Just el passat divendres 8 d’abril podíem treballar a fons en diferents espais del nord de Catalunya. Sí, parlo del treball efectuat pel Consell per la República, Govern i Mesa de l’Assemblea de Representants conjuntament i per primera vegada en la història de Catalunya. Ens cal anar a territoris lliures per a poder seguir treballant per la pau. Quines incongruències que, a voltes, donen les “democràcies plenes” [plenes de sorgits i de pedaços, deuen voler dir]. Estic convençut que amb el Consell anirem aconseguint mantenir i augmentar la mobilització per a la independència de Catalunya, ja que enlloc està escrit que haguem de fracassar.
Vaig tenir l’honor i el plaer que el meu president legítim, el 130è, em demanés i renovés la confiança per seguir treballant amb, des de i per a la cultura i la llengua. Jo, content per part meva si puc ajudar a seguir solidificant l’estructura del Consell. Penso que, com més anem avançant, més retratats van quedant els polítics extremistes, unionistes i autonomistes, ja que els atacs augmenten considerablement des de gairebé tots els platós televisius d’opinadors en nòmina. Segurament hi ha alguna cosa que els cou.
Un bon amic català que viu a Alemanya, el ferm i entranyable senyor Pere Grau, em feia memòria d’un dels poemes de Jacint Verdaguer de l’obra Canigó:
“Oh, déus, la raça catalana és morta!
Què dius? -Montseny respon-
Mai fou tan viva!”
Aquesta és l’energia ecològica i sostenible que ens manté dempeus, tant als represeliats, com a la resta del poble català. I si res ens atura, us asseguro una primavera ben farcida de noves accions i programes que des del Consell ja us anirem anunciant.
De moment, i com a bestreta, us proposem seguir la resistència de les persones que als anys cinquanta del segle passat ja publicaven en català, des de terra lliure, clar (París). Es tracta dels exemplars originals que la policia no va aconseguir requisar de la revista Ariel. Si teniu curiositat o voleu tenir-ne un exemplar, sols us cal anar a www.ariel23.cat i actuar [tanco espai publicitari].
Conscient que avui us parlo massa de mi mateix, i sabeu que no en tinc gaire costum, tanco aquest article amb la mirada posada a la propera cita judicial que m’espera pel cas de les obres d’art de Sixena. Es veurà el proper dia 4 de maig i, evidentment, jo hi sóc personat –com sempre– a través del meu advocat. Sempre ens hem presentat davant la justícia i sempre ens hi seguirem presentant, i en surti el resultat que surti l’afrontaré.
