Els bordells del PP

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’oberta parcial del sumari del cas de corrupció de la Policia Local de Palma ha permès conèixer el relat d’una testimoni presencial de les orgies que freqüentaven els dirigents del PP José María Rodríguez i Álvaro Gijón, convidats per l’empresari corruptor Bartomeu Cursach. D’ençà de la detenció d’aquest últim, acusat d’una rastellera de crims que inclouen l’homicidi, la prostitució, el tràfic de drogues i l’organització criminal, han transcendit informacions inquietants sobre la perillositat de l’anomenat rei de la nit mallorquina, com ara que el jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán van armats a petició pròpia, com a mesura de prevenció vistes les amenaces que han rebut per haver gosat processar Cursach, una d’aquestes coses que tothom donava per fet que mai havien de passar. El mateix Cursach també ha estat traslladat de la presó de Palma a la de València, per tal de complicar-li els canals de comunicació amb els seus esbirros, que són al carrer a l’espera d’instruccions. No ens cansarem de dir que tot el que té a veure amb Cursach i el seu imperi de corrupció seria material de primera per a una novel·la de James Ellroy.

Tornant a Rodríguez i Gijón, el testimoni de la declarant (una prostituta que va participar en les disbauxes, i a la qual el jutge Penalva concedeix una total credibilitat) inclou en abundància detalls d’aquests que les ments benpensants s’estimen més no divulgar massa ni tenir gaire en compte, amb el raonament que són escabrosos o que pertanyen a l’àmbit de la intimitat. Humilment, no hi estem d’acord: tractant-se de persones que han ocupat i ocupen llocs d’alta responsabilitat política, s’han de llegir com a informacions d’interès públic.

És, en efecte, d’interès per a la ciutadania que Rodríguez (que ha estat conseller d’Interior amb el Govern de Jaume Matas, president del PP de Palma amb el de José Ramón Bauzà, i delegat del Govern a Balears a l’inici de l’actual legislatura) gaudeix d’una resistència física digna d’un colós, que ell invertia passant tardes i dies sencers al domicili de Cursach o bé en un prostíbul del carrer de Lluís Martí de Palma, duent a terme amb noies i nois sessions de sexe en grup orquestrades d’acord amb les seves fantasies, que la testimoni qualifica com a jocs sexuals perillosos i que almenys en una ocasió varen acabar amb l’hospitalització d’una de les prostitutes, que sagnava per la boca i la vagina després que li hagués estat destrossada la melsa. També és d’interès públic saber que Gijón (tinent d’alcalde de Turisme a l’Ajuntament de Palma amb el batle Mateu Isern, i actualment diputat al Parlament i regidor en l’oposició al mateix consistori palmesà pel PP) no participava en aquestes disbauxes amb la mateixa assiduïtat que Rodríguez, però que, quan ho feia, hi assistia a bord del seu cotxe oficial i acompanyat del seu xofer, a qui la declarant va saber descriure amb exactitud. I és d’interès públic que sapiguem que el xofer i el cotxe eren necessaris per transportar el que quedava de Gijón en sortir d’aquestes sessions, “en un estat lamentable”. Com és interessant la dada que els dos polítics no pagaven ni un cèntim per aquests serveis sexuals (“anaven sempre a càrrec de la casa”), però sí que s’encarregaven de proveir la cocaïna que feien consumir obligatòriament a les prostitutes.

Tot això és d’interès públic perquè tota aquesta frenètica activitat fornicatòria, i encara més el consum de drogues a l’engròs, òbviament havien d’influir en l’exercici de les funcions dels nostres dos personatges. Però sobretot ens interessa com a retrat d’una manera d’entendre i d’exercir el poder, que no és privativa de Rodríguez i Gijón, sinó que es troba ben instal·lada i admesa dins el PP. No dic que tots els dirigents peperos siguin puters i cocaïnòmans, però sí que hi ha dins el partit una consciència força estesa i assimilada que aquestes coses passen i que no deixen de ser bagatel·les, anècdotes que protagonitzen alguns companys que sucumbeixen amb més facilitat a certes temptacions. La carn és dèbil, ja se sap, i si es tracta del finançament del partit (perquè al cap i a la fi aquesta és la mena de relació que cal suposar que tenia Cursach amb el PP), tota vel·leïtat és comprensible i perdonable.

Com dèiem, les carreres polítiques de Rodríguez i Gijón s’han desenvolupat sota els mandats locals de Matas i Bauzà, i sempre sota el lideratge suprem de Mariano Rajoy. I això ens remet a unes paraules de Rajoy sobre Matas que amb el temps han esdevingut profètiques: “Volem fer amb Espanya el que Jaume Matas ha fet amb les Balears”. En aquesta ocasió, ningú no podrà dir que don Mariano no hagi complert amb escreix la seva promesa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Sebastià Alzamora
Sebastià Alzamora

Escriptor, crític literari i gestor cultural mallorquí. Autor de narrativa amb L'extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (2012), Dos amics de vint anys (2013) i La Malcontenta (2015) publicades a Edicions 62. També és autor de l'assaig sobre Gabriel Janer Manila L'escriptura del foc (Lleonard Muntaner, 1998).