El ‘cupo’ basc no és el responsable

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dijous, Compromís va votar en contra de la millora del cupo basc al Congrés espanyol. Una decisió anunciada, que havia suscitat retrets previs. Per exemple del socialista Patxi López, que no s’explicava com un nacionalista —dirigint-se a Joan Baldoví, referent de la coalició al Congrés­— podia rebutjar el sistema fiscal diferenciat dels bascos. Ho va fer en el marc d’una cimera celebrada a València a inicis d’octubre que duia per títol “L’autogovern del poble valencià: passat, present i futur”. No ha estat l’única recriminació. Des de Bloc i País, el corrent crític intern al si del Bloc Nacionalista Valencià —partit majoritari entre la militància de la coalició— es va dir que el posicionament era “d’una incoherència flagrant”.

Cal dir també que Compromís ha rebut comprensions tímides des dels nacionalismes perifèrics. La gran majoria de la coalició accepta el rebuig a la millora del concert basc. Ho justifiquen pel context en què s’ha pres aquesta decisió: el PP busca suports per aprovar els pressupostos de 2018 i els vots del PNB els són fonamentals. Compromís argumenta que no poden acceptar la millora del finançament d’un territori ric a canvi de mantenir el PP a la Moncloa. I asseguren que no tenen res en contra del sistema fiscal d’Euskadi. Però és curiós que aquesta coalició siga l’única amb base nacionalista que ha votat en contra d’aquesta mesura. Només Ciutadans s’han sumat al rebuig.

En tot aquest context, exigir un canvi en el sistema del finançament que tant perjudica el País Valencià, les Illes i Catalunya és una obligació. Conscienciar els ciutadans, també. Però això no ha de conduir a criticar, precisament, els qui han aconseguit un sistema fiscal distingit i clarament millorat.

El concert basc és el model anhelat pels territoris de l’Estat amb aspiracions sobiranistes. És l’excepció exemplar en un Estat governat pels qui pretenen imposar la uniformitat des de tots els vessants. El cupo ha donat uns resultats molt més pròspers que el règim fiscal comú de la resta de comunitats autònomes, que perjudica especialment el País Valencià i que ha estat el tret de sortida de la desconnexió catalana. Trencar l’homogeneïtzació de l’Estat és l’objectiu essencial de tota formació nacionalista. És per això que Esquerra Republicana, PDeCAT —integrat al Grup Mixt del Congrés— o EH Bildu han votat sí o s’han absintgut. No cal dir que cap d’aquests grups no vol que el PP es mantinga a La Moncloa. Per contra, coherents amb els seus objectius, Ciutadans hi ha votat en contra.

El País Valencià no trobarà l’origen dels seus problemes en el cupo basc. Més aviat, hauria de trobar-hi una inspiració per exigir l’autonomia fiscal. Un millor finançament per a Euskadi no repercuteix en un de pitjor per als valencians. L’statu quo autonòmic és el gran culpable d’aquesta situació invisibilitzada fins fa ben poc. És aquest sistema el que s’ha de trencar. I no assenyalar, precisament, aquells que han lluitat per aconseguir, amb èxit, un altre model fiscal. Cal dir, a més, que aquest concert distingit que tenen els bascos i els navarresos no és cap privilegi.

Possiblement, aquesta actitud donarà a Compromís més transversalitat i més rèdits electorals. Precisament, perquè així es desmarca dels partits amb què se l’ha assimilat habitualment, tal com va fer el darrer dijous al Congrés dels Diputats. El gest, però, és una renúncia —una més— a l’essència nacionalista de la coalició valenciana. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps