Per sort, el 1982 havia nascut una mena d'Amazon dels vinils i els cassettes anomenat Discoplay que ens posava l'oferta discogràfica a l'abast. Discoplay era un invent madrileny que jo no vaig conèixer fins el 1984, segurament gràcies a algun amic una mica més gran que ja rebia el famós butlletí mensual amb una oferta de música que semblava inabastable. Les seccions anaven canviant però acostumaven a ser: Discos del mes, Novetats, Supervendes, Singles, Maxisingles, Albums d'or, De tot una mica (tal qual), Posters, Samarretes, mercadet amb cintes per gravar, agulles de tocadiscos, Independents, Heavy, Grans Estrelles del Rock, Descompte Progressiu, Jazz/Clàssica, Gran basar (discos antics a molt bon preu).
Les novetats del mes podien costar 780/900 pessetes (el 1984), i al descompte progressiu els preus baixaven en funció de la demanda: Un LP, 475 ptes.; tres, 450 cadascun; cinc o més: 425! (això serien avui 2,55 € aprox). En aquesta última secció també hi havia una mica de tot: Lou Reed, Vangelis, David Bowie, Mike Olfield i molts recopilatoris tronats.
D'altres mesos hi havia seccions que passàvem sense mirar: Folklore de España (que incloïa discos d'Els pescadors de l'Escala i de Danzas de Badajoz), Sevillanas y Tonadillas o Clásica y zarzuela. De vegades, el criteri era bastant incomprensible. Revisant-los he trobat discos de Núria Feliu (que la terra li siga lleu) entre els de Paolo Salvatore i Rafaella Carrà. Però això no ens treia la son. En absolut.
Cada mes esperàvem el butlletí de Discoplay, que arribava puntualment a començament de mes (entre el dia 1 i el 5); patíem si trigava més i fèiem una comanda que podia trigar quinze dies a arribar. Qualsevol semblança amb Amazon, pel que fa a la velocitat, és pura coincidència. Però tampoc no és comparable l'emoció de rebre l'avís de Correus per passar-lo a buscar per l'oficina, anar-hi i obrir el paquet de cartró amb cura esperant que el vinil es conservara pla i immaculat (de vegades, poques, arribava amb una ondulació excessiva que produïa psicofonies i exigia una reclamació immediata a Madrid).
A mitjans dels anys vuitanta, i no sé per quines vies, em va començar a arribar també un catàleg més senzill (amb una impressió més econòmica, un paper més modest i sense fotografies) de llibres de la Llibreria Fontana de Barcelona (la de la família de l'historiador Josep Fontana). Durant quatre o cinc anys, el catàleg de la Fontana em va permetre comprar llibres de col·leccions descatalogades, de literatura i d'assaig i amb poques novetats però bons preus (la majoria en castellà): una versió econòmica i lliure d'altres catàlegs de paper couche que desprenien un cert tuf intel·lectualoide, com el del Cercle de Lectors.
A l'època de Spotify, iTunes, YouTube, etc, els catàlegs de Discoplay i la Llibreria Fontana poden semblar batalletes però, precisament perquè l'accés als productes culturals era molt més difícil, la seua importància no és gens menyspreable.
I, per descomptat, cap enviament d'Amazon provocarà mai ni la meitat de tensió que aquells paquets de Correus.
