L'agenda política baleàrica està marcada des de fa molt de temps per tot allò que afecta el turisme. Que si massificació, que si lloguers turístics, que si ecotaxa, que si alternatives econòmiques, que si turismofòbia, que si...
En aquest context, el vicepresident i conseller de Turisme, Biel Barceló, aconseguia aquesta setmana una fita que s'havia auto imposat -o li havia imposat el seu partit, Més, per ser precís- des de quan a l'estiu de 2016 s'aixecaren les primeres veus -sobretot la del principal grup ecologista de les Illes, el GOB (Grup d'Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa)- contra la saturació turística i els efectes negatius que comporta: aprovar una llei que reguli el lloguer de pisos per dies i setmanes als guiris. Així ho assolia dimarts.
L'efecte beneficiós ha estat immediat. Si s'ha de fer cas al Govern illenc, bastà que s'anunciàs la llei perquè ja es comptin per milers els baleàrics que feien lloguer turístic amb una propietat seva i que ara hi fan lloguer residencial. Si més no així ho assegura el conseller Barceló. Ara bé, el problema del turisme a les Illes no se soluciona per l'aprovació d'aquesta llei que, per cert, podria ser recorreguda al Tribunal Constitucional per part del govern espanyol.
En absolut basta, la nova norma. L'any passat arribà a les Illes un volum de turisme estranger que fregà els 13 milions d'efectius. Fins el dia d'avui l'augment ascendeix al 8%. Si l'any es tancàs amb aquesta pujada, suposaria que més de 14 milions de visitants estrangers haurien arribat a les Balears. Als quals se'ls hauria d'afegir els que ho han fet des de l'interior de l'estat espanyol i que l'any passat van ser 2,4 milions. Així que enguany seran, en total, entre 16,5 i 17 milions els turistes que arribin a Balears. Cada un dels quals haurà gastat de mitjana -segons un estudi fet per la Universitat de les Illes Balears- al voltant dels 500 litres d'aigua per dia, mentre que un resident no passa dels 180. Per una altra banda, l'allau de visitants suposa que el consum d'electricitat en els hotels i d'altres establiments turístics -com bars i restaurants que necessiten oferir aire condicionat als clients- es dispara a l'alça. Que l'erosió de les platges és cada cop major -amb la necessitat de xuclar arena profunda per regenerar-les-. Que a les carreteres han circulat d'ençà el juny uns 90.000 cotxes de lloguer....
Totes aquesta dades han fet que el GOB no se senti tan satisfet, ni prop fer-hi tampoc, per l'aprovació de la llei de Barceló. De fet, estan tan queixosos, els ecologistes, que han convocat una manifestació contra la saturació turística i, a la pràctica, contra el Govern. Poc temps dura l'alegria a ca el pobre, diu la saviesa popular. Ben cert. L'Executiu baleàric, a aquests efectes, és pobre de solemnitat. Fins i tot l'aprovació de la referida llei, que l'ha viscuda com un gran èxit, se li gira de cua i resulta que coincideix amb l'anunci del GOB de la manifestació -dissabte dia 23- sota el lema “Fins aquí hem arribat, aturem la massificació turística!”, que directament adreça contra la política turística de l'Executiu i per tant contra la gestió de Biel Barceló.
No és la primera vegada que l'ecologisme i els governs d'esquerra xoquen. Passà en els dos Pactes de Progrés anteriors. La diferència és que en aquesta ocasió la disputa ha començat molt més prest -de fet, com ja s'ha dit, l'any passat- i que cada vegada és més intensa.
Quan l'esquerra baleàrica perd l'ecologisme, acaba per perdre el poder. Ha passat així les dues vegades que els progressistes tengueren el Govern. Farien bé, els que governen, en aprendre de la història.
