Un informe publicat fa pocs dies per l’Institut d’Estadística de les Illes Balears, Ibestat, posa en relleu que la pressió humana sobre les Balears no fa més que pujar en els darrers 25 anys, i que és en els darrers cinc quan ha assolit els seus màxims mai vistos, que s’espera que siguin superats aquest estiu. De moment, enguany ja s’ha registrat el mes d’abril amb més població en un sol dia en tota la història de les Balears, un rècord de 1.540.580 persones, que van coincidir, com és de suposar, amb les vacances de Setmana Santa. Ultrapassar el milió i mig d’habitants a les Balears al mes d’abril és una desmesura inconeguda fins ara, però davant de la qual tampoc no hauríem de fingir gaire sorpresa. Fins ara, la xifra més alta registrada en pressió humana a les Balears és de 2.071.124 habitants, i correspon al més d’agost de 2017, però s’espera que, enguany, el furor viatger i turístic que s’ha desfermat després de la pandèmia deixi enrere també aquesta xifra.
No cal ser un analista gaire fi per detectar quina disjuntiva plantegen aquestes xifres, disjuntiva que es pot resumir fàcilment així: continuar per aquest camí o no continuar-hi. La primera opció té partidaris decidits, persones que encara esperen el seu tros de pastís de la sobreexplotació intensiva d’aquestes illes (o que ja l’han tingut i esperen ampliar-lo, o afegir-n’hi més) i que arriben a Mallorca, a Menorca o a Eivissa en avió i, del cel estant, veuen clarament que encara hi ha molt de sòl construïble. (Pot semblar que pintem una caricatura, però només ho és a mitges: la combinació de cobdícia i estultícia ha fet més mal a les Balears que la plaga de la Xylella fastidiosa, que n’ha fet molt però no tant.)
La necessitat de posar límits al creixement (al creixement demogràfic i a l’econòmic), i per tant de plantejar a fons la idea d’un canvi de model productiu (més enllà de la llei turística, també anomenada de canvi de model, aprovada recentment pel Parlament de les Balears, que és una bona primera passa, però encara tímida), debats que semblava que havien quedat aparcats per la urgència de superar els estralls econòmics causats per la pandèmia, prenen, davant de les dades de l’Ibestat, tota la força i la vigència que, de fet, no han perdut mai. I ens recorden que hi ha un tema que ens hauria d’importar per damunt dels altres, atesa la seva importància evident: l’emergència climàtica, que el Govern balear va declarar el novembre de 2019. És a dir, que va ser pioner a l’Estat espanyol, atès que el Govern d’Espanya no la va declarar fins al cap de dos mesos, el gener de 2020.
La pandèmia del coronavirus, però, va ser aquell any el motiu per postergar les mesures climàtiques (no direm que fos un pretext, perquè les exigències plantejades per la covid-19 van ser més que peremptòries). Ara ho és la recuperació econòmica de la pandèmia, que s’ha revestit amb un cert vernís climàtic, després de la COP26 (la Cimera del Clima que es va celebrar l’any passat a Glasgow) i en vistes de la quals està previst que se celebri enguany a Sharm al-Sheikh, i amb la —difícil— posada en funcionament dels fons de recuperació europeus Next Generation, que se suposa que s’han de basar en la descarbonització, la digitalització i la reindustralització, amb la sostenibilitat i l’economia circular per banderes.
Però res de tot això no s’acaba de veure, o, per fer servir una vegada més les paraules famoses de Gramsci, allò que és vell no acaba de morir i allò que és nou no acaba de néixer. Les inèrcies i les necessitats pesen, i són explicables i lògiques, però retarden que s’afronti a fons una qüestió que no admet demores. Les diferents velocitats no només de les diferents zones econòmiques del món, sinó també dels diferents països, tampoc ho posen fàcil. Però Balears pot servir una vegada més de laboratori perquè presenta un problema molt concret i específic: no hi cap més gent i no es poden explotar més els seus recursos. No es pot fer, almenys, sense literalment matar aquestes illes. Diuen que alguns hotelers i alguns empresaris del sector turístic en són conscients: doncs convé que comencin a predicar fort amb l’exemple, abans que el turisme es carregui el turisme (no és un joc de paraules). I hi ha una altra qüestió en què és urgent actuar: l’especulació de sòl i habitatge a les Balears per part d’inversors estrangers, decidits a enriquir-se a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera a costa del benestar i el futur dels seus habitants. Cal aturar aquesta febrada, si cal amb mesures impopulars, abans que els illencs ens convertim en una minoria a la deriva dins un paradís desbordat i extingit.
