En la història del rock hi ha diversos descobriments més o menys casuals que han donat forma i color a la música i a la manera d’interpretar-la. Alguns són tan banals com el que va dur als The Who a destrossar guitarres en cada concert. Conta la llegenda que un dels primers concerts el grup de Pete Townshend i Rogel Daltrey va ser en un local de sostre sorprenentment baix. Quan l’actuació arribava a la recta final i el públic demanava més intensitat als Who, Townshend va alçar la guitarra més del compte i la va desballestar contra el sostre. Els fans van embogir i Townshend va continuar destrossant l’instrument com si l’hagués posseït un luddita radical del segle XIX. A partir d’aquell moment, la destrucció es va convertir en marca de la casa. L’única cosa que els seus seguidors -entre els quals no m’hi trobo- adoren més que un guitarricidi és la caràtula del CSI.
Un altre descobriment que ha tingut força més influència sobre la música rock del segle XX va ser cosa de Dave Davies, el guitarrista de The Kinks (un dels grups més injustament oblidats, al contrari que els Who). A Dave, germà del cantant del grup -Ray Davies-, li agradava experimentar: reunir molts amplificadors, connectar-los uns amb els altres, electrocutar-se ma non troppo i tornar-hi que no ha estat res.
Per fi, un dia Dave va provar simplement de tallar el con d’un dels amplificadors (un Elpico, segons els entesos) i fer sonar la guitarra. Així naixia la primera guitarra bruta de la història. Diuen. The Kinks la va utilitzar sovint. I molts altres grups després. Però Radiohead li va donar un toc únic, i insòlitament dramàtic, a Creep(1992).
No sé si la troballa de Billie Eilish va ser casual o forçada. Si ella va començar a cantar com canta perquè pensava en un públic que podria apreciar-ne tots els matisos amb auriculars. O si, pel contrari, Billie Eilish ha triomfat precisament perquè molts escoltem la música amb auriculars. A hores d’ara, juraria que les cançons de Billie Eilish estan pensades per escoltar amb aquests aparells. M’ho confirma, en certa manera, que Eilish promocione uns auriculars que porten el seu nom. En canvi, el guitarricida Pete Townshend acusa els auriculars d’haver-lo deixat sord. No el volum dels concerts dels Who i la distorsió de les seues víctimes elèctriques, no: els auriculars.
