La corrupció i el desgast de l’adversari polític

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dijous passat, Catalunya va viure l’enèsim episodi de confrontació amb l’Estat dins d’un context d’enfrontament continuat. Un conflicte que experimenta episodis de revifament així que s’aproximen segons quines dates assenyalades. En aquesta ocasió, el referèndum de l’1 d’octubre, que els partits estatals —fins i tot els que s’havien mostrat partidaris de defensar la unitat a través del vot— han decidit boicotar.

En aquest cas, les forces de seguretat van picar a la porta de les dues principals institucions catalanes: el Palau de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. El motiu: la investigació a l’ex-conseller de Justícia, Germà Gordó, per les sospites de corrupció que planen sobre la seua gestió a l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Òbviament, l’actuació de la Guàrdia Civil —i de qualsevol altra instància policial— contra la corrupció s’ha d’aplaudir. Transmet la sensació que s’actua contra una xacra que urgeix eliminar. Els ciutadans han de sentir-se protegits pels funcionaris de l’ordre, i en aquest sentit, la corrupció és un dels verins més potents que deteriora qualsevol principi de lleialtat democràtica i de funció pública. Encara més si procedeix de la política. Fer visibles els escorcolls és un element que genera rubor entre els ciutadans i activa l’engranatge de la correcció, el pensament crític i la desconfiança que tant incomoda els poderosos.

Això, però, no pot amagar una altra realitat. En la que han pensat aquests dies, segurament, la major part dels ciutadans catalans. Perquè no és la primera vegada que els serveis de l’Estat actuen quan l’ull mediàtic i polític enfoca Catalunya amb més intensitat. L’estratègia del desgast dels enemics a través d’accions policials mediatitzades és tan habitual que no es pot menystenir, ni de bon tros, l’existència de segones intencions.

Gordó potser és culpable dels càrrecs que se li han imputat. O no. Ho sabrem amb el temps. Però el rerefons és massa fosc, tal com s’ha anat demostrant darrerament amb el reguitzell de converses gravades, la fabricació de proves i les estratègies bastant allunyades de l’esperit democràtic que alguns diuen defensar amb la —seua— llei com a argument cabdal. Sense matisos. El documental Les clavegueres d’Interior, emès la setmana passada a TV3 amb un èxit notable, ha fet patents unes pràctiques impròpies d’un Estat europeu.

Alhora, el Govern espanyol sap perfectament que aquestes pràctiques no erosionen la seua popularitat. En molts casos, de fet, ajuden a reforçar-la. A més d’una estratègia policial, per tant, n’hi ha una altra de criminalització de tots aquells que no s’identifiquen amb el pensament únic. Mantenir aquesta tensió els enforteix a les seues llotges, per bé que, en aquest cas, els qui estenen el mal de la corrupció al conjunt del nacionalisme català fan ús del mecanisme més mesquí per tal de mantenir-se sine die en el poder: l’ús del ventilador, que empudega i arrossega la resta de forces polítiques, independentment de la seua trajectòria.

Davant el joc brut, el conjunt de les forces democràtiques catalanes han de ser capaces de posar per davant la democràcia. A menys de 100 dies per a l’1-O, ha arribat l’hora de fer-se forts davant els estratagemes del Govern i la justícia espanyols. Per això cal destacar l’actitud valenta i decidida del nou conseller Josep Turull, que va barrar el pas als agents de la Guàrdia Civil al Palau de la Generalitat. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps