya sigui del cupo”.

Més per Mallorca també està integrada pel Partit Socialista de Mallorca, de caire nacionalista. La seua secretària general, Bel Busquets, també critica les raons que han conduït a la millora d’aquest cupo. El que no pot ser és que sigui per mantenir un PP que s’ha definit contra l’autogovern i contra les decisions pròpies de cada territori. Busquets admet, però, que Compromís hauria d’explicar més la seua decisió.

Comprensió diplomàtica

Formacions com el BNG també basen la seua crítica en el PP. Ana Pontón, portaveu dels nacionalistes gallecs, critica el president Alberto Núñez-Feijóo pel fet que el seu partit vote a favor del cupo basc i no exigesca un model similar per a Galícia. El PP dóna suport a Madrid al cupo basc, però el mateix PP impedeix un cupo gallec, una evidència de subordinació de Feijóo, incapaç de reclamar per a Galícia el mateix que el seu partit defensa quan es tracta d’Euskadi. La portaveu, però, no vol fer declaracions sobre la decisió de Compromís.

Sí que ho fa el PDeCAT a través d’un dels seus diputats al Congrés, Sergi Miquel, qui també és secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya, l’òrgan juvenil de la formació. Compromís defensa amb el seu relat que no estan en contra del cupo basc, sinó a favor de demanar un millor finançament per al País Valencià. És una crítica a la utilització partidista del Govern d’Espanya a l’hora de voler aprovar els Pressupostos en un moment en què hi ha damunt la taula la qüestió del finançament valencià. Miquel reconeix que Compromís ha trobat, amb més o menys encert, aquesta oportunitat per reivindicar-se.

 Més crític es mostra Joan Tardà, diputat d’Esquerra Republicana. Reconeix que l’actitud de la formació valencianista l’ha sorprès. És evident que el País Valencià pateix un espoli fiscal. Un maltractament històric i denunciable. De fet, és el mateix problema que pateixen el Principat i les Illes. Però, malgrat tot, nosaltres creiem que això no és atribuïble als bascos. De fet, nosaltres hi votàrem a favor perquè entenem que el nostre posicionament és de respecte a la singularitat basca en la seva relació amb l’Estat. Ens toca respectar-la.

Les crítiques més serioses

Com calia esperar, des del País Basc s’han mostrat més sorpresos per l’actitud de la coalició valencianista. La diputada d’EH Bildu, Marian Beitialarrangoitia, considera que Compromís desenfoca el problema. La coalició va denunciant un inconvenient que hi ha amb les comunitats autònomes, però assenyalar el concert basc com a culpable és equivocat, diu. La també alcaldessa d’Hernani situa el problema en el fet que l’Estat es queda amb la major part dels recursos de les comunitats, quan gran part de la despesa l’assumeixen les mateixes autonomies. És aquest el debat, i nosaltres l’abordaríem conjuntament amb Compromís. Però el cupo no és cap privilegi, sinó el resultat d’uns drets històrics, una realitat molt anterior al règim del 78.

Beitialarrangoitia també explica que, per a EH Bildu, el cupono és una meta, sinó un punt de partida i, alhora, una limitació. Amb el cupo assumim riscos fiscals unilaterals, carreguem amb el perill d’una recaptació més petita d’impostos i l’Estat no se’n fa càrrec en aquest cas. Per tant, s’ha de veure el tot, protesta. Pel que fa a la destinació de les partides fixades en el concert, la diputada independentista destaca que paguem les partides menys solidàries: monarquia, institucions penitenciàries i despeses d’Interior. Si qualsevol comunitat autònoma diguera que hem de reorientar les partides, seríem els primers interessats. En això, Compromís no trobarà un enemic en nosaltres. Cal recordar que EH Bildu s’ha abstingut en la votació per la millora del concert. Perquè, tot i que és un dels nostres pilars d’autogovern, s’ha convertit en una mercaderia de dos partits —PP i PNB— per necessitats mútues.

Pel que fa al PNB, Aitor Esteban, el seu portaveu al Congrés, considera sorprenent i difícilment comprensible que Compromís, una formació que assegura no que no té res en contra del nostre sistema de finançament, adopte aquesta postura per mostrar el seu enuig pel seu sistema de règim comú. El nacionalista també assenyala Joan Baldoví, el seu homòleg de Compromís, que s’equivoca quan diu que aquesta decisió està lligada als Pressupostos de 2018 i que això li assegura un any més a Mariano Rajoy a La Moncloa: l’acord aprovat està lligat, en tot cas, als Pressupostos de 2017. Esteban, a més, es defensa dient que l’acord està pendent des de fa deu anys: el 2007 va expirar l’última llei quinquennal del cupo”.

I des de València?

Al si de la coalició Compromís, la unanimitat amb el posicionament de la coalició al Congrés és quasi total. Perquè Bloc i País, el corrent crític del Bloc Nacionalista Valencià —partit que integra la gran major part de la militància de la coalició—, no es va estar de criticar aquesta postura. Tal com va confessar Vicent Fernández i Capilla, secretari d’organització de la facció, al periodista Moisés Pérez en un reportatge publicat en el web d’EL TEMPS, aquest posicionament és una incoherència flagrant. Compromís no pot votar en contra d’una mesura que nosaltres defensem, que és el concert econòmic responsable. No s’entén de cap de les maneres. Cal dir que la resta de partits integrats en Compromís —Iniciativa, Verds-Equo i la major part del Bloc— justifiquen el vot en contra.

Bloc i País no són els únics crítics al sud de la Sénia. Antoni Infante és coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. Considera que Compromís aposta per una visió molt simplificada de la política, amb unes característiques populistes que situen el problema en les estructures diferents i no en les estatals. Pensem que el País Valencià té fonamentació per reclamar la nostra part de les inversions i eliminar el deute imposat. Això ha de ser una qüestió resolta bilateralment amb l’Estat espanyol. Situar o intentar focalitzar el problema en una negociació del cupo basc dóna rèdits però desvirtua el problema. Infante identifica l’origen del posicionament en el fet que no s’acaba de tenir clar que el País Valencià és un subjecte polític que no té necessitat d’estar condicionat a uns altres. Aquest històric activista independentista aconsella aprofitar la posició de Govern actual, molt millor de la que hi havia ara fa tres anys, per fer pedagogia i atacar la línia de flotació del discurs de la dreta més carrinclona, obedient als dictats de les estructures estatals.

Siga com siga, Compromís compta amb el respecte i la comprensió parcial de molts partits nacionalistes i independentistes. Però també amb la crítica d’aquells que els acusen pel fet que una coalició amb base nacionalista critique, precisament, un element que trenca amb la uniformitat de l’Estat espanyol. Tot just el que es pressuposa que busca el nacionalisme: trencar amb l’homogeneïtzació.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.