Aforismes

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La ideologia sempre la fan els altres. A l'altra banda, l'ideari i les conviccions es consideren l'estat natural (potser DIVÍ) de les coses.

Un llop és sempre un LLOP. La pell de corder és tan sols un ornament per a crèduls i un pretext per apaivagar la mala consciència dels cínics.

No cal que facen política contra nosaltres. Nosaltres mateixos ens encarreguem de fer-la constantment.

No digues res que es puga malinterpretar. Es malinterpretarà de totes totes.

Algun dia tots nosaltres MORIREM. Es tractaria de no fer-ho entre aglomeracions innecessàries.

No cregueu de seguida res del que us diguen o llegiu. Menys encara si es tracta de gent a la que VOLEU creure.

El nostre petit món laboral es divideix entre qui no pot treballar i els que fem una eterna VAGA a la japonesa, quasi sempre no massa ben pagada.

Fem tantes coses i tan variades per rebre visitants que oblidem sovint que els pobles i ciutats són també i SOBRETOT per a viure nosaltres.

Perdoneu l'obvietat, però l'oblit és el principal aliat dels polítics MEDIOCRES. La qual cosa ens portaria exactament a la pregunta que esteu fent-vos ara mateix.

Hauríem de prendre consciència més prompte que tard que una pandèmia és qualsevol cosa menys democràtica. I no sols perquè hi ha LLIBERTATS abolides en aquesta penosa temporalitat que a tots ens sembla eterna. 

Potser la por acabe conduint a la ira, però abans fa acampada en l'egoisme i la falta d'EMPATIA.

No és suficient amb conèixer els arguments de les persones que pensen diferent. Per entendre-les hem de fer l'esforç de posar-nos en el seu lloc. Tot i que siga per fugir després ràpidament com si se'ns incendiara l'ÀNIMA.

Els més emfàtics en la defensa de la llibertat solen ser els que més corren a COARTAR les llibertats dels altres

Els més emfàtics en la defensa de la llibertat solen ser els que més corren a COARTAR les llibertats dels altres.

De vegades no és suficient amb fer un bon ús de la TECNOLOGIA: res no ens garanteix que la tecnologia faça un bon ús de nosaltres.

Les xarxes són com una barra de bar que té l'avantatge que difícilment podem arribar a les mans. Una altra cosa és saber on va a parar tanta AGRESSIVITAT continguda. Hi ha preguntes que és millor no fer-se.

Els anonimats digitals amaguen un univers de BELLÍSSIMES persones.  

La teua luxúria hauria d'acabar on acaba la SEUA.

Podria quedar molt cool afirmar que la millor LITERATURA del segle XXI està en les pantalles. De no ser perquè es tracta d'una veritat parcial. Incompleta. Com quasi totes.

La cultura sols ens pot salvar una mica si ja estem SALVATS prèviament.

El problema d'escriure per obligació és que pots acabar avorrint-te de llegir-te a tu mateix i acabar morint per excés de CREATIVITAT. No sé si m'explique. 

Gràcies, de tot cor, per la (pa)CIÈNCIA. 

A la memòria de Josep Igual Febrer

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Xavier Aliaga
Xavier Aliaga

Periodista a EL TEMPS i escriptor. Guanyador del premi Andròmina dels Octubre, del Joanot Martorell, del Pin i Soler i tres vegades del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. És autor entre altres novel·les de Vides desafinades, El meu nom no és Irina, Les quatre vides de l'oncle Antoine o Ja estem morts, amor, finalista dels premis Finestres i Llibreter a obra publicada. La seua darrera novel·la és Això no és un western, finalista del premi del festival València Negra.