Els autèntics revolucionaris

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Pensar a contracorrent o qüestionar el que dicta la majoria sempre ha estat l'esperit de l'autèntica revolució. En aquest sentit, la irrupció en el trencaclosques organitzatiu del país del Col·lectiu Catalans Lliures és una grata troballa. En el dossier de la revista d'aquesta setmana descobrim alguns dels seus membres, una generació de nois i noies molt joves i extraordinàriament preparats que han d'enterrar el suat eix dreta-esquerra per un esquema més adaptat a la nostra realitat, entre partidaris de més i menys Estat, per exemple. Una visió independentista que vol qüestionar "el consens socialdemòcrata" però sobretot tenen la missió de portar la transversalitat real al futur Estat, indispensable si volem ser un país homologable als del nostre entorn.

Té molt de mèrit ser jove, independentista i no ser d’esquerres. Una decisió vital valenta, de vegades fins i tot incòmoda tenint en compte els ambients juvenils del país i les habituals tertúlies amb la família o els amics. El fet que tots els partits catalans del Parlament s’ubiquin de la socialdemocràcia cap a l’esquerra, condiciona i modela el pensament de la societat, ja que ningú no vol quedar-se aïllat. Una tendència que encara és més escorada a l'extrem en el cas de les joventuts dels partits, convençudes que són més radicals. Per acabar-ho d'adobar, els mitjans de comunicació nostrats fan d'altaveu d'aquesta realitat i solidifiquen aquesta mentalitat ideològicament poc plural.

La consigna desitjable hauria de ser aquella que respecti la pluralitat ideològica sense límits i que defensi l'exercici de la llibertat de pensament per a tothom, sense por al què diran. Un dels trets que més m’agrada dels liberals és el seu somriure permanent, l'optimisme amb el progrés de la humanitat i aquest bri d’esperança que requereix tot moviment que cerca un despertar planetari. Un somriure que contrasta amb l’agror d’altres ideologies, que tenen en l’odi el seu element aglutinador.

M'agrada partir de la base que tothom vol un món millor, sigui de la ideologia que sigui. De totes maneres, també crec que hi ha pensaments que sonen molt bé però que després són un desastre; i d'altres que tenen mala premsa i, en canvi, després són efectius.

Un clar exemple ben real seria el de la reducció de la pobresa i la fam al planeta. Sens dubte, una de les grans notícies globals de les darreres dècades. Tot i que en els darrers 25 anys el creixement de la població mundial s'ha disparat, l'índex de pobresa extrema s'ha reduït d'una manera insòlita, mai vista. Un canvi de tendència en la història de la humanitat que està directament relacionat amb el capitalisme i el lliure mercat. El percentatge de pobres al món –que han de sobreviure amb menys d'una moneda al dia– és el més petit des de que les estadístiques es fan i es desfan. Reconeguts professors dels Països Catalans com Xavier Sala i Martín o Juan Ramón Rallo ho han argumentat amb tota classe de detalls. No obstant, tot i que les dades presentades siguin empíriques i solvents, l’opinió pública continua creient tot el contrari i dóna la culpa de la pobresa al món a les tesis liberals.

Gràcies al capitalisme, gairebé 1 bilió de persones han escapat de la pobresa extrema en els darrers 20 anys. 

Una cosa similar passa a casa nostra, on tot sembla culpa dels "malvats neoliberals", tot i que no hi ha cap partit que n'apliqui les seves receptes. Alguns economistes, fins i tot, diuen que tenim els impostos més alts de tot Europa. L'economia dinàmica i de mercat catalana xoca amb el sistema intervencionista i regulador espanyol. El dret a l'autodeterminació, dret bàsic de qualsevol Estat liberal, és vetat. L'antic absolutisme castellà ha desembocat en un Estat centralitzat i autoritari. Tot el contrari que imperava en el mediterrani, les Constitucions Catalanes de 1705 - copiades pels Estats Units i Àustria - són la base del sistema liberal. De fet, en el nostre context, la contraposició al liberalisme no seria el comunisme, sinó l'Estat espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Marc Cros
Marc Cros

Periodista d'EL TEMPS i creador de la guia Mapilife.